Resultats de la cerca
Es mostren 2328 resultats
Alain Chartier
Literatura francesa
Escriptor francès.
Fou secretari de Carles VI i de Carles VII, canonge de París i canceller de Bayeux, i exercí missions diplomàtiques a Alemanya, Itàlia i Escòcia És autor d’algunes poesies líriques en una de les quals s’inspirà, en un cert moment, Ausiàs Marc, del curiós poema Livre des quatre dames , a propòsit de la desfeta francesa a Azincourt 1415, de Le quadriloge inventif 1422, en prosa, interessant debat entre França, el Cavaller, el Poble i la Clerecia, síntesi de la societat medieval, i del poema La belle dame sans merci ~ 1424, on dramatitza el més usual i cortesà tema amorós de l’època, expressat…
Baldassarre Castiglione
Literatura italiana
Escriptor italià.
D’ascendència noble, inicià la seva formació humanística i la seva carrera diplomàtica a Milà, amb els Sforza Passà després al servei dels Gonzaga a Màntua 1499 i al dels ducs d’Urbino 1504 el 1513 fou ambaixador d’aquests a la cort de Lleó X, i el 1515, tornà de nou de la cort de Màntua Intervingué en diverses empreses militars El 1524 Climent VII el nomenà nunci apostòlic a la cort de Carles V, on coincidí amb Joan Boscà En produir-se el saqueig de Roma 1527, hom l’acusà de no haver intentat res per a impedir-lo, fet que precipità la seva mort A part altres obres menors poesia en …
Juan Sobrarías
Filosofia
Literatura
Humanista i poeta aragonès.
Doctor en medicina, havia estudiat a Bolonya El 1504 fou fet cavaller El 1508, gràcies a la intervenció del secretari de l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó, Gaspar Barrachina, fou cridat a Saragossa pels jurats d’aquesta ciutat per ensenyar-hi humanitats El 1516 s’havia retirat ja a Alcanyís Per als seus deixebles edità l’obra poètica de Virgili 1513, 1516 És autor d’un Carmen panegyricum de gestis heroicis divi Ferdinandi Catholici 1511, que dedicà a l’arquebisbe, d’un Carmen , en llatí, a l’entrada a Saragossa del cardenal i futur papa Adrià VI 1512, així com d’uns…
Maria de França
Literatura francesa
Escriptora francesa.
Hom només sap de la seva vida el que ella en diu “Em dic Maria i soc de França” potser residí a Anglaterra —cal remarcar el caràcter dialectal del seu llenguatge—, on Elionor d’Aquitània havia creat un centre de cultura francesa Totes les seves obres conservades són escrites en versos apariats de vuit síllabes Traduí del llatí una sèrie de faules isòpiques Ysopet , ~1170 i una narració sobre el purgatori de sant Patrici Espurgatoire Saint Patrice , ~1190 La seva obra més important i personal són dotze Lais ~1167, narracions en vers, de caràcter amorós i fantàstic, sobre les…
Lo Codi
Dret romà
Text jurídic escrit entre el 1149 i els anys 1162-70, en provençal, probablement a Arle.
Es tracta d’una exposició sistemàtica del dret romà, seguint el pla de les summes de l’escola bolonyesa, reduïda als nou primers llibres del Codi de Justinià i inspirada, sembla, en les obres anàlogues, la Summa codicis trecensis i la de Rogerio Amb aquestes, esdevingué un instrument important de la penetració del dret romà, revitalitzat a la baixa edat mitjana a Occident Vers el 1176, fou traduït al llatí per Riccardo Pisano, la versió més difosa i l’única publicada —un dels manuscrits més antics i més apropats a l’original provençal és a la Biblioteca Capitular de Tortosa—, al…
Joan de Palomar
Cristianisme
Eclesiàstic i canonista.
El 1430 era ardiaca i vicari del bisbat de Barcelona, capellà del papa Eugeni IV i auditor del palau pontifici Fou tramès pel papa al concili de Basilea 1431-39, que ell obrí i presidí, junt amb Joan de Regusa, per encàrrec del cardenal legat Cesarini Complí moltes missions durant el concili amb els hussites de Praga i per a reformar la Universitat de Viena El 1437 figurava també com a ambaixador del rei de Catalunya-Aragó al concili Quan el papa dissolgué el concili ell insistí en la continuació de les sessions i per això caigué en desgràcia del papa, que el féu jutjar per rebellió És autor…
Bartomeu Peiró
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1387-1408).
Fill d’una família de comerciants perpinyanesos Carmelità, el 1379 era provincial de l’orde a Nàpols El papa Climent VII el nomenà bisbe d’Elna el 1384, però no prengué possessió de la diòcesi fins el 1387 Passà una bona part del seu episcopat en legacions diplomàtiques el 1390 gestionà el casament de Violant d’Aragó amb Lluís II, duc d’Anjou i rei de Sicília i a partir del 1395 en diferents legacions del papa Benet XIII, del qual fou un fervent partidari Intentà reformar el capítol canonical de Sant Joan de Perpinyà, però no hi reeixí Tingué problemes amb el rei Martí I pel fet d’oposar-se a…
Bonifaci I de Monferrato
Història
Marquès de Monferrato (1192-1207) i rei de Tessalònica (1204-07).
Fou designat 1201 un dels caps de la quarta croada i amb l’emperador electe Felip de Suàbia plantejà, sense èxit, al papa Innocenci III la desviació de la croada vers Constantinoble Obeint el papa, s’inhibí de l’expedició contra Zara Es destacà en la segona presa de Constantinoble, i quan els croats decidiren d’eregir l’Imperi Llatí de Constantinoble, fou el candidat a emperador, però ho impedí l’oposició de Venècia S'apoderà de Tessàlia i fou coronat rei de Tessalònica 1204 efectuà una expedició victoriosa vers el sud de Grècia Concedí la investidura del futur ducat d’Atenes a…
Joan Torrella i Ballester
Historiografia catalana
Literatura catalana
Cronista i militar.
Capità de milícies, el 1705 fou nomenat batlle de la ciutat i del Regne de Mallorca per les autoritats filipistes i el 1706 per les autoritats austriacistes És autor d’ Olla podrida de vàries notícies i d’algunes particularitats succeïdes així en Mallorca com en algunes altres parts del món , que restà inèdita Es tracta d’un conjunt de 184 notícies històriques numerades, succeïdes entre el 1670 i el 1713, escrites aprofitant espais en blanc de papers, llibres de comptabilitat, etc Eren redactades en català, castellà i llatí Destaquen les notes autobiogràfiques, religioses i…
, ,
Carmina Burana
Literatura
Música
Col·lecció de poemes goliardescs, trobats el 1803 al monestir de Benediktbeuern (Bura Sancti Benedicti), a Baviera.
El manuscrit és del segle XIII, però la majoria dels poemes són del segle XII conté 250 poemes en llatí medieval i 55 en alemany Escrits per clergues o estudiants “vagants” alemanys, francesos, anglesos, etc, anònims, els poemes són cants a l’amor i al vi, però també n'hi ha de morals, didàctics i satírics polítics i anticlericals Són inspirats en la poesia clàssica Ovidi, Horaci i Catul i popular i escrits generalment en quartetes monorimes El poeta més destacat del recull és l’anomenat Arxipoeta Algunes d’aquestes peces, trops, seqüències i drames litúrgics tenen notació…
,