Resultats de la cerca

A les corts de 1454-58 es mostrà partidari de solucions favorables a la monarquia Tanmateix, el 1461, essent un dels 27 membres del Consell del Principat, secundà l’abat de Poblet Miquel Delgado en les negociacions amb la reina, que acabaren amb la capitulació de Vilafranca del Penedès, i, l’any següent, en la política a seguir davant la revolta remença Declarada la guerra contra Joan II, fou encarregat d’aixecar el sometent des de Camprodon i Olot a Besalú, Figueres i Castelló d’Empúries per a fer cara a la invasió francesa, que aconseguí, amb tot, d’arribar a Girona i alliberar…

Sovint s’ha plantejat el dubte sobre si aquesta església, que l’any 889 fou restituïda al monestir de Sant Esteve de Banyoles per decret del bisbe Servusdei de Girona, era l’església de Santa Maria de Porqueres o la de Santa Maria dels Turers, ara parroquial de la vila de Banyoles El document diu que es retornin a Banyoles Santa Maria “ sita in capite stagni ”, que va erigir l’abat Bonit, i Sant Martí, “ quae subjacte in valle Milliarias ” o Sant Martí de Campmajor Sembla, però, com diu Constans, que cal identificar aquesta església amb la de Porqueres, església que…

El lloc i castell de Sarroca són esmentats l’any 1192, quan el vescomte Pere de Vilamur i la seva muller donaren a Bernat d’Aramont, en feu, la meitat del castell de Sarroca La vila de Sarroca fou venuda l’any 1212 pel mateix Pere de Vilamur al monestir de Gerri per 400 sous agramuntesos Entre el 1289 i el 1295, Ramon d’Aramont, un possible descendent de Bernat d’Aramont, feu testament i donà al monestir de Gerri el castell de Sarroca i tot el que tenia en feu, amb la qual cosa el domini de Gerri sobre el lloc esdevingué total, com és manifesta el 1368 en el pariatge entre l’abat…

Situada dins l’antic terme del castell de Matamargó Des d’un bon principi degué tenir funcions parroquials, que ha conservat fins fa poc Durant molt de temps depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona La primera notícia sobre el lloc i l’església apareix en el testament de Verònica, cunyada d’Odó Randulf de Rocafort, feudatari pels vescomtes de Cardona del castell de Matamargó En aquest testament, publicat l’any 1035, la testadora manà donar un mancús, que li devia el seu cunyat, a l’església de Sant Pere de Matamargó A partir d’aquí tots els membres de la família Rocafort…

Salaverd fou una de les possessions tradicionals del monestir cistercenc de Santa Maria de Vallverd El lloc de Salaverd —on hi hagué un castell i una granja del monestir—, avui despoblat, es troba a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, al sud de Vallverd El castell de Salaverd és documentat per primera vegada l’any 1200, quan l’abadessa de Vallverd va comprar-lo malgrat l’oposició de l’abat d’Àger El monestir degué infeudar part dels seus drets a Salaverd a alguns nobles de la contrada Ramon d’Areny, l’any 1331, prestà homenatge a l’abadessa Berenguera pel foc que tenia per ella…

L’actual despoblat de Fonoll es troba a la banda oriental del terme, a la dreta del torrent de Forès El poble es degué originar a l’edat mitjana a redós del seu castell, del qual hi ha una referència tardana, de l’any 1305, quan era el seu castlà Bernat de Conesa Aquesta és ara per ara l’única notícia que s’ha localitzat de la fortalesa d’aquest indret A mitjan segle XIV, arran de la Pesta Negra, el poble de Fonoll inicià el seu despoblament, i pel mateix temps, conjuntament amb Forès i Savella, passà a dependre del monestir de Santes Creus A la darreria del segle XV, l’any 1497…

El poble de Marquixanes és situat a 286 m d’altitud, a la dreta de la Tet, en la confluència amb el còrrec de la Coma d’Espirà L’indret, documentat des del segle XI, fou una possessió del monestir de Sant Martí del Canigó Tot i l’antiguitat del lloc, hom no troba una referència documental explícita de l’existència d’un castell fins l’any 1351, quan el rei Pere III concedí a l’abadia canigonenca un privilegi pel qual li permetia la reconstrucció del seu castrum , que havia restat força derruït arran de la guerra mantinguda amb el rei de Mallorca, Jaume III D’aquesta notícia es…

Segon comte de Darnius i cinquè de les Illes, i cavaller de Sant Joan de Jerusalem Fou coronel de cavalleria i prengué part en l’assalt de Barcelona el 1714 també participà en diverses missions diplomàtiques Membre d’una illustre família de la noblesa filipista catalana, fou nebot del bisbe de Girona, Miquel Joan de Taverner i de Rubí, i germà de l’abat de la collegiata de Sant Feliu de Girona, Francesc Taverner i d’Ardena, un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada 1700 i autor de la història dels comtats de Rosselló, Empúries i Peralada Oleguer de Taverner confegí un Mapa de…

Llicenciada en dret per la Universitat Abat Oliba i la Università degli Studi di Ferrara, obtingué un màster a l’Escola de Pràctica Jurídica del Collegi d’Advocats de Barcelona Exercí professionalment del 1997 al 2011 en les àrees de dret civil, propietat i família, i entre el 1997 i el 2004 com a advocada d’ofici Afiliada al Partido Popular  1992, fou regidora portaveu a l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia 2003-11 Membre del comitè executiu del PP de Catalunya des del 2004, el 2008 fou elegida diputada al Congrés, càrrec que revalidà el 2011, en què fou vicepresidenta tercera…

Es formà a la preguerra en la premsa radical de Pich i Pon Després, convertit al catolicisme, es dedicà a la premsa i a la ràdio, bo i exaltant els valors tradicionals Des del 1957 fou secretari particular de JM de Porcioles Fou director del Diario de Barcelona 1969-72 i del Noticiero Universal 1977-82 i publicà, entre d’altres, Milà i Fontanals, periodista i poeta 1950, L’abat Marcet 1955, Unamuno y sus amigos catalanes i les memòries Vivir para contar Medio siglo entre la anécdota y el recuerdo Fou guardonat amb la Medalla d’Or al Mèrit del Treball i el premi Sant Jordi de periodisme El…