Resultats de la cerca

Fill de Gabriel Llabrés i Quintana Llicenciat en filosofia i lletres 1921 i en dret 1936, ingressà en el cos tècnic de Governació 1928 i, durant vint-i-un anys, ocupà el càrrec de secretari general del Govern Civil de les Balears Fou professor excedent de l’Institut Assessor de Marina de districte, professor de l’Escola Nàutica, membre d’honor de l’Associació d’Amics de Fra Juníper Serra, president del Patronat del Museu de Mallorca, bibliotecari del Círculo Mallorquín, i, en el Congrés Arqueològic Nacional celebrat a Saragossa, representà la Comissió Provincial de Monuments i l’Acadèmia…

Llicenciat en filosofia i lletres a la Universitat de València, només acabar els seus estudis cobrí la guerra Carlina com a corresponsal d’ El Mercantil Valenciano Posteriorment passà a Las Provincias , dirigit per Teodor Llorente i d’orientació més conservadora, on durant més de vint anys publicà articles de divulgació cultural Collaborà també en altres publicacions erudites de l’època, com la Revista de Valencia i El Archivo Parallelament, ocupà el càrrec d’oficial de l’arxiu municipal de València i de catedràtic de l’Escola de Belles Arts També fou secretari perpetu de l’Acadèmia de Sant…

La llei orgànica del poder judicial integrà la jurisdicció de menors dins la jurisdicció ordinària, creant a cada província un —o més— jutjats de menors, les decisions dels quals són apellables a l’audiència provincial El primer tribunal tutelar de menors fou el de Tarragona 1920 s’establiren després el de Barcelona 1921, el de València 1923, el de Palma 1925, els de Lleida i Girona 1927, el d’Alacant 1930 i, el 1940, el de Castelló de la Plana Aquest, però, havia existit ja a l’edat mitjana, com la institució valenciana de l’anomenat pare d’òrfens , creada per Pere III de…

L’any 1927 emigrà amb el seu pare a l’Argentina, i s’establí a Mendoza Feu els seus estudis a Buenos Aires Treballà com a compositor i musicògraf, i exercí com a professor universitari Titular de la càtedra d’història de la música a l’Escola Superior de Música de la Universitat Nacional de Cuyo Mendoza, entre el 1948 i el 1986, que dirigí en 1975-81, fou també vicedirector de l’Escola de Música de la Facultat d’Arts de la Universitat Nacional de Córdoba, i director i organitzador de l’Escola de Música de la Facultat d’Arts de la Universitat Provincial de San Juan A més, fou…

El 1931 es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona i s’especialitzà en psiquiatria i neurologia Fou cap del servei d’antropometria a l’Institut Psicotècnic de Barcelona El 1939 s’exilià a Veneçuela Treballà en el seu camp al Ministeri de Sanitat a la regió de Barlovento Fou metge i director de la colònia sanitària infantil de Los Teques estat de Miranda i de Maiquetía Districte Federal i professor de l’Instituto Pedagógico de Caracas El 1945 anà als Estats Units i més tard a Brisbane Austràlia, al servei del govern neerlandès Fou director de l’Hospital d’Hollandia a Nova Guinea i…

Vida i obra Franciscà Ingressà en el collegi d’observants de Sant Francesc de València, i fou nomenat cronista provincial d’aquest orde Usà ocasionalment el pseudònim Francisca Boronat Borja  És autor de nombroses obres literàries i històriques En prosa escriví unes narracions breus, Nueva colección de novelas ejemplares València 1790 i una novella sentimental i d’aventures, El Valdemaro València 1792, reeditada en diverses ocasions durant el segle XIX Recollí les seves composicions en vers en el volum Poesías València 1818 Sembla que també escriví una tragèdia titulada Ruperta…

Fou projectat el 1924 per l’arquitecte Guillem Forteza  com un encàrrec del pintor i mecenes grec Ioannes Saridakis , i la construcció acabà el 1925 D’estil regionalista amb tocs modernistes, l’interior era decorat amb més d’un centenar de mobles i altres objectes d’un alt valor artístic, i tenia una biblioteca d’uns 2000 volums Després de la mort de Saridakis, el 1965 la seva vídua, Anunciación Marconi Taffani, cedí l’edifici i els terrenys a la Diputació Provincial de les Illes Balears sota la condició que s’hi fes un museu Museu d’Art Saridakis El 1973, però, la Diputació cedí…

Estudià als escolapis d’Igualada, entrà al noviciat de l’Escola Pia de Moià el 30 de juliol de 1876 i professà l’1 de setembre de 1878 Restà a Moià, on estudià francès i tingué cura de la sagristia i de l’oració contínua amb els alumnes més petits de l’escola Cursà els estudis eclesiàstics a la casa central d’estudis de San Marcos de Lleó Dotat per a les manualitats, féu les funcions d’encarregat del manteniment a les cases on residí S'inicià en el magisteri a Balaguer el 1885 Residí en els collegis cubans de Guanabacoa i de Camagüey 1891-99 i, de nou a Catalunya, en els de Palma Mallorca,…

Biografia Entrà a l’Escola Pia el 1793 Acabats els estudis eclesiàstics, ensenyà les primeres lletres a Moià A Balaguer professà gramàtica i retòrica amb molt predicament entre els alumnes Durant l’ocupació napoleònica treballà per conservar la casa i collegi, edifici que les tropes invasores ocuparen  després de foragitar-ne els religiosos Quan les tropes franceses abandonaren el país, es dedicà a la restauració i normalització de la vida de l’escola Durant la sequera del 1817, organitzà unes rogatives pujant al santuari del Sant Crist amb aquest motiu compongué unes estrofes en català que…

Biografia Per motius laborals la família es traslladà a Mataró, i Martí assistí a les aules de l’Escola Pia de Santa Anna Entrà a l’orde escolapi i inicià el noviciat a Moià el primer d’octubre de 1882 i hi professà el 31 de juliol de 1884 Cursà els estudis eclesiàstics a la casa central d’estudis de San Marcos de Lleó i a San Pedro de Cardeña Burgos Fou destinat a l’ensenyament a Olot 1889-91, on féu llengua castellana i francesa i història universal Després de dos anys i d’ordenar-se sacerdot, fou enviat a Mataró 1891-93 i 1897-1919, on impartí grec i història d’Espanya durant la primera…