Què és la memòria?
De segur que més d’una vegada deus haver sentit a dir a algú que té mala memòria o, al contrari, que té molt bona memòria. O que aquest té una memòria d’elefant, o que l’avi o l’àvia van perdent la memòria. La memòria té a veure amb la capacitat de recordar, i això és una activitat mental. Per això, diem que la memòria és un procés psicològic que ens permet enregistrar i retenir (durant un curt o llarg període de temps) la informació que rebem a través dels diferents sentits per recordar-la i utilitzar- la en els moments en què sigui necessari.
L’ús que fem de la informació pot ser conscient o no. Per exemple, quan caminem, ens rentem les dents o anem amb bicicleta utilitzem la memòria d’una manera no conscient. Però quan volem recordar l’aniversari d’una persona que és important per a nosaltres, sí que hem de fer un esforç conscient; per exemple: saps quan és l’aniversari del teu millor amic o amiga? Si has respost encertadament: bé.
Ara bé, si no saps la resposta, és possible que no ho hagis enregistrat en cap moment passat o que se t’hagi oblidat perquè has utilitzat poc aquesta informació o com a conseqüència del pas del temps. Si no has respost bé la pregunta perquè ho vas oblidar o mai no has enregistrat aquesta informació, et suggerim que busquis la informació i la desis a la teva memòria, perquè de segur que al teu amic o amiga li agradarà molt que recordis la seva data d’aniversari.
La memòria és la base de tots els nostres records (coneixements, idees, històries, imatges, definicions, sentiments, llocs, etc.). Els records de la memòria són útils quan ens demanen una definició o un concepte (per exemple, quan el professor et pregunta: què és la fotosíntesi?) o quan necessites una informació específica per a realitzar alguna tasca (per exemple, anar amb bicicleta des de casa fins al centre de la ciutat).
En definitiva, la memòria ens permet recuperar la informació que ja tenim apresa, però també actua quan hem d’incorporar nous aprenentatges. Així, els nostres sentits incorporen nova informació, i la memòria, el record per a connectar- la amb el que ja sabem i el pensament que ens permet activar les millors estratègies. En els apartats següents ens centrarem a estudiar què és la memòria, els seus tipus, la seva importància en l’aprenentatge i què podem fer per a millorar-ne l’ús.
| En definitiva, la memòria ens permet recuperar la informació que ja tenim apresa, però també actua quan hem d’incorporar nous aprenentatges. Així, els nostres sentits incorporen nova informació, i la memòria, el record per a connectar- la amb el que ja sabem i el pensament que ens permet activar les millors estratègies. En els apartats següents ens centrarem a estudiar què és la memòria, els seus tipus, la seva importància en l’aprenentatge i què podem fer per a millorar-ne l’ús. |
La memòria segons el sentit perceptiu
Com hem dit, la informació és captada pels sentits (vista, oïda, olfacte, tacte, gust), de manera que segons el sentit que s’estimula s’activa un determinat tipus de memòria. La informació que pot ser percebuda per cada una d’aquestes memòries sensorials és pràcticament il·limitada (podem percebre molta informació), però s’oblida ràpidament; per això s’han d’activar altres mecanismes –que revisarem més endavant– que actuen en la memòria a curt termini (al moment) i en la memòria a llarg termini (relacionada amb els records i els aprenentatges del passat).
Amb relació a les memòries perceptives, les que més utilitzem les persones són l’auditiva i sobretot la visual (se sol dir que una imatge val més que mil paraules). Però a través de cada un dels teus sentits reps diverses informacions; per tant, tots els sentits s’han de cuidar, atendre i millorar per a un aprenentatge òptim.
A continuació, parlarem de diferents exemples de memòria en cada un dels sentits:
La memòria auditiva. És la que dura més; per això depenem més del que escoltem que del que veiem. Per exemple, és millor que ens recitin una llista de paraules per recordar-les que no pas que ens les mostrin en una pantalla i haverles de recuperar només amb l’ajuda de la memòria visual.
La memòria visual. És una memòria molt curta i actua amb un mecanisme postimatge. El que “veiem” és una espècie de repetició de la imatge que ha arribat a la retina. Per exemple, si mirem un home que llança ganivets (com els del circ), el que veiem és la postimatge del ganivet que suposadament ha llançat. El personatge que “suposadament” llança el ganivet ens deixa aquesta imatge, però mentre la nostra visió enregistra i repeteix aquest moviment, un altre personatge activa un dispositiu que fa aparèixer el ganivet, de manera que pensem que en realitat algú ha llançat el ganivet i aplaudim.
Quins tipus de memòria són els més utilitzats?
Els tipus de memòria dels quals hem parlat (auditiva i visual) són els més utilitzats quan aprenem qüestions acadèmiques, però també són les memòries que reben més interferències (per això, necessiten un esforç més gran d’atenció). Així, segons el tipus de memòria que s’activi més eficientment, podem afirmar que una persona és més “auditiva” o més “visual”, perquè és aquest el canal perceptiu a través del qual recorda millor la informació.
Les memòries tàctil, olfactiva i gustativa duren més en el record i reben menys interferències quan s’està adquirint informació a través d’aquests sentits. Per això, tot el que es pugui associar al tacte, a les olors o als gustos és més fàcil de recordar i perdura més al llarg del temps. Ara bé, aquestes memòries són les menys utilitzades per a aprendre.
La memòria segons el grau de comprensió
En l’apartat anterior hem definit què és la memòria i els diferents tipus, segons el sentit responsable de captar la informació. Però, per recordar millor, les persones utilitzem diferents maneres o estratègies per a treballar la informació. Aquestes estratègies, o maneres de treballar la informació que rebem, es poden basar en la memòria de repetició (mecànica) o en la memòria comprensiva (significativa). En aquest apartat estudiarem aquests dos tipus de memòria.
La memòria de repetició o mecànica consisteix a aprendre les coses tal com apareixen en el text o tal com les ha explicat el professor. Quan utilitzes aquesta estratègia, et centres a repetir mecànicament el que ha dit el professor o has llegit en un llibre per “aprendre-ho”. Però aquesta mena d’aprenentatge vol molt esforç, molt temps, i és fàcil d’oblidar. Tot i que també és cert que aquesta memòria pot ser útil en aspectes puntuals, com per exemple per a enregistrar i poder recordar l’any dels Jocs Olímpics de Barcelona (el 1992).
La memòria comprensiva o significativa consisteix a aprendre les coses des d’un punt de vista personal. Això significa que la persona que aprèn utilitzant la memòria comprensiva ho fa pensant en el significat del que està aprenent i en la relació que aquesta nova informació té amb el que ja sap.
Quan treballem utilitzant la memòria comprensiva, ens centrem a explicar amb les “nostres pròpies paraules” (paràfrasi) la informació del llibre o l’explicació del professor; és a dir, afegim un significat personal al que estem aprenent. Igual que la memòria repetitiva, la memòria comprensiva també necessita un gran esforç; però aquest esforç és molt més rendible perquè permet un millor record i evita l’oblit. A més, quan comprenem una informació amb les nostres pròpies paraules i li hem donat un significat (importància), és més fàcil recordar-la i explicar-la.
L’aprenentatge memorístic segurament farà que oblidis més fàcilment el que aprens que si, per exemple, busques amb interès una pàgina a internet en què aparegui una simulació virtual del recorregut dels aliments o, fins i tot, si penses en el que passa quan menges (mastegar, empassar, etc.), de manera que elaboris una representació quasi virtual i personal de les diferents parts del sistema digestiu, la seva funció i la seva importància. Aquesta segona estratègia, segurament, serà més significativa que la primera; i, per tant, els nostres records de la informació i l’aprenentatge sobre l’aparell digestiu seran millors i més duradors que si només ens quedem amb l’aprenentatge basat en la memòria repetitiva.
Te’n recordes?
La darrera vegada que vas intentar explicar una cosa o definir-la “tal com” apareixia en el llibre o tal com la va explicar el professor, de segur que et va ser molt difícil i ara no recordes ni la meitat d’aquesta informació.
El que passa en aquests casos és que quan “aprenem” mecànicament i tal com ho hem llegit o escoltat, si oblidem una paraula, ja ens és quasi impossible recordar la resta de la informació.
Pensa!
Si t’has d’aprendre les parts del sistema digestiu i el seu funcionament, potser l’aprendràs del llibre. Per això, et situaràs al teu lloc d’estudi, llegiràs el text i l’intentaràs repetir (memòria mecànica). Però, podries pensar en una manera comprensiva d’aprendre la mateixa informació?
La memòria segons el tipus de contingut
La informació que recordem, en general, pot ser de continguts o conceptes (memòria declarativa) o de maneres de com fer les coses (memòria procedimental).
- La memòria declarativa respon la pregunta: Què és? És a dir, és el tipus de memòria en què s’emmagatzemen els conceptes o les definicions. Per exemple, quan recordes què és un microscopi, utilitzes aquesta memòria.
- La memòria procedimental es refereix a la manera d’actuar i respon la pregunta: Com es fa? És a dir, és la mena de memòria en què s’emmagatzemen les maneres de fer les coses (els passos que s’han de fer o seguir). Per exemple, quan recordes com s’ha d’utilitzar el microscopi (graduar-lo, posar la mostra, enfocar, etc.), utilitzes la memòria procedimental.
Si, per exemple, hem de diluir un material sòlid (com la sal) en un líquid especial per a observar una reacció determinada, el que sabem d’ambdues substàncies, dels instruments necessaris, de les condicions per a la dissolució, etc., és la informació de conceptes o declarativa. En canvi, el que fem (manipular el material, agafar els instruments, fer els moviments necessaris, etc.) és la informació del procediment (com es fan les coses).
La informació de continguts o conceptes, la podem recordar gràcies a l’ajuda de les imatges mentals, que són una espècie de “fotografia” que conté una informació àmplia i que tenim emmagatzemada en el nostre cervell per activar-la quan la necessitem (per exemple, quan t’has imaginat el microscopi, ho has fet gràcies a una imatge mental). Però un nom o concepte té menys informació que un procediment. Els conceptes o les definicions són més específiques però més difícils de recuperar que una imatge mental, tret que aquests conceptes estiguin molt ben emmagatzemats en la nostra memòria (utilitzats, repassats i ben fixats en la memòria a llarg termini). Per això, les imatges mentals ens ajuden a recordar millor els conceptes o les definicions.
En línies generals, recordem millor el que ens interessa o el que aprenem de manera comprensiva. És a dir, quan la informació és significativa (rellevant) per a la persona que aprèn. Per exemple, recordaràs millor el sistema digestiu si l’aprens amb un simulador virtual que si l’aprens de memòria del llibre o de l’explicació del professor (mecànicament). I també recordaràs més fàcilment el nom del porter del teu equip de futbol preferit que el d’un altre equip qualsevol.
Així, a més de recordar millor el que és significatiu (el que és important o té sentit per a tu com a persona que aprèn), recordaràs millor els aprenentatges procedimentals (conduir, caminar, nedar, utilitzar els comandaments de la consola, etc.) que els aprenentatges conceptuals (definició de fotosíntesi, la capital de Navarra, el riu més important de Tarragona, etc.).
Imagina-t’ho!
Una de les teves amigues et pregunta: “Què és un penal?” Què passa per la teva memòria? Com ho recordes? El més segur és que s’activi la imatge del jugador davant del porter. En aquest tipus de record, es recupera la informació en forma d’imatge. Però si ara aquesta mateixa amiga et pregunta: “Saps el nom del porter del Sevilla?”, hauries d’activar un record més específic i potser més complex, que respon a un concepte (en aquest cas un nom), i potser alguna vegada has sabut aquesta informació, però com que no la vas emmagatzemar, ara no la recordes o es barreja amb el coneixement que tens d’altres porters.
La memòria segons la durada del record
La memòria és la que ens permet recuperar informació apresa en diferents moments de durada. Recordes que en les pàgines anteriors hem fet referència a la informació del metro de Barcelona? (Ho recordes?) Segurament que sí, ja que ha estat una informació significativa i propera sobre la capital de Catalunya, i de segur que aquest exemple de les línies del metro (informació nova) ha romàs en els teus records juntament amb la informació que abans tenies del metro de Barcelona.
La informació que tenies sobre el metro de Barcelona s’anomena memòria de llarga durada i està situada en un magatzem que anomenem de llarg termini o memòria duradora. Però quan ens diuen que s’han fet canvis a la xarxa de metro i observem les noves línies en un plànol, ho fem amb els nostres sentits, i hi actuen les diferents memòries sensorials segons els sentits que intervenen (visual, auditiu o tàctil).
Així, quan reps informació nova i la combines amb el que ja saps i comences nous aprenentatges, el que fas és repetir i repassar aquesta nova informació. En aquesta fase de repàs i repetició, per tal que la informació nova no s’oblidi, ha d’actuar la memòria a curt termini, que és un magatzem temporal de curta durada. La memòria a curt termini constitueix el pas previ per a la memòria duradora o a llarg termini. Ara veurem com un ús òptim d’aquesta memòria a curt termini permet que la informació es faci duradora i que pugui ser recordada millor des de la memòria a llarg termini.
Què és la memòria a curt termini o efímera?
És una memòria “activa” que utilitza informació captada pels sentits, però a un nivell de consciència més gran que si només la percebem i seleccionem (ens hi fixem) a través dels sentits. Aquest magatzem és de capacitat limitada i petita (només permet 7 més o menys 2 unitats d’informació, aproximadament). És a dir, podem estar pensant fins a set coses simultàniament (amb una mitjana mínima de 5 i màxima de 9 informacions). Com més relacionada estigui la informació que treballem, millor. La nostra memòria a curt termini, però, té un límit de capacitat.
En aquest magatzem de curt termini es barreja la informació rebuda pels sentits i es recupera (conscientment o no) part de la informació que ja sabies abans i que està emmagatzemada en la memòria duradora o de llarg termini. Llavors, prens decisions ràpides per no perdre aquesta informació nova (per exemple repetir-la o apuntar-la en el quadern); és en aquest moment quan la nova informació o les noves combinacions (o aprenentatges) passen a la memòria a llarg termini (duradora).
La memòria a curt termini té dos mecanismes principals que ens ajudaran a treballar amb la informació nova per combinar-la amb la que hi ha fixada en la memòria a llarg termini. Un d’aquests mecanismes ens ajuda amb la informació verbal (paraules), i l’altre, amb la informació visual (imatges).
Què és la memòria a llarg termini o duradora?
En la memòria a llarg termini hi ha tots els nostres records (de continguts, de processos i d’episodis de la vida). Si te’n recordes, la informació que tenim pot ser de conceptes o de maneres de fer les coses (processos). Tota aquesta informació es troba en la memòria a llarg termini o duradora, que té una capacitat il·limitada.
Però també podem recordar informació associada a un episodi. Per exemple, el primer dia de col·legi, l’experiència d’unes vacances en què ens vam divertir molt o com va anar la primera vegada que vam mirar a través d’un microscopi.
Tots aquests records es troben en la memòria a llarg termini, que és la més important per al nostre aprenentatge. Però abans que la informació es faci duradora, hem hagut de percebre-la adequadament, fixarnos- hi i comprendre-la a nivell de la memòria a curt termini. Així, podrem assegurar un bon emmagatzemament en la memòria duradora i evitar l’oblit.
Com es pot evitar l’oblit?
Així com el repàs i la comprensió són les estratègies més adequades per a passar la informació de la memòria a curt termini a la memòria a llarg termini, quan no es repassa (de manera comprensiva i significativa per a tu) o passem molt temps sense utilitzar la informació, hi ha el risc d’oblidar-se’n.
Per això, per a enfortir l’“empremta” de la informació, s’ha d’estudiar amb un descans previ i evitar jornades intenses d’estudi.
La memòria segons la manera com es pregunta sobre la informació
Hi ha diverses maneres de conèixer el nivell de memòria o aprenentatge. En funció de com es pregunti o del tipus d’activitat que se’t demana, estaràs activant formes diferents de recuperació de la informació. Vegem-ne els principals tipus:
- La memòria de record. Es tracta de recordar la informació sense cap mena d’ajuda. Aquest record pot ser lliure o seriat. En el record lliure es recupera la informació sense cap mena d’ordre, mentre que en el record seriat hem de recordar la informació en un ordre determinat.
- La memòria de reconeixement. En aquesta mena d’activitat se t’ofereix un tipus d’ajuda. Per exemple, després d’aprendre una llista de deu paraules, se’t demana que les identifiquis dins d’un grup de vint paraules. O, per exemple, quan et posen dues llistes diferents, una de províncies i una altra de capitals perquè les relacionis unint-les amb fletxes fent coincidir cada província amb la capital respectiva. Aquesta mena d’exercici permet un ús més efectiu de la memòria i dóna més bons resultats, ja que hi ha una pista que orienta cap a la solució correcta. Una altra activitat de reconeixement pot consistir a seleccionar la resposta correcta entre diverses alternatives. Si vas aprendre bé la informació i es va emmagatzemar correctament tindràs més èxit que si només fas un simple repàs o una repetició mecànica.
- La memòria d’estalvi. Aquesta memòria es relaciona directament amb la pràctica. Si, per exemple, guardem una informació en la memòria a llarg termini i la utilitzem amb una certa regularitat (efecte de la pràctica), serà molt més fàcil recordar-la i utilitzar-la novament, encara que hagi passat molt temps. Per això, practicar amb la informació, repassar-la de manera comprensiva i tornar-hi un quant temps després és molt més efectiu que deixar passar el temps o deixar el repàs per a última hora o per als dies anteriors a un examen. Es coneix com a memòria d’“estalvi” perquè minimitza l’esforç i augmenta la capacitat i la velocitat de recuperació, i així disminueix l’oblit.
Per exemple
Si el professor diu que el símbol químic de l’aigua és H2O i alhora l’apunta a la pissarra, serà una informació que haurà estat captada pels nostres sentits (visual i auditiu). Si la repetim en apuntar-la en el nostre quadern, ja estarà en la memòria a curt termini i, segurament, serà emmagatzemada en la memòria a llarg termini. Però potser serà necessari que la repetim, la recuperem i la tornem a repassar per “fixar-la bé” en aquest magatzem a llarg termini, no oblidar-la i tenir-la disponible quan la necessitem (en un examen o quan ens ho preguntin).
Què són els recursos mnemotècnics?
Aquests recursos consisteixen bàsicament a fer agrupacions de la informació que s’ha de codificar o aprendre; per això, són una ajuda important per a codificar d’una manera més eficaç la informació. En conseqüència, són recursos que ajuden a millorar l’ús de la capacitat de la memòria i a recuperar d’una manera més efectiva el que volem recordar.
Per exemple, a partir d’una informació (com ara el nom dels països d’Europa, la seva localització i les seves llengües oficials), podem produir nous aprenentatges, com ara els països del nord, els països on es parla anglès, etc. Aquestes agrupacions faciliten l’ús de la memòria i ens poden ajudar a recordar tots els països d’Europa (per cada grup), ja que és més fàcil que haver de dir-los tots sense cap mena de connexió.
Algunes d’aquestes estratègies o recursos són:
- La rima (per recordar els mesos de l’any i els dies que tenen); per exemple: “Trenta dies té novembre amb abril, juny i setembre; de vint-i-vuit només n’hi ha un, i la resta en tenen trenta-un.”
- Les sigles (crear sigles per tal de recordar llistes de paraules); per exemple, IMPE, “intel·ligència, memòria, personalitat, estudi” com a factors que incideixen en l’aprenentatge.
- Hi ha altres ajudes que són més personals, com recordar si s’avança o es retarda l’hora en les estacions; per exemple, “primavera cap endavant i tardor cap endarrere”. Així, sempre sabrem que a la primavera s’avança l’hora i a la tardor s’endarrereix.
Resumint, la memòria és un procés mental molt important que incideix directament en l’aprenentatge. La memòria és la porta d’entrada de la informació a través dels diversos sentits, però també actua per emmagatzemar i recuperar la informació quan la necessitem o ens demanen una tasca determinada. La informació pot ser de continguts o d’aspectes pràctics: el que sabem i el que fem.
Finalment, no oblidis que el repàs, les ajudes mnemotècniques i l’aprenentatge comprensiu són claus bàsiques per a tenir èxit en l’aprenentatge.