Resultats de la cerca
Es mostren 97447 resultats
cercador
Electrònica i informàtica
Programa d’accés remot que ajuda els usuaris a trobar informació dins d’internet.
Generalment els cercadors es presenten a l’usuari en forma de formulari dins una pàgina web interactiva L’usuari omple el formulari per indicar el tipus d’informació que desitja cercar per a fer-ho, i segons el cercador usat, es poden usar paraules clau, combinacions d’aquestes amb operadors booleans o petites frases descriptives Un cop realitzada la cerca, el cercador retorna un llistat de possibles adreces dins la xarxa que podrien contenir la informació desitjada sovint, cadascuna d’aquestes adreces s’acompanya d’una petita descripció de la pàgina que apunta i d’un valor de confiança…
numeral
Gramàtica
Nom de nombres, inclòs en la categoria gramatical de l’adjectiu alhora amb els adjectius dits pronominals o determinatius, el qual, com ells, pot exercir també la funció de pronom.
Els numerals anomenats cardinals indiquen amb precisió el nombre d’individus designats per un nom La forma masculina és usada substantivament per a designar cadascun dels nombres o alguna cosa designada amb un nombre en aquest cas és possible una forma plural l’u, els uns, els dosos, el cinc, els sisos, el divuit, els dinous, els vints, els vint-i-tresos Serveixen també per a designar els nombres abstractes Els numerals cardinals anomenats Formació dels numerals en català collectius són substantius que representen com a unitat un nombre determinat de coses, sovint amb un matís aproximatiu…
oferta monetària
Economia
Actius més líquids (diner efectiu i dipòsits a la vista en poder de les unitats econòmiques) posseïts pel públic, que es corresponen amb els passius més exigibles del sistema financer.
Tanmateix, aquesta definició no és acceptada per tothom M Friedman considera que la idea del diner inclou els dipòsits d’estalvi i a termini, el diner efectiu i el diner bancari Gurley i Shaw proposen de substituir el concepte de diner pel de “quantitat monetària de tots els actius”, la qual cosa suposaria aplicar coeficients de liquidesa a qualsevol tipus de dipòsit i endeutament En definitiva, la polèmica està en la qüestió que per a uns el diner és bàsicament un mitjà de pagament i per als altres una forma de reserva de valor El fet que les variacions de l’oferta monetària puguin procedir…
moda
Indumentària
Ús social que condiciona la indumentària segons unes normes preestablertes que varien d’acord amb l’època i la civilització.
És a partir del segle XVIII que la moda apareix com una indústria i resta totalment igualada per a tota la civilització occidental és també en aquest moment, com a conseqüència del triomf de la burgesia i de l’individualisme, que apareixen els primers noms dels creadors més importants i la primera revista de modes, com el Courrier de la Mode , aparegut el 1769 El primer nom important de creador és el de Rose Bertin, modista de Maria Antonieta, primera dictadora del vestir occidental Al segle XIX Charles Frédéric Worth, durant el Segon Imperi, donà l’estatut actual del modista…
milícia
Història
Militar
Tropa o gent de guerra, especialment aquella que té un grau de militarització inferior a la de l’exèrcit (exèrcit; host).
Les milícies, com a forces auxiliars, reserves o formacions defensives, es desenvoluparen a partir del sXVII com a complement dels exèrcits, que aleshores ja eren arreu d’Europa permanents i assalariats Les milícies, en canvi, eren locals, formades per paisans instruïts ocasionalment i que hom mobilitzava només en cas de guerra Cal veure-hi la llavor del soldat-ciutadà i del servei militar obligatori L’existència de milícies a les Tretze Colònies americanes, destinades a lluitar contra els indis i els francesos, permeté d’utilitzar-les a la guerra d’independència nord-americana Foren l’…
mineria
Tecnologia
Conjunt de tècniques emprades en la prospecció, el reconeixement i l’explotació de les mines.
La mineria és una de les activitats humanes més primitives, que es desenvolupà, sobretot, amb la generalització de l’ús dels metalls Els primers treballs miners anaven encaminats cap a l’obtenció de sílex per a la fabricació d’instruments Inicialment hom efectuava les explotacions a cel obert, fins que, a la darreria del Paleolític, hom excavà les primeres galeries subterrànies tot seguint les vetes dels minerals Les restes més antigues d’activitats mineres daten del 2600 aC i pertanyen a una mina de coure localitzada a la península del Sinaí Les tècniques mineres avançaren ràpidament amb el…
èster
Química
Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència del grup funcional
, és a dir, per la unió del grup acil amb un grup alcoxi.
En el cas d’èsters d’àcids inorgànics nítric, sulfúric, fosfòric, el grup alquil va lligat al residu d’àcid mineral -NO 2 , -SO 3 H, -PO 3 H 2 D’acord amb les normes de la IUPAC, els èsters són designats expressant primerament la part que prové de l’àcid carboxílic per un substantiu format afegint el sufix -oat precedit d’una n etimològica el nom de l’hidrocarbur del mateix nombre d’àtoms de carboni que l’àcid, i després el nom del radical de la part catiònica, com ara hexanoat d’etil Quan hom utilitza els noms trivials corrents dels adjectius característics dels àcids, com…
escut
Diverses formes d'escuts (d'esquerra a dreta i de dalt a baix): caironat; cap de cavall; losanjat; ovalat; pell de toro carlí; pell de toro alemany; pell de toro polonès; quadrat; quadrilong hispànic; quadrilong alemany; quadrilong francès; quadrilong anglès; rodó; triangular; ogival; suís.
© Fototeca.cat
Heràldica
Representació simbòlica d’una persona, família o llinatge, d’una autoritat, de poblacions i països, i, per extensió, de corporacions, entitats, etc, formada per una superfície entre línies, dita camper
, on hom representa els elements heràldics o càrregues.
Té l’origen en les representacions que hom posava com a distintiu als escuts de guerra dels cavallers heràldica En general l’amplària serva una relació amb l’alçària de 5/6 El camper pot ésser dividit mitjançant una partició o una repartició Els punts o les parts de l’escut o espais imaginaris de què hom se serveix per a definir la situació dels elements heràldics són abisme, cap, punta, flanc, cantó, centre del cap, centre de la punta, punt d’honor, llombrígol i vora Les formes més generalitzades són l’escut caironat l’escut de cap de cavall , que té la forma d’un cap de cavall vist de cara…
Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon (RHAR)
Historiografia catalana
Publicació de periodicitat bimestral, impresa i editada a Perpinyà entre el 1900 i el 1905, de la qual es publicaren sis volums.
Desenvolupament enciclopèdic Fundada per Pere Vidal, Felip Torreilles, Pau Masnou i Bernard Palustre que en fou secretari de redacció, la RHAR fou la primera revista de contingut exclusivament historiogràfic i amb caràcter científic i especialitzat, apareguda a la Catalunya del Nord Hi predominaren les collaboracions dels investigadors locals més productius, que publicaren igualment en altres periòdics nord-catalans com Journal commercial , Semaine religieuse i, sobretot, Société Agricole Scientifique et Littéraire Entre aquests destacaren, a més dels quatre fundadors de la revista, J Freixe…
Politar andorrà
Historiografia catalana
Compilació de la història dels usos i costums de les Valls d’Andorra.
Fou escrita l’any 1763 pel prevere andorrà Antoni Puig, rector de les Caldes –actualment les Escaldes–, parròquia d’Andorra la Vella El títol complet de l’obra és Politar andorrà, que conté ab fácil méthodo la antiquitat, govern, religió, usos, preheminéncias, prerogatives, y privilegis de les Valls Neutres de Andorra Escrit per lo Rnt An Pg Preb de les Caldes per lo millor gobern de sos Patricis Tret de les sublimes Obres del Mlt Iltre Dr Anton Fiter i Rossell, Veguer de ditas Valls El Politar es compon de sis capítols el primer fa referència a la història d’Andorra el segon es refereix a…