Resultats de la cerca
Es mostren 1643 resultats
La cultura de l’aigua
La història Cascada de la riera de Tenes, a Bigues i Riells Fototecacom – Rambol L’aigua és l’element primordial, fons et origo , de la vida, present quotidianament i sempre necessària Els antics la van considerar un dels quatre elements que componen l’Univers, essent en la realitat natural el de més gran presència, i alhora l’únic del qual estem formats tots els éssers vius L’aigua esdevé, així, allò que tenim en comú tots els que vivim damunt la terra, condició inherent de la humanitat Tot el que aprenguem de l’aigua i la seva naturalesa, ho aprendrem també sobre nosaltres Es podria dir que…
Sant Climent de Llobregat
Sant Climent de Llobregat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, situat als vessants NE del massís de Garraf.
Situació i presentació Limita amb els termes de Gavà i Viladecans al sud, Sant Boi de Llobregat a l’est, Torrelles de Llobregat i un petit sector de Santa Coloma de Cervelló al nord i amb Begues a l’oest Comprèn les petites valls de les rieres de les Comes, de Querol i de Salom, que en aplegar-se formen la riera de Sant Climent El límit termenal amb els municipis veïns passa per la carena de les muntanyes que delimiten aquestes valls, des de la muntanya de Sant Ramon de les Golbes 309 m, a llevant, seguint cap a tramuntana per l’estret de Roques per on passa la carretera que ve de Sant Boi,…
Sant Pere Pescador
Vista aèria de Sant Pere Pescador
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Sant Pere Pescador, de 18,47 km 2 , és situat al sector litoral de la comarca, al centre de l’ample golf de Roses, on la plana empordanesa entra en contacte amb la mar Té uns 5 km de costa baixa i sorrenca, des de la desembocadura del Fluvià, prop de l’estany de la Llarga, al N, fins al grauet d’Empúries, l’antiga desembocadura d’aquest riu, a migdia El Riuet o Fluvià Vell, antic llit del riu convertit avui en canal, forma la divisòria meridional i occidental del terme amb l’Armentera i l’Escala altres límits municipals són amb Torroella de Fluvià…
Milà
Vista de la ciutat de Milà des de la catedral
© Corel Professional Photos
Ciutat
Ciutat i capital de la Llombardia, Itàlia, i de la província homònima.
És situada al sector N de la plana llombarda, gairebé a mig camí entre els Prealps i el riu Po, en un encreuament de rutes transalpines Simplon, Sant Gotard, la Maloia que la comuniquen amb l’Europa industrialitzada i amb les que enllacen amb la Mediterrània per Gènova, a través de l’Apení lígur Milà presenta una forta expansió demogràfica, parallela a la creixent industrialització i deguda sobretot a una forta immigració de la resta d’Itàlia de 242000 h el 1851 passà a 599000 el 1911, a 1275000 el 1951 i gairebé a 1,8 milions el 1970 El nucli urbà tradicional és de planta radioconcèntrica,…
Flandes
Regió d’Europa que comprèn les terres al llarg de l’extrem SW de la costa de la mar del Nord, des del pas de Calais fins a la vora dreta del delta de l’Escalda (Brabant i l’Hainaut).
Limitada al S pels turons de l’Artois, que la separen de la conca de París, constitueix l’extrem occidental de la plana del N d’Europa Administrativament correspon a una tercera part del departament francès del Nord, a la regió federal belga de Flandes i al sector continental de la Zelanda neerlandesa Hom distingeix la Flandes marítima o occidental i la Flandes interior o oriental La primera és una plana molt baixa, formada per una capa d’argiles d’origen marítim, dessecada per canals i molt fèrtil és la regió de pòlders D’una altura no superior a 5 m, gràcies als dics i a la…
plom
Química
Tecnologia
Element metàl·lic, de nombre atòmic 82 i símbol Pb, pertanyent al grup IV A de la taula periòdica.
Malgrat trobar-se rarament en estat natiu i ésser relativament escàs constitueix un 10 -4 per cent del pes de l’escorça terrestre, és localitzat en dipòsits extensos, la qual cosa facilita notablement la seva explotació La seva mena més important és la galena PbS Altres menes, menys abundants, són l’ anglesita PbSO₄, la cerussita PbCO₃ i el mini Pb₃O₄ L’obtenció del metall té lloc transformant els minerals en l’òxid PbO i reduint posteriorment aquest amb carbó El refinatge del metall és efectuat mitjançant un procés electrolític El metall té un color blanc blavós característic, amb llustre…
Molins del Comte o de Palomera (Tortosa)
Art romànic
Situació Aspecte de les ruïnes del molí de Dalt, que s’abastava de l’aigua de la séquia de la Servera ECSA - J Martínez Conjunt de tres molins situats al marge esquerre del barranc de la Servera, que desemboca a la riba dreta de l’Ebre, prop de Tortosa Els molins estan disposats esglaonadament aprofitant un talús de 40 m de desnivell, al costat de l’ermita de Sant Bernabé, a la Raval de Jesús Mapa 32-20 521 Situació 31TBF883230 S’hi accedeix sortint de la Raval de Jesús en direcció als Reguers per un camí enquitranat A 1 km es troba un camí que porta a l’ermita de Sant Bernabé, que és a 500 m…
L’excepcionalitat permanent: Catalunya, 1835-1858
L’excepcionalitat política a Catalunya 1844-1858 Un dels elements essencials per a la comprensió de la peculiar imbricació de la societat catalana, i més concretament de les seves classes benestants, en l’Estat liberal espanyol fou la política d’ordre públic No endebades, Josep Fontana ha assenyalat com, des del final del 1843, la burgesia catalana acceptà de bon grat que fos el govern central qui assumís la tasca de controlar l’ordre a Catalunya, després de les intenses lluites socials i polítiques dels anys 1833-43 En efecte, la intensitat dels conflictes durant el temps de les bullangues…
Els convents dominicans
Art gòtic
Els primers temps del recorregut dels dominicans, orde fundat l’any 1215 per sant Domingo o Domènec de Guzmán a Tolosa de Llenguadoc, no van tenir cap incidència per a la història de l’art L’orde havia estat creat per a combatre les heretgies populars del moment, d’una manera especial el catarisme, amb les armes de la predicació de l’ideal evangèlic de la pobresa, de l’estudi i de l’exemple a través de la pràctica d’una vida humil i senzilla, inicialment segons el model dels canonges regulars augustinians Aquarella romàntica de Joaquín de Mosterín del moment de l’enderroc del claustre gòtic…
esports d’hivern
Esports d’hivern
Conjunt de modalitats esportives –de competició o no– que es practiquen sobre la neu o el gel, tant si són naturals com artificials, habitualment a l’hivern.
Tot i amb això, la millora dels transports i les innovacions tecnològiques han permès que es puguin dur a terme en altres èpoques de l’any Es poden classificar en diferents grups, en funció de diverses característiques, com la pràctica individual o en equip, la superfície predominant gel o neu sobre la qual es desenvolupen o l’ús de vehicles, ja siguin motoritzats o no Els esports d’equip practicats sobre el gel requereixen l’ús de patins o de calçat especial per a desplaçar-se sense perdre l’equilibri Aquests són l’hoquei sobre gel, que consisteix a introduir, a la porteria defensada per l’…