Resultats de la cerca
Es mostren 1399 resultats
sírfids

Eristalis tenax
Cheryl Moorehead (CC BY 2.0)
Entomologia
Família d’insectes pterigots de l’ordre dels dípters, de talla mitjana o grossa, de coloració fosca, però alguns, com els eristalis, de coloracions brillants (molt semblants a les abelles), potes marxadores i, alguns, saltadores.
S'alimenten sobretot de líquids ensucrats nèctar de les flors i aigua, però hi ha espècies de règim sapròfag, fitòfag, simbiont amb formigues i depredador Els gèneres Eristalis, Volucella i Syrphus són abundants als Països Catalans
redúvids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels heteròpters, de cap estret, ocels prominents, amb antenes i amb l’aparell bucal fort i corbat que s’allotja a la part inferior del cap i del protòrax.
Les potes anteriors són adaptades per agafar tots són terrestres Inclou espècies depredadores algunes són hematòfagues i cosmopolites, especialment abundants a les zones tropicals, però hi ha un bon nombre d’espècies europees Són gèneres mediterranis Rhinocoris, Coranus, Holotrichius
tortrícids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, de les més importants del subgrup dels microlepidòpters tant pel seu nombre mundial d’espècies (unes 10 000) com per la seva incidència perjudicial en l’agricultura.
Solen ésser espècies nocturnes i amb les ales anteriors rectangulars o trapezoidals i les posteriors, amples En repòs, mantenen les ales plegades en forma de teulada Les erugues hivernen dins de fulles torçudes i enrotllades Entre les plagues més serioses, destaquen el cuc de les pomes i les peres Cydia pomonella , el cuc verd de la vinya Sparganothis pilleriana , els cigarrers Archips sp i el tòrtrix dels alzinars Tortrix viridana Del miler d’espècies europees, unes 400 habiten la península Ibèrica, de les quals han estat descrites només les dues terceres parts
escarabat dels cuirs i de les pells
Entomologia
Nom de diversos insectes de la família dels dermèstids, especialment Dermestes frischii, que és petit, d’un to negrós i amb pubescència grisa; ataca sobretot les carns seques i els capolls dels cucs de seda.
cuca verinosa
Entomologia
Nom comú dels insectes coleòpters del gènere Meloë, que es caracteritzen per llur abdomen, voluminós, especialment les femelles, i per llurs èlitres, curts i dehiscents, que no recobreixen més que la base de l’abdomen.
Consideracions sobre la fauna de quiròpters
Qualsevol actualització de la informació faunística dels ratpenats dels Països Catalans ha de tenir en compte els darrers canvis en la taxonomia d’aquest grup La classificació admesa dividia l’ordre dels quiròpters en dos subordres els megaquiròpters i els microquiròpters Actualment, acurades anàlisis moleculars i filogenètiques divideixen l’ordre monofilètic dels quiròpters en dos subordres i cinc superfamílies Segons aquests estudis, l’evolució dels microquiròpters ha seguit dues branques paralleles són parafilètics la formada per les superfamílies dels pteropoïdeus Pteropoidea considerats…
El funcionament ecològic de les boscanes decídues
El metabolisme de les boscanes Arreu del món i a totes les latituds, els boscos són els ecosistemes terrestres on la vida es manifesta amb una diversitat més gran Les boscanes decídues no són una excepció Tanmateix, el manteniment d’aquesta diversitat exigeix una complexa trama de relacions entre les espècies, i d’aquestes amb els factors ambientals producció i manteniment de matèria viva, circulació d’energia, aigua i nutrients, estratègies d’obtenció d’aliment o de defensa enfront els depredadors, reciclatge dels residus, etc Les plantes, principalment els arbres, que són els que a les…
Els ecosistemes aigualosos dels ecosistemes aigualosos
Un sensor TM «Thematic Mapper» installat en el satèllit «Landsat-5» permeté la generació d’aquesta imatge dels sistemes aigualosos i conreus associats en vermell del delta de l’Ebre el conjunt de sistemes aigualosos es diferencia netament dels secans, dels camps en repòs i de les bosquines de la resta de l’àrea representada, car aquests emeten radiacions de longitud d’ona distinta i, per tant, afecten de manera diferent els canals espectrals del sensor Per a l’elaboració d’aquest mapa, dreçat per l’Institut Cartogràfic de Catalunya al juliol de 1987 imatge presa el 28-7-84 hom seleccionà les…
El barranc d’Algendar
S’Hort de Dalt, a Es Canaló La població establerta al barranc d’Algendar ha hagut d’adaptar-se a les difícils característiques topogràfiques de l’indret, però sovint ha aconseguit una remarcable integració a l’ambient Ernest Costa El barranc d’Algendar 13, entre els principals espais naturals de Menorca En un contrast molt marcat amb la costa de Tramuntana, el migjorn menorquí es caracteritza per una plataforma miocena, calcària i sensiblement plana Aquesta contrada emergí, segons suposen els geòlegs, fa uns vint milions d’anys, temps en el qual l’erosió hídrica ha desenvolupat sobre la xarxa…
parc natural del Delta de l’Ebre

Aspecte del parc natural del Delta de l’Ebre
© José Mª Ramírez Casanovas
Espai natural
Zona del delta de l’Ebre, declarada espai natural protegit amb categoria de parc natural l’any 1986.
Estatut legal La protecció d’aquest espai tingué un precedent l’any 1962 quan, a instàncies de la comunitat científica, el delta fou inclòs en la classificació de les zones humides euroafricanes del Bureau MAR amb la categoria de prioritat urgent El decret 332/1986 declarava, juntament amb el parc natural, les Reserves Naturals Parcials de la Punta de la Banya i de l’illa de Sapinya L’any següent setembre del 1987, d’acord amb una directiva de la Comunitat Econòmica Europea actualment Unió Europea sobre la conservació dels ocells, es declarava Zona de Protecció…