Resultats de la cerca
Es mostren 2790 resultats
Josep Maria Huertas i Claveria
Historiografia catalana
Periodista.
L’any 1963 entrà a treballar en el diari El Correo Catalán , del qual arribà a ser el redactor en cap El 1966 fundà amb altres periodistes el Grup de Periodistes Democràtics, una plataforma que pretenia donar un tomb a la vida periodística catalana En aquells anys, es distingí pel seu tarannà crític amb la corrupció urbanística dels ajuntaments franquistes i la seva voluntat de dur a terme un periodisme honest i compromès amb la societat L’any 1968 començà a collaborar amb la revista Oriflama , però el 1974 l’abandonà a causa de les seves desavinences amb Anton Cañellas, que n’…
Francisco de Zamora Peinado
Historiografia catalana
Funcionari i escriptor.
Vida i obra Seguí la carrera judicial i de molt jove fou nomenat alcalde del crim de l’audiència de Catalunya, a Barcelona Destaca per dues obres un dietari dels viatges realitzats per Catalunya i un qüestionari format per 143 preguntes sobre geografia, economia, història, vida quotidiana, etc que havia de ser contestat pels pobles, caps de corregiment, valls, territoris senyorials, etc, de Catalunya Segons alguns autors, les dues obres estarien estretament relacionades, ja sigui perquè els viatges li inspiraren la realització de les enquestes, o bé perquè volgué comprovar-ne in situ les…
Sebastià Trias i Mercant
Historiografia catalana
Antropòleg i lul·lista.
El 1958 es llicencià en filosofia a la Universitat de Barcelona i s’hi doctorà el 1971 amb la tesi El neolulismo filosófico del Padre Raymundo Pascual Fou professor ajudant de llengua aràbiga a l’Escola de Comerç de Palma 1967-68 i professor interí d’antropologia a la UB 1971-75 És catedràtic de filosofia, des del 1975, i professor d’antropologia, des del 1984, de la UNED El 1968 ingressà en la Maioricensis Schola Lullística, de la qual fou secretari 1978-87 i rector 1987-93 Membre de l’Institut d’Antropologia de Barcelona 1975, de l’Asociación Española de Hispanismo Filosófico 1988 i de l’…
Josep Mascaró i Passarius
Historiografia catalana
Cartògraf, historiador i arqueòleg.
De formació autodidàctica, dugué a terme una tasca investigadora molt important tant a Mallorca com a Menorca A ell es deuen nombrosos descobriments de gravats rupestres, dòlmens, taules i altres troballes prehistòriques Aquesta copiosa activitat d’investigació històrica i divulgació cultural ha fet que rebés un gran nombre de guardons, com el premi Jaume I 1958 per l’estudi Els monuments megalítics a l’illa de Menorca , el premi Josep Maria Quadrado, dels premis Ciutat de Palma 1960, per La cultura de los talaiots Contribución a su conocimiento , el premi honorífic dels Ciutat de Palma 1963…
operació Catalunya
Nom donat pels mitjans de comunicació al conjunt d’actuacions policials, de caràcter secret i en gran part il·legals, presumptament impulsat des del Ministeri de l’Interior espanyol del govern del Partido Popular, amb la finalitat de desactivar l’independentisme català.
Hi collaboraren també membres de la judicatura i mitjans de comunicació privats El cas no es conegué fins el 2016, que fou difós pel diari Público , el qual, d’ençà del 22 de juny, publicà diverses converses entre l’aleshores ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz , i el cap de l’ Oficina Antifrau de Catalunya , Daniel de Alfonso, que tingueren lloc un mes abans de la celebració de la Consulta del 9 de novembre de 2014 De les converses, enregistrades clandestinament i filtrades per una font anònima, es desprenia el propòsit d’incriminar per corrupció polítics independentistes, si…
Gioseffo Zarlino
Música
Teòric musical i compositor italià.
Vida S’educà amb els franciscans i rebé lliçons de Francesco Maria Delfico Tonsurat l’any 1532, rebé els ordes menors el 1537 i el diaconat el 1539 Després d’algun temps com a cantor i organista a la catedral de Chioggia 1536-40, fou escollit capellano i mansionario de la Scuola di San Francesco de la mateixa ciutat Poc després es traslladà a Venècia per a continuar la seva formació musical amb A Willaert El 1565 succeí a Cipriano de Rore com a mestre de capella de la basílica de Sant Marc, càrrec en el qual es mantingué fins que morí Des del 1565 també exercí com a chaplain a l’església de…
Myanmar 2016
Estat
El 2016 va ser testimoni dels primers passos de Myanmar en democràcia, i, a l’abril, les dues cambres del Parlament van ratificar la llei per a crear la figura del conseller d’estat, un càrrec dissenyat perquè Aung San Suu Kyi pogués esdevenir, de facto , la cap de govern, tot i que la presidència l’hagués assumit, al març, el també membre de la Lliga Nacional per la Democràcia LND i estret collaborador seu Htin Kyaw Poc després d’assumir les regnes del Govern, Aung San Suu Kyi va anunciar l’amnistia de cent presos polítics, un gest simbò lic que va marcar un canvi de rumb pel que fa als…
Vietnam 2016
Estat
La presidenta de l’Assemblea Nacional, Nguyen Thi Kim Ngan, acompanya el president Barack Obama durant la seva primera visita oficial al Vietnam, el 23 de maig © White House / Pete Souza L’any 2016 va estar marcat per la celebració del congrés quinquennal del Partit Comunista del Vietnam PCV, en què es va apostar per mantenir l’ statu quo , amb la renovació per cinc anys més del conservador i proxinès Nguyen Phu Trong com a secretari general L’encara primer ministre, el reformista Nguyen Tan Dung, es va retirar de la pugna per la secretaria general en haver obtingut només el 41% dels vots…
Marroc 2018
Estat
El Marroc es va veure sacsejat per l’èxit d’una campanya de boicot llançada des de les xarxes socials contra diverses marques, com les gasolineres Afriquia, l’aigua mineral Sidi Ali i els productes lactis de Danone Totes estan vinculades de manera més o menys directa amb l’entorn reial Per exemple, el propietari d’Afriquia és Aziz Akhannouch, ministre d’Agricultura, líder del partit centrista Rassemblement National des Indépendants, amic personal del rei i segona fortuna del país després de la del monarca L’èxit de la protesta va mostrar el malestar social que, tot i no anar dirigit cap al…
Tunísia 2011
Estat
La caiguda del règim de Ben Ali va ser el primer d’una sèrie d’esdeveniments polítics que van sacsejar el món àrab durant el 2011 i que van rebre qualificatius com “primavera àrab”, “aixecament àrab” o “revoltes àrabs” La icona i detonant de la revolució tunisiana va ser Mohamed Bouazizi, un jove de Sidi Bouzid que es va immolar el 17 de desembre de 2010 com a protesta per la confiscació d’un carretó de fruita i pel tracte degradant rebut per les autoritats en intentar denunciar la situació Bouazizi encarna la frustració pel deteriorament de les condicions de vida, per un mercat de treball…