Resultats de la cerca
Es mostren 3875 resultats
Els Lusíades
Literatura
Poema èpic portuguès, obra de Luís Vaz de Camões.
Aparegué el 1572 en dues edicions simultànies, una d’elles fraudulenta El nucli del poema és el viatge de Vasco da Gama a l’Índia 1497-98 Té 10 cants, 1 102 estrofes i 8 816 versos és compost en octava rima els versos són decasíllabs heroics, amb cesura a la segona, la tercera o quarta, sisena i la desena síllabes El poema reflecteix l’esperit renaixentista, per la seva curiositat científica —és una suma de coneixements botànics, astronòmics i geogràfics—, pel seu sentit nacionalista i pel seu mateix tema, molt característic de l’època El protagonista del poema no és realment Vasco da Gama,…
Richard Cantillon
Economia
Economista anglès d’origen irlandès.
Exercí de mercader a Londres i de banquer a París Morí assassinat La seva obra Essai sur la nature du commerce en général escrita vers el 1720 i publicada el 1755 ha estat considerada la primera visió global del sistema econòmic Considerà que el valor prové de la terra i del treball i que és fixat per llurs costs aquest preu intrínsec sovint no coincideix amb el de mercat, però hi ha una tendència natural cap a l’equilibri Analitzà els efectes d’un augment de l’oferta monetària —la qual depèn no solament de la seva massa, sinó també de la velocitat de circulació— i definí els efectes…
Guillem Pere de Ravidats
Cristianisme
Bisbe de Roda i primer bisbe de Lleida després de la conquesta.
Abans d’ésser bisbe de Roda 1143 havia estat ardiaca d’aquella seu El 1148, en virtut de la creença que el bisbat de Roda era la continuació de l’antic de Lleida, fou pactat entre els comtes Ramon Berenguer IV i Ermengol VI d’Urgell que, un cop conquerida Lleida, seria donat el seu bisbat a Guillem Pere, de Roda, com succeí tot just conquerida la ciutat 1149 El mateix any, Ramon Berenguer IV li concedí totes les mesquites amb llurs béns per a convertir-les en esglésies, com féu tot seguit amb la mesquita major, que convertí en la catedral S'esforçà en l’endegament de Lleida en l’…
Abū Naṣr Muḥammad al-Fārābī
Filosofia
Filòsof islàmic, conegut a l’Occident per Alfarabius
o Abennasar
.
Molt jove es traslladà a Bagdad, on estudià amb el metge nestorià Yuhanna ibn Haylān i conegué l’escola d’aristotèlics cristians Al llarg de la seva vasta obra intentà de demostrar que la filosofia grega era suficient per a proporcionar explicacions vàlides a l’islam Comentarista d’Aristòtil, identificà la doctrina d’aquest amb la de Plató considerant que llurs aparents divergències derivaven dels mètodes seguits per ambdós Autor de nombroses monografies sobre lògica, física, metafísica, ètica i política, les seves obres polítiques són inspirades per la República de Plató Les…
Barberini
Família noble italiana, originària de Barberino, a la vall d’Elsa; al s XIII es traslladà a Florència, on obtingué la noblesa.
Del 1490 al 1511 donà quatre priors a la república Amb Antonio Barberini passà a Roma, i obtingué un gran prestigi El cardenal Maffeo Barberini fou elegit papa el 1623 amb el nom d’Urbà VIII, i el 1630 comprà als Colonna, per al seu nebot, Taddeo Barberini mort el 1647, el principat de Palestrina Maffeo Barberini mort el 1685, segon príncep de Palestrina, duc de Monterotondo i de Nerola, fill del primer, obtingué la grandesa d’Espanya sobre el Principat el 1678 L’últim membre d’aquesta família fou Cornelia-Costanza Barberini , quarta princesa de Palestrina morta el 1797, muller de Giulio…
Álvarez de Toledo
Família de la noblesa castellana.
Descendeix d’Illán Pérez, algutzir major de Toledo 1139 A aquesta família pertangueren els comtes d’Oropesa i els ducs d’Alba o d’Alba de Tormes Els ducs d’Alba incorporaren el comtat de Lerín, els marquesats de Villanueva del Río, El Carpio i Eliche, el ducat de Montoro i el comtat-ducat d’Olivares, entre d’altres Una branca d’aquesta família rebé els marquesats de Villafranca del Bierzo i de Villanueva de Valdueza, el ducat de Fernandina i el principat de Montalbán i incorporà el marquesat de Tavara, el comtat de Villada i els ducats de l’Infantado i Lerma, amb llurs annexos El…
Arnau Guillem de Bellera
Història
Noble originari del Pallars.
El 1396 defensà la Vall d’Aran contra les tropes invasores del comte de Foix Fou veguer de Barcelona i del Vallès del 1399 al 1405, i lloctinent reial a Cervera 1406 El 1409 fou nomenat governador de València amb la missió de pacificar les bandositats del regne Durant l’interregne prengué partit per la causa del comte d’Urgell, sostingut per la ciutat de València i el bàndol dels Vilaragut Lluità contra el bàndol dels Centelles, partidaris de Ferran d’Antequera, i contra les tropes aragoneses i castellanes que aquells havien cridat El 1412, abans de rebre els reforços enviats per Jaume d’…
Sant Cristòfol de Llambilles
Art romànic
El lloc, que fou reial, formà part del pagus de Girona i apareix l’any 894 “Lambiliolas” en una venda de terra que Ando i Allió feren a Giscafred i la seva muller Guíxol, però l’església ja és esmentada l’any 882 en la donació de béns que el bisbe Teuter féu a la canònica de Girona amb motiu de la seva restauració Més tard l’església era de Bonfill Guillem, el qual l’any 1095 reconegué davant el sagristà Ramon Guillem que n’havia retingut injustament la quarta part Calgué un judici perquè finalment Pere Bernat, sagristà de la seu, es fes amb l’església de Sant Cristòfol, puix que l’any 1108…
materialisme històric
Filosofia
Teoria, establerta per Marx i Engels, sobre el desenvolupament de les societats (marxisme).
Tot negant el paper determinant atribuït per l’idealisme als factors ideològics o polítics en el procés històric, el materialisme històric estableix que tota la història de la humanitat, a excepció dels seus estadis més primitius, ha estat una història de lluita de classes, i que aquestes classes són producte de les relacions de producció i intercanvi —és a dir, de la situació econòmica— de llurs èpoques i que, per tant, l’estructura econòmica de la societat és el fonament real a partir del qual s’expliquen la superestructura de les institucions jurídiques i polítiques i les…
Jean Orry
Història
Polític francès.
Era conseller secretari de Lluís XIV de França Aquest l’envià 1702 a Felip V de Castella, que li havia demanat un expert per a refer les decaigudes finances castellanes La seva gestió fou eficaç millorà els proveïments de l’exèrcit i estimulà les manufactures Reorganitzà l’administració amb un criteri racionalista i aconsellà d’introduir-hi el càrrec d’ intendent suggeriment dut a la pràctica pel comte de Bergeyck, el 1711 La seva antipatia i insolència el feren impopular i hagué d’abandonar la cort 1706 Reclamat a Madrid el 1713 i recompensat amb el títol de comte de Vinaròs, intervingué en…