Resultats de la cerca
Es mostren 4007 resultats
Santa Maria de Sant Martí de la Morana (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
El poble de Sant Martí de la Morana o de la Plana, a 551 m d’altitud, és al sud-oest del terme La primera noticia sobre el lloc de Sant Martí de la Morana és del 1067, en què els esposos Arnau i Guisla atorgaren a Bertran de Santmartí i a la seva muller Loreta i als seus fills la senyoria que tenia Miró Gauspert a Sant Martí i a la Morana L’hagiotopònim que identifica el lloc segurament és una referència a la primitiva advocació de la parroquia, actualment dedicada a Santa Maria En l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona, del 1098, els bisbes consagrants li confirmaren els delmes,…
música d’Albània
Música
Música desenvolupada a Albània.
Música culta El desenvolupament de la música culta de tradició europea a Albània començà durant la segona meitat del segle XX i està molt lligat a la implantació del règim socialista 1944 La música popular i l’esperit d’exaltació de la nació albanesa han estat factors de molt de pes en la producció de molts compositors, com ara P Gazi, T Daija, K Uçi, i B Kongoli El 1954, la Casa de la Cultura de Shkodër escenificà la primera òpera albanesa Mrika , de P Jakowa, i després en vingueren d’altres Primavera , de T Daija, Flors de la memòria , de K Kono, etc El tema de gairebé totes aquestes òperes…
Dionís Escorsa. La Foneria Escorsa
L’any 1877 es creà a Barcelona la societat Plana, Agustí i Éscorsa, que installà una foneria de ferro al núm 15 del passeig de la Creu Coberta de Barcelona, avui avinguda de Mistral Dionís Escorsa Metalurgistas y Electrotécnicos, 1953 Dionís Plana era un home de l’ofici Era un dels components de Plana, Codina i Bertran, una altra foneria de ferro que havia funcionat al carrer Aldana, davant de la presó vella, prop d’on ara installaven els nous tallers Agustí era un serraller que aportava els seus coneixements en aquest ram Dionís Escorsa i Cruells va ser nomenat director tècnic del taller La…
Música i dansa
El mot «art» suggereix, generalment, el procés creatiu o la manera de fer les coses, subjecte –en la seva forma final– a determinats cànons estètics És a dir, art és un producte en relació amb un concepte de bellesa, sigui quin sigui el context social, cultural o temporal Partint d’aquesta visió, òbviament molt genèrica i global, l’art qualificat de popular s’identifica amb aquell que té per objecte embellir, d’una manera creativa i agradosa, allò que pertany a la vida quotidiana de les classes populars Això és, l’art no com a finalitat en ell mateix, sinó com a cosa funcional, que acompanya…
morfologia
Gramàtica
Part de la gramàtica tradicional que estudia les formes dels mots, independentment de llurs relacions o funcions en la frase o oració, que constitueixen l’objecte de la sintaxi
.
La morfologia distribueix els mots en diferents classes o categories, anomenades parts del discurs o de l’oració nom, adjectiu, verb, etc, i explica les variacions que poden experimentar els mots per raó dels accidents gramaticals, com gènere, nombre, declinació, conjugació, etc La gramàtica clàssica usava el terme flexió per a designar la morfologia, i es dividia, a més, en dues altres parts derivació o formació de paraules i sintaxi La flexió es definia com tot canvi en la forma d’un mot per a expressar la seva relació amb altres mots de l’oració El terme morfologia , introduït en…
instrument de vent
Música
Segons la classificació tradicional dels instruments de l’orquestra, cadascun d’aquells que basen llur sonoritat en l’aire que contenen, posat en acció pel buf de l’intèrpret.
Es divideixen en dos grans grups els instruments de fusta representats en l’orquestra actual sobretot per la flauta, l’oboè, el clarinet i el fagot i els de metall trompa, trompeta, trombó, tuba i altres, molts dels quals avui són obsolets
llimbs
Cristianisme
Segons la doctrina cristiana tradicional, lloc on estaven detingudes les ànimes dels justs esperant la redempció del gènere humà i on van les ànimes dels infants morts sense baptisme.
Dant, a la Divina Comèdia , en féu el primer cercle de l’infern i hi situà els grans esperits de l’antiguitat
mestrança
Militar
Denominació tradicional del conjunt de tallers i oficines on hom construeix i repara els muntatges de les peces d’artilleria i d’altres tipus d’armes, llurs accessoris, etc.
balada
Música
A partir del segle XVIII, composició poeticonarrativa, de to popular i contingut llegendari o històric, sigui de procedència tradicional i folklòrica, de creació sàvia, o inspirada en el poble.
Per extensió, composició vocal sobre textos de balades, amb acompanyament instrumental, o composició purament instrumental inspirada més o menys directament en algun d’aquests textos Per bé que poetes anglesos com William Wordsworth o Samuel Coleridge intervingueren decisivament en la seva evolució com a gènere poètic -al costat d’alemanys com JG von Herder el gran precursor, Goethe, Schiller, Heine, Rückert, etc-, des del punt de vista musical la balada és un gènere quasi exclusivament alemany Els seus precursors foren, entre altres, Johann Friedrich Reichardt 1752-1814 i Carl Friedrich…
Dixieland style
Música
Modalitat de jazz tradicional sorgit a la Louisiana a la primeria del segle XX i practicat per músics blancs, a imitació de l’estil dels negres de Nova Orleans.
Executat per petits conjunts instrumentals, es caracteritza per una polifonia improvisada pels instrumentistes de vent Empra un llenguatge melòdic expressiu i harmònicament molt simple Algunes de les orquestres de més relleu han estat la Reliance Brass Band, la Original Dixieland Jazz Band i la New Orleans Rhythm Kings Ha estat actualitzat després de la Segona Guerra Mundial