Resultats de la cerca
Es mostren 1752 resultats
joc de pilota
Altres esports de pilota o bola
Cadascun dels jocs en què dos o més contrincants competeixen tot impulsant amb la mà —nua o protegida amb guant, pala o cesta (txistera)— una pilota en un frontó o trinquet, d’acord amb unes regles de joc.
La federació internacional en reconeix 27 modalitats Conegut ja pels antics egipcis, els grecs i els romans, com també pels maies, gairebé exclusivament com a activitat ritual, fou molt estès durant l’alta edat mitjana, bé que les diverses modalitats i regles no foren precisades fins a la segona meitat del segle XIX Al País Valencià, hom hi juga segons una modalitat autòctona, coneguda com pilota valenciana , que ja era practicada a l’edat mitjana i que continua gaudint d’una gran popularitat Hom hi sol jugar en espais tancats que reben la denominació de trinquet en les…
Avinyó

Vista de la ciutat d'Avinyó, amb la catedral al fons i el Roine a primer terme
© Guy Verville / Fotolia.com
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, capital del departament francès de la Valclusa, situada a la vora del Roine.
Situada en una regió fèrtil a la plana d’unió del Roine-Durença, és un mercat agrícola i centre distribuïdor afavorit pel ferrocarril En els darrers anys la millora en el transport ha reduït considerablement el seu lloc com a centre d’afers i l’ha desplaçat vers la indústria hotelera centre d’estiueig Des del 1947 hi és celebrat anualment un festival de teatre que Jean Vilar muntà i dirigí fins el 1968 Nucli industrial fertilitzants, paper, fibres artificials Entroncament de ferrocarrils L’emplaçament d’Avinyó influí considerablement en la seva història El rocam que li donà origen ja era…
banda
Música
Conjunt instrumental de vent (fusta i metall) i de percussió, al qual és incorporat a vegades el contrabaix.
Destinada sobretot a tocar a l’aire lliure, tot i que de vegades també ho fa en espais interiors, aquesta formació instrumental prové, en la seva forma actual, dels segles XVII i XVIII El terme fou emprat originàriament per a anomenar les bandes dels regiments militars que comprenien instruments de vent i percussió, sorgides durant el primer terç del segle XIX Fou durant aquest mateix segle que el nom començà a aplicar-se també a conjunts instrumentals formats per civils i de composició semblant El nombre i la mena d’instruments que integren la banda varien d’un país a l’altre i també segons…
arada

Arada
© C.I.C. - Moià
Agronomia
Instrument agrícola que permet d’obrir solcs a la terra, generalment per tal de condicionar-la millor per a la sembra (adequació de l’estructura física del sòl, aeració, destrucció de males herbes, etc.); sol ésser tirat per bèsties (bous, cavalls, etc.) o per un tractor.
No és precisable la data d’origen de les arades de quan eren totalment de fusta no se n'han conservat restes És probable que ja durant el Neolític fos usada una mena d’arada, moguda a mà, com la que s’ha conservat en algunes illes escoceses i d’altres llocs d’agricultura molt primitiva L’arada tingué un paper molt important en l’evolució humana, puix que permeté el conreu de superfícies molt més grans, alliberant una part de la comunitat de la producció agrícola, fet que permeté l’especialització També provocà l’entrada de l’home a les feines agrícoles, mentre que l’agricultura d’aixada era…
El pont del Diable (Martorell)
Art romànic
Situació Vista general del pont de Martorell, moltes vegades refet, amb elements romans a un extrem i romànics a l’altre ECSA - E Casas El pont de Martorell és construït en un lloc estratègic, vora el congost de Martorell, escanyall de la Serralada Litoral, poc després que, en plena Depressió Prelitoral, hi desguassi per la dreta l’Anoia Mapa 36-16420 Situació 31TDF114923 Història El pont romà de Martorell, construït en època d’August, era l’únic pont de la vall baixa del Llobregat fins a la construcció del pont de Sant Boi al segle XIV Un precepte de Carlemany atorgat en…
Castell de Bar (el Pont de Bar)
Situació Un dels murs més característics de les ruïnes del castell de Bar, que coronen un petit turó que domina la vall del Segre ECSA – V Hurtado Just als afores del poble de Bar, sobre un petit promontori que domina la vall del Segre vers ponent es troben les restes del que fou castell de Bar Mapa 35–10216 Situació 31TCG884905 Per arribar-hi, un cop situats a Bar, mirant en direcció a l’est, es troba un petit turó a sobre mateix del poble al qual es pot pujar sense cap dificultat A l’extrem oriental d’aquesta elevació, al límit del cingle que cau sobre el torrent de la Baruja, es poden…
Dòlmens, cromlecs i menhirs
Cercle megalític 2800-110 aC de Stonehenge, Anglaterra Corel Megàlit és un terme de caràcter culte De fet, és un neologisme d’arrel grega que vol dir, simplement, ‘pedra grossa’ de m´egaV o ‘megas’, que significa gran, i l´iqoV o ‘lithos’, que significa pedra No explica res, però resulta respectable Passa com amb els termes dòlmen, menhir i cromlec, d’origen bretó o gallès, que només signifiquen ‘taula de pedra’, ‘pedra llarga’ i ‘cercle de pedres’, però que semblen plenes de contingut erudit El cas és que aquestes impressionants romanalles prehistòriques, parents septentrionals de les taules…
El temps anual: els calendaris
Aquest mapa constitueix una aproximació espacial generalitzada a la gestió del temps de l’any arreu del món La major part dels estats es regeixen pel calendari gregorià per a comptar el temps històric, llevat dels estats musulmans que utilitzen el seu, i de l’Índia fins el 1957 i la Xina fins el 1911 que conserven els propis per a molts esdeveniments socials i culturals Les diferents religions solen mantenir encara els antics calendaris per als usos litúrgics i la distribució de les festes El calendari sorgeix de l’observació del cicle dels astres, i ha evolucionat en funció de la precisió d’…
franc | franca
Història
Individu d’un poble germànic constituït per l’agrupació de diverses poblacions del Rin inferior: camavis, brúcters, ampsivaris, cats i sicambris, entre altres.
El debilitament de les defenses romanes del limes germànic permeté que els francs travessessin el Rin en diverses ocasions 254, 258, 276 i devastessin la Gàllia L’emperador Julià l’Apòstata signà la pau amb ells 358 i els concedí terres Des de temps anteriors, però, s’havia anat produint una pacífica i gradual invasió de la Gàllia molts francs s’havien establert a la part nord de la província com a colons, i uns altres militaven en les legions romanes i arribaren, alguns, a ocupar càrrecs elevats A mitjan segle IV es perfilà la divisió dels francs en dos grans grups els salis i els ripuaris…
cant
Música
Emissió de sons musicals amb la veu, generalment en forma de melodia construïda sobre un text.
El cant és el mitjà inicialment menys artificiós de produir música, atès que l’instrument forma part del cos de l’intèrpret, i es diu inicialment perquè el camí entre els primers esgarips dels homínids i les vertiginoses evolucions d’una prima donna belcantista és llarg i complex Pel mateix motiu és la forma d’expressió musical que està més directament lligada a l’intèrpret i que l’identifica més unívocament Els orígens del cant L’origen del cant és incert i es perd en els orígens de l’home, i se’n troba alguna forma a totes les cultures conegudes Rousseau el feia néixer de la parla, a la…