El lloc i castell de Sarroca són esmentats l’any 1192, quan el vescomte Pere de Vilamur i la seva muller donaren a Bernat d’Aramont, en feu, la meitat del castell de Sarroca.
La vila de Sarroca fou venuda l’any 1212 pel mateix Pere de Vilamur al monestir de Gerri per 400 sous agramuntesos.
Entre el 1289 i el 1295, Ramon d’Aramont, un possible descendent de Bernat d’Aramont, feu testament i donà al monestir de Gerri el castell de Sarroca i tot el que tenia en feu, amb la qual cosa el domini de Gerri sobre el lloc esdevingué total, com és manifesta el 1368 en el pariatge entre l’abat Berenguer d’Erill i el comte Hug Roger II, en què Sarroca és un dels llocs en els quals comparteixen la jurisdicció.
L’església de Sarroca, de la qual no coneixem l’advocació, apareix esmentada com a possessió del monestir de Gerri en la butlla del papa Alexandre III del 1164.
Aquesta església, avui desapareguda, era situada en l’actual despoblat de Sarroca o de les Cases Velles, que corona un tossal encimbellat proper a la masia de Sarroca.