Resultats de la cerca
Es mostren 1078 resultats
El funcionament ecològic de les estepes i les praderies
El triomf de les poàcies La primera sensació que tenen els qui arriben per primera vegada a l’estepa, la praderia o la pampa, és l’angúnia per la manca de recers arboris L’absència de boscos, i fins d’arbres aïllats, sembla un error de la natura que els humans han intentat esmenar amb reiterades plantacions Aquest esforç de ‘millora ecològica’ fou especialment important durant la segona meitat del segle XIX i la primera del XX, i tingué lloc gairebé simultàniament a Euràsia i a l’Amèrica del Sud i del Nord Des d’aleshores, tant a les estepes com a les praderies i les pampes s’han plantat…
Còdex De Civitate Dei o La Ciutat de Déu, de sant Agustí
Art romànic
Còdex Aquest còdex, que conté un únic text literari, és compost per 408 folis 38 × 27,3 cm, escrits en una lletra francesa molt correcta del final del segle XII cap al 1200 Fins avui dia han estat escassos els treballs dedicats a l’estudi d’aquest manuscrit Certament és esmentat en els primers inventaris fets a l’Arxiu Capitular de Tortosa, com el del canonge R O’Callaghan, basat en gran part en l’inventari fet anteriorment pels arxivistes francesos H Denifle i E Chàtelain * El 1916, el P J M March va incorporar en el còdex els setze folis, dos quadernets, que fins llavors havien romàs…
El marc històric del romànic del Vallès Oriental
Art romànic
Antecedents Els límits de les actuals comarques del Vallès o dels Vallès, com ara les coneixem, provenen de la divisió establerta per la Generalitat l’any 1936, lleugerament modificada per la darrera divisió territorial amb la incorporació de Caldes de Montbui al Vallès Oriental La delimitació comarcal té la virtut d’ésser força fidel a la realitat natural Per això mateix les fronteres actuals de la comarca o comarques tenen generalment una bona correspondència amb la realitat física i humana Aquesta relació també es remunta en el temps Fa més d’un millenni els pobladors del Vallès tenien…
Santa Maria de Vallbona de les Monges
Art romànic
Situació Vista aèria del cenobi, el més important de la branca femenina de l’orde cistercenc a Catalunya ECSA-J Todó L’antic monestir cistercenc de Santa Maria és al bell mig del poble de Vallbona de les Monges, el qual s’emplaça a la zona meridional de la comarca de l’Urgell, als contraforts septentrionals de la serra del Tallat, que limita amb la comarca de la Conca de Barberà Mapa 33-15 389 Situació 31TCF406991 Per a arribar-hi des de Tàrrega, cal agafar la carretera C-240 en direcció a Tarragona, amb dues opcions en arribar a l’altura del coll de la Portella, s’agafa la carretera L-201…
L’escultura romànica a Catalunya
L’escultura romànica a Catalunya té una història pròpia En altres camps és més difícil fer la història de l’art català medieval de manera autònoma L’escultura romànica és una tècnica essencialment regional, fruit de l’art i del mestratge d’artistes acostumats a curts desplaçaments Les importacions són rares el marbre és poc utilitzat i generalment els escultors tallen la pedra local A vegades, com a Sant Cugat o a Girona, aquests treballadors de la pedra han volgut deixar constància de la seva manera de fer Al claustre de Girona es pot veure com s’organitzava la feina a cada etapa del treball…
Jaume Cascalls
Art gòtic
Cerimònia de córrer les armes, de Pere d’Aguilar, pertanyent al sepulcre dels Queralt, a l’església de Santa Maria de Bell-lloc Santa Coloma de Queralt Els escultors Esteve de Burgos i Pere d’Aguilar van fer aquest sepulcre per encàrrec de Dalmau de Queralt vers 1368-71 La seva caixa està decorada amb ploraners i amb dues escenes de la cerimònia de córrer les armes, que es feia amb motiu de la mort de membres barons de l’estament militar i de la família reial En aquest relleu –que correspon al treball de Pere d’Aguilar– es representa el moment en què els cavallers, després de rebre la…
Festes singulars, cíviques i globals
Les societats es relacionen amb la festa de manera canviant Hi ha festes que mantenen un lligam amb el passat remot, amb els nostres predecessors, i la seva continuïtat, bé que en molts casos transformada, parla d’un seguit de generacions que han vist en aquella fórmula festiva una interpretació d’ells mateixos i de la pròpia història Però no sempre és així Les generacions presents van creant festes per donar resposta a les necessitats socials que sorgeixen Imatge de l’inici de la processó nocturna del 1999 en homenatge a la Mare de Déu dels Torrents, patrona de Vimbodí, que té lloc només…
Les cases dels altres ordes monàstics i canonicals
Art gòtic
Introducció Interior del cimbori octagonal de Sant Cugat del Vallès, datat al voltant del 1250, una obra molt avançada en el seu temps SPAGC Des del segle X fins al segle XII els monestirs benedictins i les canòniques, tant les regulars com les seculars, van ser els protagonistes dels moviments més avançats de l’arquitectura del seu temps No hi ha cap dels moviments que caracteritzen l’arquitectura romànica a Catalunya que no s’hagi iniciat als monestirs o les canòniques Pensem només en la segona meitat del segle X, quan als monestirs del nord-est de Catalunya –Sant Miquel de Cuixà, Sant…
La catedral de Tarragona (segles XII i XIV)
Art gòtic
Zona de la capçalera de la catedral, amb el claustre d’ordre compost, l’absis major, la capella de Santa Maria dels Sastres, el campanar i el cimbori i el braç nord del creuer AT - GS Els canonges de Tarragona s’establiren al capdamunt de la ciutat, entre les ruïnes de l’antiga Tàrraco, on van construir la catedral A mitjan segle XII, el 1154, l’arquebisbe Bernat Tort, el primer que va establir la seva residència permanent a la ciutat, dictà les seves ordinacions per a la vida en comú dels components del capítol, d’acord amb la norma o regla canonical de sant Agustí Havia arribat de l’abadia…
Sant Ponç de Corbera (Cervelló)
Art romànic
Situació Vista aèria del cenobi, amb les restes de les antigues dependències monacals a mà esquerra ECSA - J Todó Vista general de l’edifici, remarcable pels frisos d’arcuacions cegues que n’ornen tots els paraments externs MC S’aixeca sobre un petit turó al fons d’una vall drenada per la riera de la Palma o de Rafamans, riera que és divisòria entre els termes de Cervelló i de Corbera Mapa 36-16420 Situació 31TDF093842 Des del poble de Corbera Corbera de Dalt, cal prendre el camí d’Amunt i seguir-lo més enllà d’aquest llogaret, fins a Sant Ponç MPP Història És falsa l’afirmació segons la qual…