Resultats de la cerca
Es mostren 11546 resultats
El Congrés de Cultura Catalana
Congrés de Cultura Catalana , cartell de J Tàpies, 1977 Coll part / RM El Congrés de Cultura Catalana 1975-77 va ser el darrer gran acte collectiu organitzat pels sectors més dinàmics de la societat civil catalana, al marge de l’activisme més marcadament polític Nascut uns mesos abans de la mort del dictador Francisco Franco, les seves activitats es van prolongar durant els primers dos anys de la transició, quan el futur encara era una incògnita i tot, o gairebé tot, era possible Les incerteses d’aquests dos anys es poden veure reflectides en el desenvolupament intern del Congrés i en les…
Televisió, franquisme i societat de consum
Les valoracions sobre la significació cultural i política de la televisió amb relació a la societat catalana al llarg dels anys seixanta i setanta han estat molt condicionades per la instrumentalització política directa i barroera que la dictadura franquista féu del nou mitjà de comunicació No és estrany De fet, l’anàlisi del paper social de la televisió sense la interferència del fet aclaparador de la dictadura ja seria extraordinàriament complexa Tot partint d’una realitat propera a la catalana, la capacitat d’incidència social del mitjà televisiu ha fet reflexionar teòrics com ara Umberto…
La publicitat, expressió de la cultura de masses
Cartell publicitari de Polil , sd Coll part / RM Els primers passos de l’activitat publicitaria a Catalunya es remunten als anys vint, i es poden personalitzar en la pràctica escolar i professional d’un dels primers publicitaris catalans Pere Prat i Gaballí En un dels seus primers textos, La publicidad científica 1917, ja s’hi troben sintetitzades les principals característiques i funcions d’aquella “nova activitat comercial” Prat i Gaballí va ser un dels primers a Catalunya a definir la publicitat com un intermediari entre la producció i el consum, com una força nivelladora entre l’oferta i…
Rata comuna
És un rosegador de talla mitjana amb les potes anteriors i posteriors no gaire llargues en proporció amb el cos Quan es desplaça a poca velocitat, el cos adopta una disposició arrodonida, amb la meitat posterior de l’esquena aixecada Els animals joves tenen un color gris fosc que es perd a la primera muda Els adults presenten la part dorsal d’un color que varia entre el marró vermellós o el marró grisós i el negrós Els animals més adults acostumen a presentar tonalitats vermelloses La part ventral és blanc brut o grisa, amb els pèls gris clar a la base i blancs a la punta No hi ha una línia…
Mètodes de seguiment de mamífers
Primera captura fotogràfica de gat mesquer al Parc de Collserola realitzada a l’abril del 1997, amb una càmera compacta analògica i un dispositiu artesanal amb connexió a bateria externa i sensor de barrera de llum roja Els equips han evolucionat força i actualment s’utilitzen equips digitals integrats i flaix infraroig Els dispositius es van situar a les proximitats de tres latrines L1, L2 i L3 al dibuix Els números identifiquen els gats mesquers fotoidentificats, 13 en total Anna Pla Els darrers anys, el coneixement de l’ecoetologia dels mamífers, i més concretament la dels carnívors, s’ha…
Els estudis d’ecologia i distribució dels ocells marins
Exemplar de baldriga balear Puffinus mauretanicus incubant al niu Daniel Oro Els darrers trenta anys, els estudis d’ocells marins als Països Catalans han evolucionat molt L’esforç de seguiment ha anat en augment, tant pel que fa al nombre d’espècies com al territori estudiat Però potser el canvi més significatiu ha estat el tipus de seguiment en molts casos s’ha passat dels simples censos de població a estudis ecològics que permeten no solament estimar les poblacions actuals d’una manera més precisa, sinó també analitzar quins són els factors que més incideixen en la dinàmica de les…
Flora i biodiversitat d’algues d’aigües continentals
Algas continentales és una de les últimes sèries del projecte Flora ibérica Es va iniciar el 2002 i fins ara s’ha publicat el primer volum, dedicat als caròfits Abans s’havia abordat la Flora phycologica ibérica , dedicada a les algues marines i començada a elaborar el 1987 L’estat de coneixement de la flora d’algues continentals catalanes i ibèriques en general continua tenint com a referent principal les obres de Pedro González-Guerrero 1902 – 1984 i Ramon Margalef i López 1919 – 2004, malgrat que de llavors ençà el nombre de treballs especialitzats en aquest grup d’organismes ha anat…
Israel

Estat
Estat de l’Àsia occidental, enclavat essencialment a l’antiga Palestina, que limita al N amb el Líban i Síria, a l’E amb Jordània, al S amb el golf d’‘Aqaba, al SW amb Egipte i a l’W amb la Mediterrània. Ocupa i administra els alts del Golan i una part de Cisjordània, en la qual el territori de Gaza i la ciutat de Jericó disposen, des del 1994, d’un règim autonòmic palestí. La capital és Jerusalem, però aquest estatus està en discussió.
La geografia física El territori d’Israel comprèn una plana litoral d’uns 184 km de longitud que s’estén a la vora de la mar Mediterrània, una gamma de relleus poc elevats a l’interior, la màxima altitud de la qual és assolida al N, a les muntanyes de Galilea, on es troba el cim més alt del país Har Meron, 1208 m, la depressió que inclou la vall del Jordà i la mar Morta, a l’E, on s’assoleixen els 396 m sota el nivell del mar i, al S, el Nègueb, regió desèrtica de forma triangular limitada a l’E amb Jordània i a l’W amb el Sinaí, que a l’extrem…
Les grans batalles
Portada del Butlletí “Exèrcit del Poble” en el primer aniversari de la Guerra, Barcelona, 19-7-1937 Coll R Surroca La República va veure’s obligada a sostenir una guerra sense disposar d’un veritable exèrcit El primer intent de constituir-lo fou un decret de Largo Caballero de 30 de setembre de 1936, que creà l’Exèrcit Popular, estructurat en brigades mixtes, batallons i companyies La militarització de les columnes de milicians fou costosa i llarga Als Països Catalans va resultar diversificada Fou senzilla a Menorca, on les forces militars havien mantingut la seva estructura malgrat l’…
Un món laboral que canvia
L’evolució dels oficis tradicionals és un dels elements que mostren més clarament la profunda transformació que Catalunya ha viscut en els darrers cent cinquanta anys La desaparició d’oficis en uns casos, la readaptació en altres, palesa, grosso modo , el canvi del sistema productiu, els nous tipus d’organització del treball, les noves relacions que s’establien entre productors i consumidors, la transformació de l’utillatge, l’entrada i la implantació, en alguns casos massiva, de la tecnologia industrial estrangera Durant els anys vint, per exemple, la introducció de les panificadores…