Resultats de la cerca
Es mostren 3672 resultats
Narcís Feliu de la Penya: negocis i projectes per a la represa de Catalunya
Armes de la família Feliu de la Penya, segle XVII ANC / GS Narcís Feliu de la Penya i Farell 16-1712 procedia d’una família originària de Mataró, i era fill de Narcís Feliu, mercader, ciutadà honrat i conseller quart de Barcelona Però el fill Narcís, com molts altres descendents de mercaders, no va seguir la professió del pare, sinó que es doctorà en lleis i formà part del grup de gaudints de privilegi militar, i com a tal, doncs, se’l pot considerar un personatge representatiu de la burgesia de professsions liberals paranobiliàries, tal com ha assenyalat Pere Molas La seva relació estreta…
La Gerundense, la primera fàbrica de paper continu
Girona en una postal del començament del segle XX La sèquia Monar, d’origen medieval, pren les aigües del Ter al seu pas per Bescanó Té un recorregut de 6 km fins a desguassar al riu Onyar, després de passar per Salt, Santa Eugènia i Girona El desnivell obtingut per la sèquia servia per a moure uns molins fariners, que eren de propietat municipal gironina, des del segle XVII L’any 1841, Felip Flores i Miquel Armengol, dos gironins, iniciaren tractes amb l’ajuntament de Girona per obtenir el traspàs dels seus drets sobre la sèquia, que pensaven destinar a moure un molí paperer L’oferta que va…
aeroport de Son Sant Joan
Aeronàutica
Aeroport de Palma (Mallorca), al NE des Coll d’en Rabassa i al N de Can Pastilla.
Té els precedents en la línia postal Barcelona-Palma 1921, adjudicada a la companyia Aeromarítima Mallorquina la companyia Aerotaxi 1934 per a donar servei als primers passatges turístics i en la constitució de la companyia LAPE Línies Aèries Postals Espanyoles, antecessora d’Iberia 1935, amb les primeres línies regulars Palma-Barcelona Fins el 1938 s’utilitzaren alternativament les installacions de l’aeroport militar de Son Sant Joan i les del particular de Son Bonet, però des del 1939, les noves línies comercials regulars de Lufthansa i Iberia utilitzaren exclusivament aquest darrer, que…
Esteve Polls i Condom
Teatre
Director teatral.
Debutà professionalment el 1952 dirigint L’amor viu a dispesa , de Josep Maria de Sagarra Aquest any esdevingué director de la Companyia Maragall, titular del Teatre Romea , amb la qual estrenà, fins el 1957, nombroses obres interpretades per destacats actors, entre d’altres, Maria Matilde Almendros , Maria Vila , Mercè Bruquetas , Rafael Anglada o Lluís Orduna , i fou mentor de joves actors, molt especialment de Núria Espert Aquests anys fundà la seva pròpia companyia, el Teatre Experimental de Barcelona, amb el qual féu una gira per Itàlia 1954 L’any 1957…
Calcuta
El Victoria Memorial a Calcuta
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de l’estat de Bengala Occidental, Índia, a la vora del riu Hooghly, al delta del Ganges.
Constitueix l’aglomeració més gran de l’Índia i el segon centre industrial destaca la indústria tèxtil jute, seguida de la química, la mecànica, la metallúrgica, la paperera i la de transformació de la fusta, així com les drassanes És el primer centre bancari i borsari del país i un centre comercial de primera categoria el port fluvial exporta jute, laca, te i carbó, i importa petroli, carburants, teixits de cotó, sucre de Java i arròs i fusta de Birmània Té aeroport internacional a Dam-Dam És centre d’ensenyament superior University of Calcuta, fundada el 1857 Jada Vpur University, fundada…
Torra i San, embotits de Vic
La fàbrica d’embotits de Vic en una postal del començament del segle XX Joan Torra encapçalarà una escissió de l’empresa establint fins i tot fàbrica nova La primera fàbrica d’embotits que utilitzarà el vapor, el 1882 o el 1883, serà l’empresa Torra i San, de Vic L’empresa ja tenia tradició El 1876 van rebre el títol de proveïdors de la casa reial espanyola Però aleshores la producció devia fer-se encara manualment o amb l’ajut de cavalleries La incorporació de les màquines de vapor fou conseqüència de la construcció d’una fàbrica nova, prop de l’estació de ferrocarril El terreny mesurava 75…
Iberia Líneas Aéreas de España

Aeronau de Líneas Aéreas de España SA Iberia
© Iberia
Aeronàutica
Empresa espanyola de transports aeris fundada el 1927 amb el nom de Compañía Aérea de Transportes Iberia, amb participació de capital alemany.
El 1929 fou forçada pel règim militar a absorbir les altres empreses d’aviació civil i constituí la Concesionaria de Líneas Aéreas Subvencionadas CLASSA, que el 1931, amb la Segona República, adoptà el nom de Líneas Aéreas Postales Españolas LAPE El 1937, amb ajut alemany, fou recuperada per al transport durant la Guerra Civil a la zona franquista El 1940 prengué la denominació actual i l’Estat passà a participar-hi majoritàriament El 1943 fou traspassada a l’ Instituto Nacional de Industria Fortament deficitària, per tal de sanejar-la i fer front a la creixent liberalització del trànsit…
Rafael Bardem i Solé
Cinematografia
Actor.
Vida El 1909 entrà a la companyia teatral de Rosario Pino i treballà també amb José Tallaví, Enric Borràs, María Guerrero i Carmen Díaz, fins que formà companyia pròpia amb la seva dona, l’actriu Matilde Muñoz Sampedro, amb qui es casà el 1918 El matrimoni inicià una de les sagues més famoses del cinema espanyol, encapçalada pels seus fills, l’actriu Pilar i el director Juan Antonio, i continuada pels nets, Mónica i Javier actors, María secretària de rodatge, Juan músic, Rafael productor i Miguel director Debutà en el cinema el 1940 en el darrer film que dirigí l’…
Josefina Tàpias
Cinematografia
Actriu.
Vida Formada a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic Adrià Gual i amb Pompeu Fabra, actuà per primera vegada a deu anys com a afeccionada en El ferrer de tall , de Frederic Soler Pitarra Debutà professionalment amb Don Juan , en el paper de Doña Inés El 1922 marxà a Madrid com a primera actriu de la companyia de María Guerrero amb El estigma Després d’una gira per Europa i Amèrica i d’haver estat la primera actriu del Teatre Fontalba de Madrid, tornà a Barcelona 1926 per crear la seva pròpia companyia Protagonitzà films muts com La Revoltosa 1924, Florián Rey Pepita…
Facultat de Teologia de Catalunya
Institució eclesiàstica d’ensenyament superior.
Erigida canònicament el 1968 amb el nom de Facultat de Teologia de Barcelona, fou promoguda a partir de la Facultat de Teologia dels jesuïtes i del Seminari Conciliar de Barcelona, divisió que es conservà fins el 1984 amb l’existència de dues seccions amb organització i activitats autònomes la de Sant Francesc Borja, a Sant Cugat del Vallès, i la de Sant Pacià, a Barcelona El 1986 canvià l’apellatiu de Barcelona pel de Catalunya N'és gran canceller l’arquebisbe de Barcelona i vicegran canceller el provincial dels jesuïtes catalans Manté una estreta relació amb la Facultat Eclesiàstica de…