Resultats de la cerca
Es mostren 1664 resultats
Pedro Rodríguez de Campomanes
Història
Comte de Campomanes.
Polític i economista Es llicencià en dret a Sevilla i s’establí a Madrid Ensems amb Floridablanca promogué el reformisme de l’etapa final del regnat de Carles III 1767-88 El 1762 fou nomenat fiscal del Consell de Castella Secundà el comte d’Aranda en l’expulsió dels jesuïtes 1766-67 i, gran defensor del poder de l’estat enfront de l’església, fou un dels impulsors del regalisme de Carles III, del qual féu una defensa en Juicio Imparcial sobre el Monitorio de Parma 1770 i Tratado de la regalía de amortización 1765, on reprovà l’acumulació de béns per l’Església Propugnà una reforma agrària…
Jaume Ferran i Camps
Literatura catalana
Escriptor en castellà i professor.
Estudià dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià, i es doctorà a Madrid, on fou collaborador d’ Eugeni d'Ors El 1960 emigrà als Estats Units i fou professor de literatura espanyola a la Colgate University 1960-63 i a la Syracuse University 1963-95, fins que es jubilà Dirigí el Centre d’Estudis Hispànics i estigué vinculat a la North American Catalan Society Com a poeta, formà part del grup de la generació anomenada “dels cinquanta”, que incloïa també José Agustín Goytisolo , Carles Barral i Jaime Gil de Biedma , entre d’altres Publicà els reculls de poemes Desde esta…
,
Jeremy Bentham
Economia
Filosofia
Història
Història del dret
Filòsof, polític, jurista i economista anglès, representant principal de l’utilitarisme
.
Es llicencià en dret a Oxford el 1772 Procedent d’una família tory , evolucionà des de la crítica de la concepció whig Fragment on Government , 1776 fins a l’acceptació del radicalisme democràtic Entrà a la lliça política el 1808 i propugnà la implantació d’un sufragi gairebé universal Participà en l’elaboració de les lleis del país, particularment en la modificació de les anomenades lleis sobre pobres Poor Laws , i influí en la reforma de lleis penals i processals de diversos països Dugué a terme la seva obra com a economista del 1786 al 1804, però aquesta restà en gran part inèdita fins a…
Rossend Llates i Serrat
Música
Literatura catalana
Periodisme
Escriptor, compositor i crític musical.
Vida i obra Es llicencià en dret, i estudià piano, harmonia, contrapunt i composició amb D Mas i Serracant i violí amb M Viscasillas, tot i que es dedicà bàsicament a l’activitat periodística i literària, especialment a la poesia Fou un dels representants de la bohèmia intellectual barcelonina Militant d’Acció Catalana, collaborà a les publicacions Mirador , La Publicitat , El Be Negre , i, ja en la postguerra, a Revista , Destino i Tele-estel S’exilià el 1936 i més tard fou empresonat a l’Espanya franquista Un cop alliberat, exercí la crítica musical en El Correo Catalán , Diario de…
, ,
Josep Danon i Bretos
Historiografia catalana
Medicina
Metge i historiador de la medicina.
Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona el 1951 i el 1967 es doctorà, a la mateixa Universitat, amb una tesi sobre l’hospital de la Santa Creu Entre el 1979 i el 1997 exercí la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona amb l’assignatura d’història de la medicina Als anys seixanta inicià una exhaustiva recopilació de la bibliografia historicomèdica, i l’any 1969 impulsà la creació del Centre de Documentació d’Història de la Medicina sota el patrocini dels Laboratoris Uriach Així doncs, es creà un important fons de temes historicomèdics, inexistent fins aleshores a…
Joan-Ferran Cabestany i Fort
Historiografia catalana
Medievalista.
Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1953, on obtingué el títol de doctor 1971 amb una tesi titulada Alfons el Benigne i el govern catalanoaragonès a Sardenya 1327-1336 , que li valgué el premi Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans 1972 Fou professor adjunt a la UB 1968-84, treballà d’arxiver i conservador a l’Institut Municipal d’Història 1968-74 i 1984-85 i fou sotsdirector 1985-87 i director 1987-90 del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, i director de programes d’Investigació de l’Institut Municipal d’Història de Barcelona 1990-95 Membre de…
Santiago Vidiella i Jassà
Historiografia catalana
Escriptor, jurista i historiador.
Fill d’una família rural acomodada, feu els primers estudis a Calaceit, i després estudià humanitats i dret a Saragossa, on es llicencià el 1881 Més endavant aconseguí el grau de doctor a la Universitat de Madrid De retorn a Calaceit, es feu càrrec de la hisenda familiar al mateix temps que exercia d’advocat Des de molt jove collaborà en revistes i periòdics com el Confín de Aragón en fou el fundador el 1884, Heraldo de Aragón , El Eco del Guadalope , La Zuda , de Tortosa, Tierra Baja , Linajes de Aragón , Revista de Derecho Privado i la Revista de Aragón El 1896, molt en la línia dels…
Francesc Pons i Boigues
Historiografia catalana
Bibliògraf i arabista.
Fill d’una família de llauradors, inicià els estudis eclesiàstics al Seminari de València sota la protecció del carcaixentí Josep Maria Navarro i Daràs, aleshores degà de la Seu de València, però no arribà a ordenar-se de sacerdot Posteriorment, aconsellat pels arabistes Francisco Codera i Julià Ribera i Tarragó, aquest darrer també fill de Carcaixent, es traslladà a Madrid, on cursà els estudis de filosofia i lletres, i es llicencià el 1885 Després estudià a l’Escola Superior de Diplomàtica i el 1886 guanyà les oposicions al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs, i fou…
Josep Maria Cunillés i Nogué
Cinematografia
Productor.
Vida Després d’estudiar a l’Escola Oficial de Cinematografia, on el 1969 es llicencià en producció, inicià la seva trajectòria com a director de producció d’Estela Films de Jordi Tusell Amb aquest càrrec intervingué en La respuesta 1969, Josep Maria Forn estrenat el 1976 versió en català, M’enterro en els fonaments , 1984 La cena Historia de una chica sola 1969, Jordi Grau i Topical Spanish 1970, Ramon Masats El 1971 s’independitzà i creà Films d’Ara, una productora bàsicament orientada vers el cinema eròtic a través de coproduccions, en algunes de les quals també feu de coguionista Entre…
Xavier de Salas i Bosch
Art
Historiador de l’art.
Fill de l’enginyer de camins Xavier de Salas i de Milans Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona i en dret a Salamanca i es doctorà el 1930 en història a Madrid, on fou deixeble d’Elies Tormo Amplià estudis a Viena i a Berlín Professor auxiliar a la Facultat de Filosofia i Lletres de Barcelona des del 1931, en esclatar la Guerra Civil Espanyola fugí a la zona franquista i fou secretari de Dionisio Ridruejo en el secretariat dels Servicios de Propaganda a Burgos 1937 on, amb Josep Maria Fontana fundà la revista Destino Comissari delegat de la Dirección General de Bellas Artes a la…