Resultats de la cerca
Es mostren 3524 resultats
Ciutadella de Roses

Vista de la Ciutadella de Roses
© Museu de la Ciutadella de Roses
Fortificació militar d’estil renaixentista, construïda el 1543 a Roses (Alt Empordà).
Declarada conjunt historicoartístic l'any 1961, hi destaca la monumental Porta de Mar És un recinte de 131480 m 2 que aplega vestigis de diferents ocupacions des del segle IV aC El seu interior hi ha un important jaciment arqueològic amb restes del barri hellenístic de la colònia grega de Rhode segles IV i III aC, de la villa romana segles II aC i VI dC, de la necròpolis paleocrisitana, d’edificis d’època visigoda, del monestir romànic llombard de Santa Maria segle XI i del nucli urbà fortificat medieval, i dels diferents edificis militars de la darrera ocupació del segle XVI…
ausetà | ausetana
Història
Individu d’un poble indígena preromà de Catalunya que tenia com a centre la comarca d’Osona i com a ciutat principal Ausa, que correspon a Vic.
Els ausetans són sovint citats pel autors clàssics Polibi, Livi al primer moment de la conquesta romana 218-217 aC, els quals descriuen la resistència oposada als romans i la política d’oscillació entre l’aliança dels romans i dels cartaginesos Es conegut el nom d’un dels capitosts ausentans, Amusic, partidari dels cartaginesos, el qual hagué de fugir davant el triomf romà Aquestes fonts escrites, però, no permeten de siutar-ne els límits exactes ni gaire aproximats El nom es troba a l’epígraf de les monedes ibèriques de la seca d' Auscescen o Ausesken que cal interpretar com a…
glíptica
Art
Art de gravar les pedres fines.
Nasqué de la necessitat de segellar un objecte A l’Orient antic, la glíptica fou molt apreciada i les seves produccions constituïren un element important per a la datació i la valoració artístiques Sobresortiren el cilindre segell , originari de Sumer i documentat des del 3100 aC Uruk IV, el botó segell , trobat a Mohenjo-daro, a Pèrsia, a Síria i a Egipte, i el segell amulet o escarabeu A l’Occident antic, minoics i etruscs feren un gran ús dels segells, i també els grecs, entre els quals sobresortiren Teodor de Samos, Pirgòteles i Dexàmenes La gliptografia romana arribà a l’…
anatocisme
Dret
Fet de produir nou interès l’interès vençut, és a dir interès de l’interès.
Fins als temps moderns, l’anatocisme fou considerat illícit, i en altres èpoques, fins i tot delictuós el prohibiren la legislació canònica i la romana, i així es mantingué a l’època medieval, fins que el codi de Napoléo l’admeté, per pacte dels interessats o a conseqüència de reclamació judicial, sempre que es tractés d’interessos deguts almenys per un any sencer les modernes legislacions l’admeten amb algunes restriccions A la legislació espanyola vigent, és admès l’anatocisme des que són judicialment reclamats els interessos o si així ha estat pactat, bé que els tribunals…
Àrtemis

Àrtemis de Delos
© Shakko
Mitologia
Deessa grega de la natura i de la caça.
Germana bessona d’ Apollo , filla de Zeus i Leto , identificada també amb la deessa de la lluna, Hècate Deessa de la castedat, restà verge i eternament jove Era de caràcter cruel i venjatiu i li eren atribuïdes les morts sobtades La iconografia clàssica la presenta amb túnica llarga i cabellera solta Àrtemis de Delos, al Museu Nacional d’Atenes el model clàssic des del segle IV aC amb arc i sagetes, túnica curta i formant grup amb un cérvol o uns gossos és de tipus praxitelià és cèlebre l' Àrtemis de Versailles , dita també Diana caçadora , al Musée du Louvre, París, escultura atribuïda a…
Torre de Can Sant-romà (Tiana)
Art romànic
Adossada al casal o edifici actual del mas Sant-romà, bastit en les seves parts més essencials als segles XV i XVI, hi ha adossada una torre rodona reforçada amb un petit contrafort, que indica, a l’igual que altres elements visibles en la base del mas, que en la construcció o refecció de l’actual es van aprofitar notables elements de l’edificació anterior És feta de pedruscall i argamassa sense tenir cura de les pedres no presenta fibles ni cap característica especial, cosa que fa difícil assignar-li una datació concreta Al cim té petites finestres d’arc de pedres verticals, que semblen…
Torre dels Comdals o dels Comptals (Manresa)
Art romànic
Es tracta d’una torre de defensa medieval, situada a la barriada dels Comdals, vora Manresa, la qual fou donada a conèixer l’any 1989 La torre s’emplaça gairebé al límit amb el municipi de Castellgalí, i molt a prop d’on probablement passava una antiga via romana És un edifici de planta trapezial, gairebé rectangular, que fa 5,3 m als costats llargs i 4,90 i 4,40 als curts L’alçada actual de la torre és de 9,20 m sobre el marxapeu del portal dels baixos, per on s’accedeix a l’interior Per la banda del riu Cardener, que passa pel costat, és més alta, a causa del pendent del terreny…
Joan Aranyés
Música
Compositor i mestre de capella català.
Tot i que es desconeixen les dades fonamentals de la seva vida, segons FJ Fétis estudià a la Universitat d’Alcalá i posteriorment es traslladà a Roma com a sacerdot i mestre de capella del duc de Pastrana El 1624 publicà en aquesta ciutat un Libro segundo de tonos y villancicos a una, dues, tres i quatre veus i guitarra, en el qual mostrà l’existència de l’acompanyament de la guitarra espanyola " a la usanza romana " Aquesta obra situà Aranyés entre els compositors que es decantaren pel nou estil d’influència italiana En el Cancionero Casanatense figuren sis obres amatòries seves…
Josep Francesc Ortís i Sanç
Historiografia catalana
Arqueòleg i eclesiàstic.
Estudià arquitectura clàssica a Roma Dedicà especial atenció a l’arqueologia valenciana i estudià sobretot el teatre romà de Sagunt, tema central de la seva obra Viaje arquitectónico-anticuario de España 1807 Autor de Carta misiva del deán de Xátiba a don Vicente Pla y Cabrera 1807 –sobre la interpretació d’una làpida romana trobada a València aquest any–, després de la seva mort s’editaren el que han estat considerades les seves obres principals Compendio cronológico de la historia de España 1841-44, en nou volums, i Compendio histórico del Cisma Grande de Occidente 1849 Escriví…
Francesc Ortí i Miralles
Historiografia catalana
Erudit i editor.
Fou cronista local de Morella i Benimodo En aquesta última localitat de la Ribera Alta creà l’editorial Ediciones Ortí, en la qual publicà la seva obra més destacada Historia de Morella 1958 Consta de tres volums, amb un total de quasi 900 pàgines El primer comprèn la prehistòria i protohistòria, el segon des de l’època romana fins a la islàmica i, el tercer, de la conquesta de Jaume I a les acaballes del s XIX Aquests dos últims volums comencen amb dos capítols dedicats, respectivament, als historiadors i cronistes de Morella i a les fonts històriques de la vila que es troben en…