Resultats de la cerca

Situació Mur de ponent d’aquest enigmàtic edifici Jl Rodríguez Les ruïnes d’aquesta església es troben un quilòmetre a l’est del serrat del Sabater, per la carretera que des d’aquell indret surt en direcció a Anya, tot creuant el barranc de Segues o de Vall-llebrera El jaciment és uns 200 m al nord de la carretera JRG Mapa 33-13328 Situació 31TCG418434 Història Malauradament no tenim notícies històriques sobre aquesta església Podria correspondre a alguna de les esglésies documentades en el terme de Montmagastre de les quals hom desconeix l’emplaçament, com Santa Maria de Camp-ras o Sant Pere…

Situació Aspecte de la fossa, situada, com en molts casos, al costat d’uns camps i a ran de l’estimball J Bolòs Sepultura excavada a la roca, situada a la part baixa d’un conjunt de camps i feixes dit el Quadre Blanc aquest nom és modern Aquesta clariana de conreus enmig del bosc té prou extensió com per a ésser, antigament, les terres d’un mas si tinguéssim més documentació podríem, potser, relacionar aquest indret amb el mas “Torrent Pregon Sobirà” o “Torrent Pregon Jussà”, amb el mas “Llobató” o amb algun altre dels masos que trobem als documents medievals i que no podem…

Situació Una vista del pont des del costat de migjorn J Bolòs Mapa 292M781 Situació 31TCG907608 Per anar-hi cal agafar la pista que, des de la carretera que va de Solsona a Berga, porta fins a la vall d’Ora i Sant Pere de Graudescales poc abans d’arribar a Sant Lleïr de la vall d’Ora, immediatament després d’haver passat a la riba esquerra de la riera, hom pot veure a baix, a mà esquerra, el molí de ca l’Ambròs i, poc més enllà, el pont Pont Aquest pont, de doble vessant i amb dos arcs, ha estat reconstruït Mentre l’arc lateral —situat a la riba dreta— sembla que és original, el central és en…

La història de les facultats, que s’identifica amb la de l'ensenyament, comença amb el sorgiment de les universitats, a la darreria de l’edat mitjana Originàriament aquestes incloïen dues facultats la facultat d’arts , que abastava l’estudi d’humanitats i de filosofia, i la facultat de teologia , amb el corresponent ensenyament teològic Al costat d’elles, anomenades sovint facultats majors , hi havia també facultats menors , els estudis de les quals o bé eren previs als d’aquelles o bé no podien assolir els títols superiors de llicenciatura i de doctorat o magister Amb el progrés modern de…

Tingué un precedent al segle XIX, quan el 1871 la Mozart-Stiftung Fundació Mozart organitzà un primer festival que se celebrà intermitentment i que en l’edició de 1891, per exemple, commemorà el primer centenari de la mort de Mozart El modern Festival de Salzburg se celebra anualment, els darrers dies de juliol i tot l’agost, en aquesta ciutat austríaca El primer consell artístic, integrat per M Reinhardt, F Schalk i R Strauss, es constituí el 1918, i dos anys després el festival s’inaugurà amb la representació de Jedermann d’H von Hofmannsthal sota la direcció escènica de M…

Els membres més destacats d’aquella tendència estètica foren H von Bülow, P Cornelius, JJ Raff i K Tausig Qui definí l’ideari estètic del grup fou, però, el crític musical KF Brendel 1811-1868, des de les pàgines de la "Neue Zeitschrift für Musik", la revista iniciada per R Schumann a Leipzig i on es publicaren bona part dels escrits wagnerians En realitat, més que assenyalar un programa estètic concret, un dogma de composició, cal parlar de la posició liberal i progressista dels membres de la Nova Escola, de la seva preferència pel poema simfònic -en un particular aliatge que unia les obres…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films 59 PPortabella, Barcelona GUIÓ PPortabella, Octavi Pellissa, Carles Santos FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Pep Duran MUNTATGE Marisa Aguinaga MÚSICA CSantos SO Ricard Casals INTERPRETACIÓ Paco Guijar músic, Jordi Dauder escriptor, Carme Elias professora, Ona Planas filla, Josep Maria Pou editor, Jaume Comas alcalde, CSantos, La Fura dels Baus jurat Ricard Borràs, Ferran Rañé, Joan Lluís Bozzo, Quim Llobet i Joan Miralles, Francesc Orella professor, Pep Ferrer forense, Miquel Horta ESTRENA Barcelona, 29021990, Madrid,…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Producciones Campa Barcelona ARGUMENT La sarsuela homònima de Carlos Arniches i Enrique García Álvarez GUIÓ A Campa, IFIquino FOTOGRAFIA Emilio Foriscot blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Emili Ferrer MUNTATGE Joan Serra MÚSICA Mestre Serrano SO Enrique de la Riva INTERPRETACIÓ Amparo Rivelles Ladrón de Guevara Eloísa, Guadalupe Muñoz Sampedro Ezequiela, Pilar Soler Irene, Manuel González Adrián, Luis Prendes Agustín, Pepe Isbert el tío Matías, Paco Martínez Soria Saturnino, Carlos Larrañaga Ladrón de Guevara el nen d’Ezequiela ESTRENA Barcelona,…

Vida Fou l’empresari dels cinemes Arenas, Gloria i Reina Victoria, i també un dels decoradors de la burgesia barcelonina de la dècada del 1920, en la línia de Santiago Marco o Joan Pallarols S’encarregà personalment de la decoració de l’Avenida, de la seva propietat, i de tots els cinemes posteriors a aquest Projectat per l’arquitecte Germán Rodríguez Arias i inaugurat el 1930 a l’avinguda del Parallel, fou la primera baula d’una cadena de locals impulsada per la família Castañé El 1934, un segon cinema s’afegí a la seva obra l’Astoria, dissenyat pel mateix artífex de l’Avenida L’operació es…

D’una banda, afirma el valor ètic del regionalisme català, amb arguments de la tradició cristiana, i, de l’altra, el seu valor racional, partint d’una anàlisi de la puixança de certes personalitats en el procés de la història de Catalunya Lúcid apologeta, d’acord amb l’obertura de les encícliques de Lleó XIII, proposà sense eufemismes unes tesis sociopolítiques equidistants del tradicionalisme immobilista de Sardà i Salvany i del racionalisme laic de Valentí Almirall Lo Catalanisme L’obra fou precursora i influí decisivament en els catòlics catalans en llur decantació i militància pel…