Resultats de la cerca
Es mostren 49472 resultats
La capçalera de la catedral de Tortosa (1375-1440)
Art gòtic
Monjo que decora una mènsula de la imposta superior del presbiteri, de vers 1433-40 ACT La fàbrica gòtica de la catedral de Tortosa va ser iniciada el 1346, en temps del bisbe Arnau de Llordat Tanmateix, els problemes conjunturals que en aquell moment afectaven els territoris de la corona catalanoaragonesa van impedir el desenvolupament normal de les obres al llarg del tercer quart del segle No va ser fins els anys 1375-80 que es van començar a bastir els sectors superiors dels murs, on es troben els relleus Entre aquestes dates i el 1420, aproximadament, es va aixecar tot l’arc perimetral de…
Sant Lleïr de Casavella (la Coma i la Pedra)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat de tramuntana, amb el porxo que cobreix l’actual porta d’entrada L Prat El turó de Sant Lleïr, de 1 642 m d’altitud, es troba situat entre el riu Cardener i el torrent de la Barata A l’inici del turó pel cantó de tramuntana, no lluny de Casavella i vora casa Clots, hi ha Sant Lleïr, dins el terme de la Coma i la Pedra, en un indret des d’on hom pot contemplar Tragines i Pasqüets, a l’altra banda del riu i sota el Port del Comte Mapa 292M781 Situació 31TCG851668 Recorreguts 3,300 km de la carretera de Sant Llorenç a Berga, hi ha, abans de…
Sant Miquel de la Vall (Gavet de la Conca)
Art romànic
És l’antiga església del Castelló Jussà, el qual, juntament amb el Castelló Sobirà, figura en els falsos de Gerri dels anys 930 i 953 amb la denominació de ipsos castellonos Aquesta designació es repeteix en un document totalment fiable del 1086 pel qual el comte Ermengol IV d’Urgell dóna als comtes de Pallars Jussà Ramon V i Valença la vila de Llimiana, amb els seus castells, i en particular els Castellons En una butlla del papa Alexandre III de confirmació dels béns de Gerri figura un Sant Miquel de Casis , que IM Puig identifica amb Sant Miquel del Castelló Jussà…
Renaixement de la cultura escrita i la creació artística
A l’entorn de l’any mil, Catalunya conegué una remarcable expansió cultural i artística Els monestirs pirinencs esdevingueren llocs destacats d’Occident en la recerca intellectual Contenien preciosos manuscrits i dispensaven una ensenyança apreciada pertot arreu Foren nombrosos els clergues de tot Europa que hi anaren amb afany d’aprendre Arquitectes arribats de Llombardia obriren els primers tallers de l’art romànic Tant nobles com pagesos i ciutadans subvencionaven la construcció de llocs de culte que acollien una població cada cop més nombrosa Les manifestacions eclesiàstiques de la vida…
Sant Pere de la Gornal (Castellet i la Gornal)
Art romànic
Situació Capitell que sosté un arc que comunica la sagristia amb l’església ECSA - FX Mingorance L’església parroquial de Sant Pere es troba dins el poble de la Gornal, al qual s’accedeix per la carretera N-340, un cop passada la població de l’Arboç SLIS Mapa 35-17447 Situació 31TCF821682 Història El topònim Guarnal s’esmenta per primera vegada l’any 1062 Hom ha relacionat aquest temple amb l’església de Guarnad , que juntament amb d’altres esglésies penedesenques apareixen com a subjectes a la canònica de Solsona l’any 1163…
Santa Anna de la Fabregada (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Coberta de l’església, arrecerada pel costat nord en un marge que en dificulta la visió ECSA - JA Adell L’església de Santa Anna és situada a un centenar de metres de la masia de la Fabregada, arrecerada pel costat nord a un marge, del qual només en sobresurt la coberta de la capella Mapa 34-12291 Situació 31TCG474589 Per a arribar a la masia de la Fabregada cal seguir el mateix itinerari de la monografia anterior JAA Història El lloc de la Fabregada es pot identificar…
La fauna i el poblament animal de la tundra
El ventall faunístic En les condicions extremes de vida de la tundra és ben clar que els processos de formació dels conjunts faunístics, com també la dinàmica de les poblacions animals, depenen de la combinació dels factors ambientals i dels tipus de relacions interspecífiques La riquesa de medis aigualosos i l’explosió de vida de l’estiu àrtic expliquen que el principal component de la fauna de la tundra a l’estiu siguin els ocells aquàtics migradors, que exploten climes més benignes a l’hivern, estació que, a la tundra, és més favorable a alguns mamífers que no pas als ocells Rèptils i…
La casa o palau de la Generalitat a Barcelona
Art gòtic
Figura d’un porter de la casa en la clau d’una porta del carrer de Sant Honorat ECSA – GSerra La definició inicial de l’edifici La casa de la Diputació del General o palau de la Generalitat a Barcelona es va constituir ben al principi del segle XV a partir d’uns albergs de l’extingit call jueu Passats nou anys de l’assalt del 1391, els diputats hi adquiriren una finca força notable, producte de transaccions i agregacions El conjunt que sorgia de la reparcellació de l’aljama tenia portal al carrer de Sant Honorat o de la Font del Call, on termenava pel sud-oest Al nord-est limitava amb el…
La fauna i el poblament animal a la sabana
Les adaptacions dels animals a la vida a la sabana L’estació seca sol provocar condicions difícils per a la vegetació que repercuteixen sobre les poblacions dels animals herbívors, l’alimentació dels quals perilla al mateix temps que disminueix la disponibilitat d’aigua per a abeurar-se Les diverses espècies animals de sabana s’han d’adaptar a aquest cicle i ho fan de diferents maneres segons la seva anatomia, fisiologia, comportament i durada de la vida L’escassesa de plantes llenyoses, altrament, planteja als animals problemes de cau i de protecció En resposta a aquesta reducció, es…
El lloc de la literatura en la societat postmoderna
Portada del núm 43 de “Lletra de Canvi”, Barcelona, 1997 Image El canvi dels anys vuitanta Hi ha dos factors que han marcat clarament l’evolució de la literatura catalana d’ençà dels anys vuitanta la seva institucionalització arran de la reinstauració de la Generalitat de Catalunya i l’evolució general de la societat catalana cap a uns determinats modes de producció i consum cultural que es poden qualificar de postmoderns La literatura catalana ha hagut de convertir-se en una literatura constituïda, a la qual s’ha demanat que ofereixi qualitat i prestigi a l’idioma, que fonamenti la…