Resultats de la cerca
Es mostren 2607 resultats
Josep de Calassanç Serra i Ràfols
Arqueologia
Arqueòleg.
De família del Principat, es formà a la Universitat de Barcelona, sota el mestratge de Pere Bosch i Gimpera, del qual fou un dels deixebles de la primera hora Conservador, des del 1934, del Museu d’Arqueologia de Barcelona Bé que originàriament es dedicà a la prehistòria, i que no l’abandonà mai del tot, treballà sobretot l’arqueologia ibèrica i romana a Catalunya A l’època difícil que seguí la Guerra Civil Espanyola excavà temporalment a Mèrida i rodalia, però durant l’etapa 1940-70 la seva labor principal fou la d’orientar i ajudar els qui treballaven en prospeccions i excavacions…
Ramon d’Urtx
Làpida sepulcral de Ramon d’Urtx
© Fototeca.cat
Història
Cavaller.
Baró de Mataplana Fill hereu de Galceran II d’Urtx i de la baronessa Blanca de Mataplana Es casà amb Esclarmunda de Conat i fou pare de Ramonet d’Urtx i d’Hug de Mataplana Hug I de Pallars Des del 1256 signà documents al costat dels seus pares, i actuà amb la seva mare fins a la mort d’aquesta 1290 La divisió que el rei Jaume I féu dels seus estats deixà part dels seus dominis, a la Cerdanya i a la vall de Toses, dins el Regne de Mallorca Sembla que cal referir al seu fill Ramonet la fracassada defensa d’Elna 1295 durant la invasió de Catalunya del rei Felip III de França També…
Héctor Alterio Onorato
Cinematografia
Teatre
Actor teatral i cinematogràfic argentí.
En finalitzar els seus estudis d’art dramàtic, el 1950 constituí un grup escènic independent Nuevo Teatro, que renovà l’escena argentina en la dècada del 1960 A partir del 1968 inicià la seva activitat cinematogràfica Des del 1974 residí a l’Estat espanyol Entre les seves primeres interpretacions cinematogràfiques destaquen Don Segundo Sombra 1969 de M Antín, La mafia 1971 de SL Torre-Nilsson, Cría cuervos de C Saura, i Arriba Hazaña 1977 de J Chávarri Després interpretà, entre d’altres, Las huellas borradas 1999 d’E-G Lipschutz, Plata quemada 2000 de M Piñeyro, Mi abuelo es un animal 2000 de…
Francesc I de Milà
Història
Duc sforzesc de Milà (1450-66), comte de Pavia (1447) i de Cotignola i senyor de Piacenza.
Fill de Muzio Attendolo Sforza i de la seva concubina Lucia Terziani Fou un famós condottiere Virrei de Calàbria, el 1424 reconegué el regne de Nàpols per a Joana II Al servei de Felip Maria I de Milà, vencé els venecians i s’apoderà de la marca papal d’Ancona i de part de l’Úmbria El papa, per evitar noves conquestes, el féu marquès i vicari d’Ancona 1434-47 i gonfanoner de l’Església per a les terres de l’Úmbria Es passà al servei dels venecians, però sense atacar Felip Maria I, que li havia promès la mà de la seva filla natural Blanca Maria Visconti i la senyoria de Cremona…
Inventari dels béns de la casa del pintor Jaume Vergós I
Art gòtic
Data 29 i 31 de juliol de 1460 Els marmessors de Jaume Vergós I, mort dos dies abans, van fer l’inventari dels béns del pintor que eren a casa seva, al Carrer Ample de Barcelona En l’entrada o botiga del dit alberg trobam les coses següents primo , dos taulers d’obrar, antics, per l’ofici de pintor ítem, VIII moles, entre grans e poques, per molre colors ítem, un armariet petit per a tenir colors ítem, una caixota antiga dins la qual havia algunes mostres de poca vàlua ítem, un artibanc de dues cases en què està carbó ítem, un retaule complit traçat ítem, una caixa plana dins la qual ha…
Catàleg dels ocells dels Països Catalans
Catàleg dels ocells dels Països Catalans El present catàleg conté la totalitat de les espècies vivents observades als Països Catalans, amb independència de llur estatut nidificant, hivernant, etc, classificades per famílies i ordres, d’acord amb els criteris sistemàtics més recents i més àmpliament acceptats, concretament, la classificació de Voous 1980 Hom consigna, quan és el cas, el caràcter d’espècie protegida per la llei, sigui a l’estat espanyol ○, a l’estat francès ⊙ o a ambdós • En el cas espanyol, la protecció és basada en el Reial Decret 3181/1980 de 30 de desembre BOE de 6 de març…
Tauró!
Les històries de taurons formen part de la mitologia marinera Hom n’ha consagrat una imatge d’animals cruels i insaciables, sempre a punt per a l’atac fulminant Des de narracions més o menys fantàstiques, integrades en la tradició oral de moltes cultures de pobles navegants, sobretot de l’àmbit tropical, fins a pellícules tremendistes modernes, hi ha una dilatada panòplia de relats que relacionen els taurons amb una voracitat desfermada i amb una sevícia implacable I és cert que algunes espècies de tauró han atacat innombrables vegades els humans, però reduir aquest interessant grup zoològic…
corona
Corona de Sant Eduard amb què fou coronat Carles II (1661) i usada en les coronacions reials angleses
© Fototeca.cat
Art
Història
Cèrcol de metall adornat de florons, pedres precioses, etc, que se cenyeix al cap com a símbol de dignitat sobirana o nobiliària.
Història i tipus La corona fou utilitzada des de temps molt antic pels personatges que s’havien destacat en algun fet religiós, polític o militar Al Pròxim Orient, l’empraren els reis i els sacerdots, amb un gran sentit místic A Egipte són remarcables, entre d’altres, la corona blanca o de l’Alt Egipte, la corona roja , del Baix Egipte, el pšen o doble corona , formada per la superposició de la roja i la blanca, i el khepreš o corona blava , emprada generalment per a la guerra i la caça Els grecs i els romans utilitzaren corones de fulles i de metall, ornades o no…
Hèrnia de la línia mitjana abdominal
Patologia humana
Definició És anomenada hèrnia de la línia mitjana abdominal la sortida o la protrusió de teixit adipós o d’un sector del peritoneu parietal —la capa de teixit conjuntiu que cobreix l’interior de la cavitat abdominal— envers l’espai anatòmic que es troba immediatament per sota de la pell de l’abdomen, a través d’uns petits orificis que hi ha al llarg de l’anomenada línia mitjana o línia blanca abdominal, una cinta de teixit conjuntiu que s’estén al llarg de la superfície abdominal, des del tòrax fins al pubis, i que serveix d’inserció als músculs rectes de l’abdomen Tipus Segons…
Griva
D’entre els túrdids, la merla roquera Monticola saxatilis , a dalt, a l’esquerra, a l’estiu, és impossible de confondre amb altres pel color brunovermellós de l’abdomen i el blau del cap, ultra una taca blanca del mantell, que no és visible a l’exemplar mascle del dibuix, i que es manté en tots els plomatges i en la femella, de color marronós, molt poc vistent Els mascles de la merla blava M solitarius , a sota, a l’esquerra, són de color blau grisós, amb la cua més fosca, i a l’hivern més fosca encara El tord comú Turdus philomelos , a dalt a la dreta es diferencia de la…