Resultats de la cerca
Es mostren 3907 resultats
Programa Mundial d’Aliments
Política
Organització de l’Organització de les Nacions Unides que subministra aliments en situacions d’emergència i que promou la seguretat alimentària.
La seva activitat té lloc coordinadament amb la FAO i el Fons Internacional de Desenvolupament Agrícola Alhora, collabora amb prop d’un miler d’ONG Creat el 1961 amb caràcter provisional, el 1963 desenvolupà la primera campanya en ocasió de la fam a Núbia zona del Sudan fronterera amb Egipte L’any 1965 es convertí en permanent És finançat per donacions dels estats, d’organitzacions com la Bill and Melinda Gates Foundation, de corporacions privades i de fortunes particulars Amb seu a Roma, és governat per un consell executiu de 36 representants dels estats membres, i el president, que ocupa…
reconeixement facial
Electrònica i informàtica
Sociologia
Tècnica d’identificació biomètrica d’una persona basada en el tractament automàtic dels seus trets facials més característics extrets d’una imatge digital o d’un vídeo.
La tecnologia del reconeixement facial és una de les aplicacions de la intelligència artificial Procedeix a través de sistemes d’algorismes i de xarxes neuronals que processen quantitats massives de dades reconeixent patrons, posicions i mesures de la cara que comparen amb les subministrades per càmeres de seguretat, dispositius electrònics com ara ordinadors o mòbils, etc Tot i que moltes vegades les imatges a identificar són confuses, la capacitat per al processament i la definició d’imatges, així com l’aprenentatge automàtic, redueixen com més va més el marge d’error És una eina emprada…
Partinobles
Literatura catalana
Versió catalana del roman de cavalleries d’origen francès Partonopeus de Blois (s. XII) traduït a moltes llengües europees.
Desenvolupament enciclopèdic És una novella d’entreteniment de difusió popular, amb un argument reblert d’aventures meravelloses i ingènues, que explica els amors i les peripècies de Partinobles, comte de Bles, i de Melior, emperadriu de Constantinoble, amb un argument que recorda l’episodi mitològic de Psique i Amor Tingué un públic català fidel al llarg de tota l’edat moderna La primera edició catalana coneguda és la de Tarragona del 1588, amb el títol Història de l’esforçat cavaller Partinobles , que es presenta com a procedent d’una versió castellana Després, i fins el 1866, veié vint-i-…
Michael William Balfe
Música
Compositor, baríton i director d’orquestra irlandès.
Rebé la primera formació musical del seu pare, que l’inicià en el violí El 1823 marxà a Anglaterra per tal d’ampliar els seus coneixements Allí tingué CE Horn com a professor de cant i composició i el pare d’aquest, KF Horn, com a mestre d’orgue i teoria El 1825 es traslladà a Itàlia, primer a Roma i després a Milà, on estudià contrapunt amb V Federici i cant amb F Galli Des de llavors i fins el 1853 es dedicà a cantar òpera, activitat que portà a terme tant a París com a Itàlia i Anglaterra Aquell any abandonà la seva carrera de cantant i es dedicà a la composició i a la direcció d’orquestra…
George Guest
Música
Director coral i organista gal·lès.
Es formà com a membre del cor infantil de les catedrals de Bangor i Chester Abans d’ingressar a la Royal Air Force, ocupà el lloc de segon organista a Chester i després de la Segona Guerra Mundial prosseguí la seva formació com a organista al Saint John’s College, a Cambridge, a partir del 1947 Deixeble d’orgue de Robin Orr, obtingué el grau en música i posteriorment centrà la seva carrera professional com a organista i director coral del Saint Johns’s College, càrrecs en què substituí Orr el 1951 Com a director del cor, li donà un nou impuls que el situà entre les primeres formacions corals…
Claudio Arrau
Música
Pianista xilè naturalitzat nord-americà.
Estudià a Santiago de Xile, on oferí un primer recital a sis anys A onze realitzà amb èxit un concert a Berlín i del 1913 al 1918 prosseguí els seus estudis a Alemanya amb Martin Krause, antic deixeble de Liszt El 1918 i el 1920 obtingué el Premi Franz Liszt i el 1927 guanyà el Gran Premi Internacional de Piano de Ginebra Dos anys abans havia estat designat professor del Conservatori Stern de Berlín, on s’estigué fins l’any 1940 Els anys que passà en aquesta ciutat, els dedicà a l’obra pianística de Bach, Mozart i Schubert i realitzà diversos recitals amb la Filharmònica de Berlín o en…
John Lill
Música
Pianista anglès.
És un destacat representant del virtuosisme pianístic britànic de la segona meitat del segle XX Nen precoç, donà el seu primer concert a nou anys Estudià al Royal College of Music entre el 1955 i el 1964 i posteriorment rebé classes particulars de Wilhelm Kempff als cursos que oferia a Positano, Itàlia L’any 1963 debutà al Royal Festival Hall de Londres i el 1969 tocà al Carnegie Hall de Nova York L’any següent, el 1970, guanyà el Concurs Internacional Cajkovskij de Moscou, fet que li obrí nous horitzons Ha fet gires arreu del món i ha actuat amb formacions del prestigi de la…
Eudald Serra i Güell
Cinematografia
Escultor i cineasta amateur.
Vida Es formà com a escultor al taller d’Enric Clarasó, estudià a Llotja i aprengué d’Àngel Ferrant, el seu mestre i guia artístic Començà a exposar a la dècada del 1930 Interessat per les cultures i les ètnies primitives i exòtiques, ho reflectí en la seva vasta obra materialitzada en varietat de suports i formats Responsable de les colleccions i collaborador del Museu Etnològic de Barcelona, dirigit per August Panyella, hi aportà una munió de peces de gran valor, amb l’ajuda del matrimoni Albert Folch i Margarida Corachán, que conegué el 1950 Amb ells viatjà també en les moltes expedicions…
música de Bourges
Música
Música desenvolupada a la ciutat de Bourges (França).
La vida religiosa d’aquesta ciutat fou molt intensa el 1573 s’hi establí un collegi de jesuïtes i abans de la Revolució Francesa hi havia prop de quaranta esglésies Malgrat això, la vida artística de la ciutat experimentà un progressiu esllanguiment i, segons afirma la "Revue et Gazette Musicale de Paris" del 1839, alguns refugiats polonesos que s’hi installaren el 1830 amb prou feines aconseguiren promoure-hi alguna mena d’activitat musical El Romanticisme significà un desvetllament de l’interès per la música popular El 1889, els intèrprets de viola de roda i cornamusa de Bourges formaren la…
neoimpressionisme
El picapedrer, del pintor neoimpressionista francès Georges Seurat
© Corel Professional Photos
Art
Escola pictòrica francesa del darrer quart del segle XIX.
És conegut també amb els noms de divisionisme i de puntillisme Constitueix la radicalització de l’impressionisme, en una pruïja d’emprar únicament colors purs, aplicats metòdicament en petites pinzellades, de manera que es barregin i es complementin no pas sobre la tela, sinó a la retina de l’espectador Tot i que s’autosituava en la línia Delacroix-impressionisme, retreia a aquell l’ús de colors terrosos, i als impressionistes, que barregessin els colors a la paleta i que fossin massa intuïtius Els principals representants d’aquesta escola foren Georges Seurat —que ja presentà Un bany a…