Resultats de la cerca
Es mostren 1212 resultats
Vila-seca i Salou
Antic municipi
el Campot
Enclavament
Enclavament (11,5 ha) del municipi de Perafort (Tarragonès) ubicat dins el terme de la Pobla de Mafumet.
els Enlliscalls
Cap
Sector del cap de Salou (Tarragonès) format per penya-segats, entre el cap i la platja del Racó.
L'arc de Berà
L'arc de Berà, Tarragona, 25-1 aC MNAT Tot i ser un dels monuments romans més coneguts de Catalunya, l'arc de Berà Roda de Berà, Tarragonès ha estat, fins fa molt poc, mancat d'estudis específics destinats a l'anàlisi de les seves característiques formals i a la comprensió de la seva significació històrica Les primeres notícies relatives al monument es remunten al segle XVI la primera menció escrita és d'un italià, Mariangelo Accursio, que el visità l'any 1525 pocs anys més tard 1546, Pere Antoni Beuter publicà un gravat amb la imatge ideal de l'arc i el 1563 el pintor flamenc Anton Van den…
Cronologia de l’Art romà a Catalunya
Dates històriques 218 aC Amb motiu de la Segona Guerra Púnica, Roma envia a la Península un exèrcit dirigit per Corneli Escipió, que desembarca a Empòrion Empúries Corneli Escipió funda Tarraco Tarragona 123-121 aC Conquesta romana de Mallorca i Menorca i fundació de les colònies de Palma i Alcúdia 18-15 aC Fundació de la colònia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino Barcelona 264 seg Sureda/257 seg Barral Fructuós, bisbe de Tarragona, i els seus diaques Auguri i Eulogi foren martiritzats i morts a la foguera de l’amfiteatre de Tarragona a conseqüència de la persecució de l’emperador Valerià…
Castells i edificacions militars del Camp de Tarragona anteriors al 1300
Art romànic
Mapa dels castells i les edificacions militars del Camp de Tarragona anteriors al 1300 J Salvadó El Tarragonès Altafulla Castell d’Altafulla El Catllar Castell del Catllar Constantí Castell de Constantí Creixell Castell de Creixell El Morell Castell del Morell La Nou de Gaià Castell de la Nou Els Pallaresos Castell de Penallonga Perafort Castell de Perafort Castell de Puigdelfí Castell del Codony La Pobla de Mafumet Castell de la Pobla de Mafumet La Pobla de Montornès Castell de Montornès o de Puigperdiguers Renau Castell de Renau Castell de Peralta La Riera de Gaià Castell de Montoliu o de…
Mallerenga petita
La mallerenga petita Parus ater té el plomatge bàsicament acolorit de blanc i negre, a més del color indefinit del pit Té una taca a la nuca, molt característica, que no és visible en aquest exemplar, procedent de Berà Tarragonès en canvi, és illustrativa de la facilitat amb què la major part de les mallerengues accepten els menjadors artificials, malgrat ésser ocells de bosc Xavier Bartrolí La mallerenga petita és un ocell típicament sedentari, que a la tardor i a l’hivern realitza petits moviments, encara no prou coneguts Per exemple, al Rosselló i el Vallespir, on és estrictament…
Bec d’alena
El bec d’alena Recurvirostra avosetta , més gros que el cames-llargues fins a 43 cm, s’identifica pel dibuix negre sobre blanc del plomatge i, sobretot, pel llarg bec, corbat cap amunt, i per les potes, d’un to blavós, caràcters que s’aprecien a l’exemplar de la fotografia, presa al delta de l’Ebre Noteu l’aspecte gràcil de les potes i la membrana que uneix els dits, característica dels ocells de ribera Xavier Ferrer Present durant tot l’any al territori estudiat, a Catalunya i el País Valencià nia i hiverna d’una forma molt local, i és molt més estès durant les migracions A la Catalunya…
Xoriguer
El xoriguer Falco tinnunculus és el falcó més abundant al nostre país És fàcil de veure’l sobrevolant les planes obertes i parar-se en vol tot movent les ales d’una manera molt peculiar, o també, parat als cables o als arbres De mida petita no sobrepassa els 34 cm, té el plomatge tacat al mantell i una ampla banda negra a la cua, característica i visible a la fotografia de dalt A la de baix, s’aprecia la cera groga del damunt del bec, típica dels falcons Tony Tilford / Index, i Oriol Alamany És el falcònid més àmpliament representat als Països Catalans i, de ben segur, el rapinyaire diürn…
Escorxador
L’escorxador Lanius collurio , com la resta dels seus congèneres, és fàcil de veure pel seu costum de parar-se en branquetes i suports descoberts El mascle, com el de la fotografia, feta als Pirineus lleidatans, es caracteritza pel color castany del dors i gris del cap, i per la taca negra de la zona de l’ull, que contrasta amb el color blanc de la gola La femella, de tons més castanys, conserva la taca de l’ull, que permet de reconèixer-la Oriol Alamany L'escorxador té els quarters d’hivernada a l’E d’Àfrica i, per arribar-hi o per retornar cap a les seves àrees de reproducció, migra per…