Resultats de la cerca

A 14 anys ingressà a l’orde dominicà Influït per les teories naturalístiques de Telesio, s’oposà 1591 a la filosofia aristotèlica, motiu pel qual fou acusat d’heretgia El 1592 anà a Roma, a Florència i a Pàdua, on es posà en contacte amb Galileo Galilei Per diversos motius, entre els quals el de defensar les doctrines animístiques neoplatòniques i el materialisme de Demòcrit, fou processat tres vegades i finalment portat presoner a Roma Alliberat el 1595, es retirà a Stilo, on planejà una conjura contra la dominació hispànica, amb el fi d’instaurar una república teocràtica Descoberta la…

Els filòsofs més importants a Alemanya durant l’edat mitjana foren Albert Magne ~1200-1280 i el mestre Eckart 1260-1327, tots dos frares dominicans El primer ensenyà a les universitats alemanyes de Friburg i de Colònia, però sobretot a París La seva obra fou continuada per l’italià Tomàs d’Aquino El mestre Eckart, continuador de les ensenyances del mestre Dietrich i probablement deixeble d’Albert Magne, defensà, tot oposant-se a l’intellectualisme de Tomàs i a la fragilitat de l’equilibri que aquell establí entre raó i fe, una teologia influïda pel neoplatonisme i la possibilitat de la unió…

Els temps més remots Fa 120 segles, 12 000 anys enrere, quina devia ser la mirada dels humans sobre el món que els envoltava La darrera glaciació arribava a la seva fi La humanitat entrava en l’era interglacial actual i, a les latituds mitjanes de l’hemisferi nord, per exemple, on les condicions eren difícils a les boscúries de bedolls, trèmols i pins, tot just començava a desenvolupar-se lentament Hom coneixia i memoritzava els més mínims detalls dels costums, o dels itineraris i els períodes migratoris de les peces de caça més cobejades cabres salvatges, isards, rens i bous mesquers al N,…

El 1342 habitava a Alcolea de Cinca Publicà un llibre en defensa de Maimònides i altres escrits de filosofia La seva fama, però, li ve dels seus erudits i clars comentaris al Talmud

Conseller de l’elector de Magúncia 1672, fou enviat a París, on residí quatre anys, decisius per a la seva formació Sis anys abans, però, quan aspirava a una plaça de professor de filosofia a Leipzig, ja publicà una Dissertatio de arte combinatoria , inspirada en l' Ars magna de Llull Bibliotecari i historiògraf dels ducs de Hannover, viatjà per tot Alemanya i Itàlia intensificà, així, els seus contactes amb molts savis de l’època També es relacionà amb el cercle lullià de Magúncia i fou amic de Buchels, collaborador de Salzinger en l’edició maguntina de les obres de Llull 1721-42 Entre les…

Fill d’una família pertanyent a l’antiga noblesa, educat a Juilly, féu estudis de dret a la Universitat de Bordeus i fou rebut com a conseller al parlament el 1714 President del parlament 1716, perdé l’entusiasme per la professió de jurista i, fill de l’esperit cartesià del segle XVII, es decantà gradualment cap al conreu de les ciències i fou rebut a l’Acadèmia bordelesa Casat el 1715 amb Jeanne de Lartigue, sis anys més tard entrà triomfalment en el món literari amb la publicació de les Lettres Persanes Sojornà a París, on fou rebut a l’Académie Française el 1728, any en què inicià un…

La seva actuació com a metge gaudí de la protecció del governador del Khorassan Nūḥ ibn Manṣū al-Sāmānī, i dels grans dignataris de la seva època Viatjà per Pèrsia i per la Transoxiana i ocupà càrrecs d’importància Continuador de l’obra filosòfica d’al-Fārābī, gràcies al Comentari del qual arribà a comprendre la metafísica d’Aristòtil, alternà les seves activitats intellectuals amb una vida desordenada, la qual cosa ha fet dubtar de la seva religiositat, bé que sembla que fou un bon musulmà La seva obra filosòfica, escrita més per instruir els seus deixebles que no pas per fixar les pròpies…

Desenvolupament enciclopèdic La seu ocupa un edifici projectat per l’arquitecte Gabriel Alomar al carrer de Sant Roc, als terrenys que fins aquell moment ocupava l’edifici de l’antiga Universitat Lulliana Les obres començaren a l’abril del 1950 i no conclogueren fins el 1972 La creació d’aquest centre tingué el suport de la Universitat de Barcelona, l’Ajuntament de Palma, que cedí els terrenys, i la Diputació de Balears El 1950 es constituí un patronat que redactà un avantprojecte d’estatut que perfilava la idea de crear un centre d’estudis universitaris en collaboració amb la UB i un…

Vida Nasqué en el si d’una família dedicada al comerç que no veié bé la seva dedicació a la música El 1884, després d’haver convençut el seu pare que li deixés diners per muntar un negoci, marxà cap a Florida Fou llavors que pogué dedicar-se seriosament a la composició Allà conegué un músic de Jacksonville, Thomas Ward, que li donà instrucció musical, i l’hipotètic negoci quedà oblidat Tornà a Europa el 1886 i es matriculà al Conservatori de Música de Leipzig, on feu amistat amb E Grieg A la dècada del 1890 completà les seves primeres òperes, Irmelin 1890-92, The Magic Fountain 1893-95 i…

Entre les seves obres destaquen Les étapes de la philosophie mathématique 1913, L’expérience humaine et la causalité physique 1922, Le progrès de la conscience dans la philosophie occidentale 1927 i De la connaissance de soi 1931 Manifestà un intellectualisme criticista i matemàtic, ampliat, però, per una anàlisi de les condicions de l’esperit, que el portà a definir la realitat espiritual com a realitat creadora, en un intent de superació de les implicacions que comporten tant l’espiritualisme acrític com l’empirisme o el positivisme