Resultats de la cerca
Es mostren 97332 resultats
Pla d’En Seniqueda (Roses)
Art romànic
Situació Conjunt de ruïnes que es troben uns 300 m a migdia de les restes de l’edifici del puig Alt o Rocaplana descrit anteriorment El pla d’En Seniqueda és un planell situat a la carena que divideix les valls de Montjoi, a ponent, i de Jóncols, a llevant És travessat pel camí que davalla vers el cap de Norfeu i la costa de Montjoi des del coll de les Forques, resseguint el contrafort del massís del puig Alt Mapa 259M781 Situació 31TEG191790 El camí esmentat és una pista de terra, no sempre en un estat que permeti el pas de tota mena de vehicles Hom la pot agafar des del camí de Roses a…
Guia per a la lectura del capítol Crisi institucional i canvi social
Els articles precedents són, de fet, una proposta de lectura i articulació dels diferents i necessàriament segmentats capítols o apartats d’aquest treball Hom hi ha remarcat, d’una banda, el feix de circumstàncies o influències més àmplies que determinaren i constrenyiren, a la llarga, el lloc dels Països Catalans dins el conjunt europeu del període és a dir, el context general De l’altra, però, hom ha assajat de dotar de coherència interna allò que, altrament, no fóra sinó la successió en el temps de fets i esdeveniments d’índole prou diversa Es tracta, en poques paraules, d’una seqüència o…
Els mallorquins a Amèrica
Port de Palma, J Escalas, 1913 AE L’emigració mallorquina a Amèrica, si bé començà a ser important durant el segle XIX, fou a partir dels darrers anys del segle passat i sobretot a partir de la primera dècada del segle XX que va adquirir unes dimensions notables Els mallorquins es dirigiren, bàsicament, a Argentina, Cuba, Puerto Rico i Uruguai, però també a Xile, Veneçuela, la República Dominicana i Brasil i, en proporcions inferiors, a Mèxic, Colòmbia, Hondures i Paraguai Les causes de l’emigració eren bàsicament de tipus sòcio-econòmic els jornals baixos, les conseqüències de la filloxera,…
Mateu Fletxa
Música
Compositor.
Probablement inicià la seva formació musical a Barcelona amb Joan Castelló , mestre de capella de la catedral de Barcelona El 1522 ingressà com a cantor a la capella musical de la catedral de Lleida, de la qual arribà a ocupar el magisteri l’any següent, i romangué a la ciutat fins el 1525 Sembla que estigué actiu durant alguns anys a la cort del duc de l’Infantado, Diego Hurtado de Mendoza, i a la de Germana de Foix i Ferran d’Aragó, duc de Calàbria, a València El 1533 apareix a Sigüenza, on ocupà, entre el 1537 i el 1539, el càrrec de mestre de capella Des del 1544 exercí la màxima…
,
Josep Maria Recasens i Comes
Historiografia catalana
Historiador i polític.
Vida i obra De formació autodidàctica, estudià batxillerat a l’institut Martí i Franquès de Tarragona i ingressà en l’Escola de Comerç, instrucció que li possibilità desenvolupar la feina d’administratiu Fou alcalde de Tarragona 1979-89 i promogué la conservació i la difusió del seu patrimoni arqueològic, especialment la recuperació de la capçalera del circ romà Fou membre de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense des del 1946, on fou secretari els anys seixanta collaborador de la GEC 1969-89 i delegat comarcal del Congrés de Cultura Catalana 1977 La seva recerca s’ha centrat, bàsicament…
Boeing Company
Aeronàutica
Empresa aeronàutica i espacial nord-americana creada el 1996 a partir de l’absorció McDonnell Aircraft Corporation per part de The Boeing Company.
L’any 2000 era l’empresa aeronàutica més gran del món i, en el terreny de l’aviació comercial, tenia una participació aproximada del 75% del mercat mundial La seu és a Renton, Seattle domicili de la companyia, i a Wichita Kansas La seva predecessora, The Boeing Company, fou fundada el 1934 com a successora de la Boeing Airplane Company fundada l’any 1916 per fusió d’aquesta amb la United Aircraft and Transport Co Entre les seves realitzacions més importants hi ha el Boeing 247 1933, monoplà, primer avió de transport totalment metàllic els B 17 Flying Fortress i B 29 Superfortress , bombarders…
Joan Carles i Amat
Literatura catalana
Música
Escriptor, teòric musical i metge.
Vida i obra El seu nom apareix de formes contradictòries en la documentació i en les edicions dels seus llibres Joan Carles, Joan Carles Amat, Joan Amat i Carles, Joan Amat de Carles Estudià medicina a la Universitat de València i exercí aquesta professió a aquesta ciutat i al monestir de Montserrat És autor d’una obra mèdica de molta difusió, Fructus medicinae Lió 1623 Ginebra 1656 També escriví Tractat de pesta i Tratado de las heridas de la cabeza Escriví sobre temes tan variats com l’aritmètica, l’astrologia o la música La seva…
, ,
Josep Maria de Sucre i de Grau
Pintura
Literatura catalana
Intel·lectual, poeta, assagista, traductor i pintor.
Vida i obra Per línia paterna fill de nobles, el llinatge dels quals, d’origen flamenc, és certificat des del 1663, i per línia materna entroncat amb la burgesia catalana dedicada a les professions liberals El seu quadravi Carlos de Sucre y Gairedo mort el 1736, marquès de Preux, d’origen flamenc, fou tinent de rei de Barcelona, governador de Cuba i rebesoncle del mariscal Antonio José de Sucre El seu pare, Joan de Sucre i Llopis, ideològicament de tendència republicana, fou procurador dels tribunals i, durant un cert temps, tinent d’alcalde de la vila de Gràcia Fortament influït durant la…
,
Jordi Coca i Villalonga
Jordi Coca i Vilallonga
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Narrador, assagista i dramaturg.
Vida i obra Estudià a l’Institut del Teatre, del qual ha estat catedràtic i director general els anys 1982-92 Doctor en arts escèniques i diplomat en estudis avançats DEA en filologia catalana Al final dels anys vuitanta i principi dels noranta milità a Iniciativa per Catalunya i en formà part de la comissió permanent, i fou director d’Acció Cultural a l’Ajuntament de Barcelona Ha collaborat en diverses publicacions i a la televisió Cal assenyalar diverses etapes i interessos en la seva narrativa En la primera domina un interès de recerca i investigació formal que els anys noranta evoluciona…
,
Ferran I de Catalunya-Aragó
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1412-16), el primer de la dinastia castellana dels Trastàmara.
Fill segon de Joan I de Castella i d’ Elionor d’Aragó i net, per tant, del rei Pere el Cerimoniós, es formà i residí a Castella fins a 32 anys Entre el seu heretatge d’infant i el patrimoni que li aportà la seva muller Elionor d’Alburquerque , La Ricahembra , amb qui es casà el 1395, reuní uns dominis extensíssims, que travessaven tot Castella, en els quals es basà la seva força política i, després, la dels seus fills, els infants d’Aragó En morir el seu germà, el rei Enric III de Castella , el 1406, assumí la regència del seu nebot Joan II, juntament amb la mare d’aquest, Caterina de…