Resultats de la cerca
Es mostren 10625 resultats
La memòria
Educació
Què és la memòria De segur que més d’una vegada deus haver sentit a dir a algú que té mala memòria o, al contrari, que té molt bona memòria O que aquest té una memòria d’elefant, o que l’avi o l’àvia van perdent la memòria La memòria té a veure amb la capacitat de recordar, i això és una activitat mental Per això, diem que la memòria és un procés psicològic que ens permet enregistrar i retenir durant un curt o llarg període de temps la informació que rebem a través dels diferents sentits per recordar-la i utilitzar- la en els moments en què sigui necessari L’ús que fem de la…
matemàtica
Matemàtiques
Ciència que estudia les propietats dels nombres, de les figures, dels conjunts, de les operacions, de les funcions, etc.
Aquesta definició és força descriptiva, però incompleta, i per això diversos matemàtics han intentat de definir la matemàtica tot assenyalant-ne els trets més característics Així, segons B Russell, la matemàtica consisteix només en afirmacions tals com “si una proposició és veritable referida a un objecte, aleshores una altra proposició també ho és”, de manera que la matemàtica és aquell camp en què hom no sap mai de què parla ni si allò que diu és veritat o no Dins aquesta mateixa línia, H Poincaré diu que els matemàtics no estudien objectes, sinó relacions entre objectes no els interessa la…
violoncel

Violoncel
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument d’arc, membre greu de la família del violí, de tessitura intermèdia entre la viola (afinada exactament una octava més aguda) i el contrabaix.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Morfologia i tècnica La seva forma bàsica, quasi idèntica a la del violí però de dimensions més grans, es manté pràcticament inalterada des de fa més de 400 anys Com els altres membres de la família, té quatre cordes —antigament de tripa i ara de metall— i no té trasts La seva afinació habitual -per quintes, com en el violí o la viola- és, de greu a agut, do1-sol1-re2-la2 El seu cos principal, format bàsicament per la caixa de ressonància, fa uns 75 cm i sol fabricar-se amb les mateixes fustes que…
Religió 2017
Religió
Religió catòlica El 2017, la tasca apostòlica del papa Francesc va estar marcada per dos eixos l’ecumenisme amb la interconfessionalitat i la pobresa com a repte global En aquest sentit, el sant pare va insistir en diverses ocasions en la necessitat de centrar-se en la realitat que viuen les persones més desafavorides, i és per això que el Vaticà va acollir el mes de novembre la Jornada Mundial dels Pobres Pel que fa a viatges pastorals i pelegrinatges, el bisbe de Roma va fer cinc sortides a Itàlia Cesena i Bolonya, Bozzolo Cremona i Barbiana Florència, Gènova, Carpi i Milà Els quatre…
Arquitectura 2018
Arquitectura
Àsia Museu d’art contemporani de Taizhou Xina, obra de l’equip de Xangai Atelier Deshaus © Atelier Deshaus El 2018 va ser un any especialment fèrtil per a la creació de nous equipaments culturals arreu del món És el cas de la localitat xinesa de Taizhou, que va recuperar un vell equipament industrial i el va transformar en museu d'art contemporani El projecte, de l’equip xangainès Atelier Deshaus, parteix de l’enginyosa articulació de tres condicions essencials en arquitectura la transparència, el recorregut i l'atmosfera La transparència sorgeix de la distribució de les sales d'exposició en…
Concilis provincials de Lleida
Art romànic
Són dotze els concilis provincials de Lleida coneguts entre l’any 546 i el 1460, celebrats en aquesta ciutat per raó de la seva situació geopolítica en ésser el centre geogràfic de la metròpoli Tarraconense Tots ells foren presidits per legats de la Santa Seu o per l’arquebisbe de Tarragona, amb l’assistència dels bisbes pertanyents a aquesta província eclesiàstica Concili del 546 Fou el primer concili provincial visigòtic ilerdense que se celebrà a l’església de Santa Eulàlia, i el de més transcendència en ésser recollides algunes de les seves disposicions al concili IV de Toledo, al…
Sant Julià de Ribelles (Bassegoda)
Art romànic
Situació L’església de Sant Julià de Ribelles Sant Julià de Pruna, Sant Julià de Prunera o Sant Julià de Brema és la del poble de l’antic municipi del Bassegoda, de la Garrotxa, que l’any 1969 fou unit al d’Albanyà, de l’Alt Empordà, situat al sector nord-occidental del terme, en un replà encinglerat damunt la vall de Sant Aniol, a la capçalera de la riera d’aquest nom, de la conca del Fluvià, a 850 m d’altitud, en un indret despoblat Mapa 219M781 Situació 31TDG665872 Vista exterior de l’església des de llevant, tal com ha quedat després dels darrers treballs de restauració J Melció Per…
Castell de Finestres (Sant Aniol de Finestres)
Situació L’indret on hi havia hagut la fortificació de Finestres més important sembla que és situat al cim de la roca anomenada del Castell, a la serra de Finestres Des d’aquest lloc hi ha una bona panoràmica, tant cap a la banda del nord, on hi havia les terres de l’antic comtat de Besalú, com vers migjorn, per on s’estenia el comtat de Girona Mapa 295M781 Situació 31TDG667628 Per anar-hi podem agafar la carretera de terra que surt de sota de l’església de Sant Pere de Mieres i que porta fins a la carena de Finestres Hom pot arribar amb auto, en alguns trams per un camí no gaire bo, fins a…
trompeta

Trompeta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-metall.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna, instrument de vent pròpiament dit, del grup de les trompetes naturals o bé de les trompetes cromàtiques Consisteix en un tub obert, llarg, cilíndric, recte o, en la forma més usual i característica, corbat dues vegades, i acabat en un pavelló Sembla que el mot trompeta deriva d’una forma en diminutiu del grec strombós , ètim de trompa, que significa cargol marí La trompeta, però, no és de cap manera una trompa de petites dimensions És molt probable, a més, que ambdós instruments no tinguin un origen comú Coincideixen en el sistema de…
música de l’Àfrica musulmana
Música
Música desenvolupada a l’Àfrica musulmana, terme que identifica la zona de tradició panislàmica situada al nord del continent africà, aproximadament per damunt del paral·lel 10 graus latitud nord i que comprèn el desert del Sàhara i els països del Magrib més Egipte.
A diferència de la música de l’Àfrica negra, la cultura musical de l’Àfrica musulmana ha de ser analitzada en els plans tradicional folklòric i culte, i també religiós i popular originada per l’aculturació urbana i la influència d’altres cultures musicals D’aquests factors es desprèn que la configuració musical de l’Àfrica musulmana actual és fruit de la simbiosi de les cultures berber, àrab s’inclouen les aportacions perses, andalusina, turca i sefardita A tot això cal afegir la influència occidental, sobretot des del segle XIX Marc històric i antropològic L’any 1000 aC, després d’un període…