Resultats de la cerca
Es mostren 1472 resultats
Sant Andreu del Torn (Sant Ferriol)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’exterior de l’església des del costat de tramuntana Hom hi pot veure l’estructura de la capçalera A Borbonet El poble del Torn es troba al cantó de llevant de la comarca, gairebé al seu límit, al sector de migjorn del municipi de Sant Ferriol, a mà dreta del Ser, prop de la seva confluència amb la riera de Mieres L’església de Sant Andreu centra un petit nucli de cases format al seu voltant Mapa 295M781 Situació 31TDG709678 Per anar al Torn cal agafar la carretera d’Olot a Banyoles per Santa Pau En arribar a Mieres, una carretera surt d’aquesta població, en direcció a…
Josep Fontana i Lázaro

Josep Fontana
URV
Historiografia
Historiador.
Fill d’un llibreter, cursà estudis de filologia, literatura i història catalanes als Estudis Universitaris Catalans 1951-54, impartits per Ferran Soldevila i Jordi Rubió i Balaguer Llicenciat en lletres 1956 i doctor en història 1970 per la Universitat de Barcelona, fou lector a Liverpool 1956-57 i posteriorment ajudant de Jaume Vicens i Vives i Jordi Nadal a la Facultat de Ciències Econòmiques de Barcelona 1957-66 Apartat el 1966 de l’ensenyament per les autoritats franquistes, hi retornà l’any 1968 com a agregat interí a la Universitat Autònoma de Barcelona fins el 1974, que fou catedràtic…
,
anàlisi schenkeriana
Música
Nom amb què es coneixen els mètodes d’anàlisi derivats de l’obra de Heinrich Schenker.
Les idees sobre l’estructura musical i els mètodes analítics de Schenker anaren evolucionant al llarg de la seva carrera, però el que avui s’entén com a anàlisi schenkeriana es correspon amb les formulacions més tardanes del seu pensament, i molt especialment amb el particular sistema gràfic inventat per a representar els resultats de les seves anàlisis La idea central de l’anàlisi schenkeriana és la visió de l’obra musical com a elaboració d’una estructura bàsica En la seva terminologia, una peça musical representa la prolongació auskomponierung d’una composició primordial ursatz a…
teclat
Música
Joc de tecles que accionen el mecanisme de producció del so en certs instruments -anomenats genèricament instruments de teclat- de mecànica molt diversa, com l’orgue, el clavicèmbal o el piano.
Tecla de piano de cua amb el mecanisme adjunt © Fototecacat/ Idear La finalitat del teclat és facilitar la tria dels sons a produir, gràcies a la seva localització correlativa, i també permetre la producció d’una gran varietat d’harmonies i de textures polifòniques per un sol intèrpret Segons que s’accioni amb les mans o amb els peus, el teclat pot ser manual o de pedals pedaler Alguns instruments, com l’orgue, poden tenir un o més teclats manuals i un pedaler Característics de la música occidental, els instruments de teclat han tingut un paper determinant en la seva evolució, com és el cas…
Sant Cebrià de Cabanyes (Sant Fost de Campsentelles)
Art romànic
Situació Angle que forma la nau principal de Sant Cebrià de Cabanyes i la capella amb absis que hi ha adossada a la part nord de l’església M Anglada Vista del sector sud-est d’aquesta antiga parròquia restaurada fa pocs anys M D Filgueira L’antiga església parroquial de Sant Cebrià de Cabanyes es troba situada al sud-oest del terme municipal de Sant Fost de Campsentelles, a la falda de la serralada de Montalegre Mapa L37-15393 Situació 31TDF353953 Per anar-hi cal agafar la carretera de Santa Coloma de Gramenet a la Roca del Vallès CBV 5 001, en direcció a la Roca Poc abans d’arribar al…
La política exterior de Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós, Aureum Opus , segle XIV BMA / GC El tarannà bellicós de Pere III, el Cerimoniós, i unes circumstàncies socials i econòmiques molt adverses, ja que foren els anys més crítics de la baixa edat mitjana, expliquen la conflictivitat gairebé permanent del seu regnat Les guerres l’obligaren a exercir una forta pressió fiscal que produí malestar i rebellions entre els seus súbdits, i una creixent dependència de les corts, que s’enrobustiren aleshores com a òrgan de control de la monarquia En la Crònica , alludeix al seu propi regnat com un temps de “guerres e…
Govern i exèrcit a la Tarraconense
Els anys 26 i 25 aC, durant l'estada d'August a la ciutat, Tàrraco va actuar com a capital de tot el món romà, i fou seu d'ambaixades i lloc des d'on es despatxaven els afers quotidians de l'administració d'un nou imperi en fase de creació Mentrestant, al nord peninsular, set legions lluitaven en la guerra contra els asturs per aconseguir la submissió definitiva dels pobles de la cornisa cantàbrica August va tornar a Roma com a vencedor l'any 25 aC, i hi tancà per segona vegada les portes del temple de Janus per simbolitzar la fi de les guerres Tot i que la guerra astur va tornar a renéixer…
Especulació urbanística i habitatge social
Habitatges socials a Barcelona, 1941-59 A la dècada dels cinquanta va prendre força un dels fenòmens que va tenir repercussions més negatives en la qualitat de vida a les àrees urbanes i les zones costaneres l’especulació del sòl En aquells anys, un seguit d’elements va fer que la possessió de sòl deixés de ser una inversió a llarg termini per a transformar-se en un gran negoci a curt terme A les ciutats —el cas de Barcelona era paradigmàtic—, l’increment de l’activitat econòmica i l’augment de la població van exigir nous terrenys per a installar-se tallers i fàbriques i construir-hi…
Les moràcies
Ulmàcies 1-2 i moràcies 3-4 1 om Ulmus minor a branquilló, de fulles alternes, dentades i asimètriques a la base x 0,5 b flor, clarament adaptada a l’anemofília, d’una sola envolta i de grossos estigmes x 15 c sàmara, d’amples ales membranoses que voregen la llavor x 2 2 Branquilló de lledoner Celtis australis amb lledons madurs x 0,5 3 Morera Morus alba a brot amb fulles palmatipartides i mores x 0,5 b flor femenina x 8 4 Tall longitudinal d’una figa, infructescència produïda per Ficus carica que consta d’un receptacle carnós i dolç, de forma urceolada, i de nombrosos fruitets dirigits…
La costa, línia fractal
Calcular a partir d’un bon mapa la superfície d’un país pla és simple Però si el país és muntanyós, les coses ja es compliquen, ja que els mapes no en reflecteixen la superfície real, sinó la seva projecció sobre un pla Sol ser així darrere d’aparents banalitats sovint s’amaguen coses ben complexes Per això, encara més complex que calcular la superfície d’un territori és establir la longitud exacta de la seva línia de costa Teòricament el repte es pot resoldre amb un bon mapa i un simple compàs de puntes havent pres amb el compàs una distància adequada sobre l’escala cartogràfica, es va…