Resultats de la cerca
Es mostren 2539 resultats
Espinalt
Pintura
Llinatge d’imaginaires procedents de Santa Maria d’Oló (Moianès), coneguts amb el motiu de Xavalla.
Desenvoluparen llur activitat a Sarral Conca de Barberà, del segle XVI al XIX, i treballaren per les contrades tarragonines El més antic conegut és Isidre Espinalt , que contractà l’altar major de la seu de Tortosa 1530, però només feu els de Sant Agustí i Sant Ruf Descendents seus foren Isidre Espinalt i Travera Sarral — 1737, que el 1696 treballava a Valls i, més tard, a Tarragona i Montblanc del 1695 al 1719 feu diverses obres al monestir d’Escaladei Un fill seu, Isidre Espinalt Sarral — 1741, també tallista, fou succeït per un fill seu anomenat igualment Isidre Espinalt…
Sant Llorenç de Colldejou
Art romànic
La parròquia de Colldejou va dependre en un primer moment de l’arquebisbat de Tarragona, i passà més tard, segurament durant el segle XIII, a ésser subjecta al bisbat de Tortosa, situació que s’ha mantingut fins a l’actualitat Colldejou, a l’extrem de ponent del Camp, va disposar d’església des dels primers temps de l’ocupació cristiana ja apareix esmentada en la butlla d’Anastasi IV del 1154 En aquest moment sembla estar relacionada amb l’església de Pratdip, ja que, a diferència de la resta d’esglésies, en aquest cas són esmentades conjuntament També és mencionada de nou en la…
Castell de Calaceit
Art romànic
La vila de Calaceit és emplaçada a 511 m d’altitud, a la carena d’un serrat que forma la divisòria d’aigües entre el riu d’Algars i el Matarranya El seu antic castell, avui dia desaparegut, és documentat des de l’any 1192 any en què Ponç, bisbe de Tortosa, i Ponç, prior, donaren a Dalmau de Canyelles i al seu cunyat Rotllan de Cambrils, senyors de Calaceit, la tercera part del delme del “ castelli de Calazeif aquesta fortificació era a la part més alta del turó, on hi ha la població, i tenia una gran torre de defensa Durant els primers anys posteriors a la conquesta cristiana…
Sant Jordi d’Alfama (l’Ametlla de Mar)
Art romànic
Aquesta església fou la capella del castell convent de l’orde de Sant Jordi d’Alfama, de la qual prengué el nom Era situada on s’ha localitzat fa pocs anys el castell, arran de mar, entre les urbanitzacions les Tres Cales i Sant Jordi d’Alfama, al costat d’un fortí del segle XVIII L’església es construí després que el rei Pere I concedís el 1201 als fundadors de l’orde el lloc desert d’Alfama perquè hi contruïssin una casa hospital o convent en honor de sant Jordi Els frares de l’orde seguien la regla de Sant Agustí El 1205 Pere de Vespella féu una deixa testamentària a Sant Jordi d’Alfama…
margalló

Margalló
© Fototeca.cat
Botànica
Arbre dioic, de la família de les palmes, sovint baix, de fulles grosses, en forma de ventall, palmatisectes, amb pecíols proveïts d’espines vulnerants, de flors en raïms densos i de fruits bacciformes monosperms, semblants als dàtils.
Habita màquies i matolls litorals, a les Illes Balears i des del Garraf cap al sud És l’única palmera autòctona d’Europa, amb una àrea de distribució mediterrània occidental Els cors són comestibles, i de les fulles hom fa escombres i objectes de cistelleria La producció del margalló és pròpia, als Països Catalans, de les costes calcàries del sud del Llobregat L’artesania del margalló, que té una important tradició, però que és actualment en regressió, es localitza a Mallorca capells, senalles i cistells de Capdepera, Artà i Son Cervera, a la Marina Alta Gata i Pedreguer i, el nucli més…
Joaquim Chavalera i Gil
Historiografia catalana
Arxiver i religiós.
Membre de la comunitat cistercenca, exercí com a abat i arxiver de la comunitat de Benifassà Fou el descobridor del Cronicón de Benifassà, i en feu una còpia per tal de conservar-lo, la qual es troba a Castelló en els annals de l’autor L’obra consta de dues parts diferenciades La primera, redactada per un monjo del final del s XIV, tracta de notícies anteriors a la fundació del monestir de Benifassà i es remunta fins a la conquesta de Tortosa 1148 La segona part arriba fins a la visita al monestir del papa Benet XIII el 1411 Chavalera també escriví un Índice de todos los…
Jordi d’Ornós
Cristianisme
Bisbe de Vic (1424-45) i cardenal cismàtic.
Era doctor en drets, prior del monestir de Sant Pere de Casserres i ardiaca d’Elna i de Barcelona El 1423 el papa Martí V el delegà per resoldre els efectes del cisma d’Avinyó Bisbe de Vic, intervingué en el concili de Tortosa 1429, on s’extingí definitivament el cisma S'oposà a la unió de la comunitat de l’Estany a la canònica de Manresa 1425 i fou remarcable la seva actuació al sínode diocesà de Manresa del 1433, on tingué per vicari general el famós jurisconsult Jaume Marquilles Assistí al concili de Basilea 1437, on el nou papa Fèlix V Amadeu VIII de Savoia el nomenà…
Dalmau de Sacirera
Història
Cavaller.
Sembla que fou el fill segon de Guillem, senyor de Sant Guim Era castlà del castell de Savallà 1389 Fou conseller i promotor de Martí I i algutzir de Martí el Jove, el qual serví a Sicília Intervingué activament en els parlaments de Barcelona i Tortosa 1410-12 Partidari de Jaume II d’Urgell, fou un dels seus enviats al rei Ferran I, amb el qual s’indisposà acabà per reconèixer, en nom de Jaume, la seva sobirania i li jurà fidelitat 1412 Posseí els castells de Tavascan i Surri vall de Cardós, possiblement fou senyor de Montclar i Marcovau, i, amb la seva muller, Margarida de Canet…
Violant d’Aragó
Història
Dèspoina d’Epir, comtessa de Luna.
Cinquena filla del rei Jaume II i de Blanca de Nàpols, que morí en infantar-la Educada per Violant d’Ayerbe, visqué de petita al palau reial de València, i després habità, en companyia de la madrastra Maria de Xipre, al castell de Tortosa, i més tard a Barcelona El seu pare projectà el seu matrimoni amb el rei Carles IV de França, amb el príncep de Galles Eduard hereu d’Eduard II i amb el rei Alfons XI de Castella i Lleó El seu germà Alfons III la casà el 1327 amb Felip de Tàrent, dèspota d’Epir fill del príncep Felip II d’Acaia i emperador titular de Constantinoble i de la…
Pero de Urrea
Cristianisme
Arquebisbe de Tarragona (1445-89).
Abans havia estat canonge de la seu de Saragossa Fou canceller de la corona catalanoaragonesa 1454-65, 1466-80 El papa Calixt III el nomenà general de les galeres que envià contra els turcs Participà en la guerra contra Joan II, primer al costat del príncep Carles de Viana, però aviat es passà al bàndol del rei Joan II, el qual serví fent una guerra implacable als enemics del rei a les contrades de Tarragona i de Tortosa El 1463, sota la seva protecció, es constituí una diputació del general reialista, formada per un sol diputat, Benet de Saportella 1463 El 1468 hostatjà el rei i…