Resultats de la cerca
Es mostren 2460 resultats
Eduard Fontserè i Riba
Historiografia catalana
Meteoròleg, geofísic i sismòleg.
Vida i obra Llicenciat en ciències físiques i dinàmiques a Barcelona 1891, obtingué el títol de doctor a Madrid 1894 Fou nomenat director de l’Observatori de l’Escola Provincial d’Agricultura i sotsdirector de la Xarxa Meteorològica de Catalunya i Balears 1898 El 1899, després de vèncer pressions polítiques i religioses, guanyà la càtedra de geodèsia a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona UB, i l’any següent la de mecànica racional Impartí aquesta assignatura fins el 1932, que demanà el retorn a la càtedra de geodèsia per deixar la plaça a Esteve Terradas, destituït de la…
Pierre Deffontaines
Historiografia catalana
Geògraf francès.
Vida i obra Es llicencià en dret el 1916 a la Universitat de Poitiers i cursà estudis superiors de geografia i història a la Sorbona, universitat per la qual obtingué el títol de doctor en geografia l’any 1932 Inicià la seva tasca docent com a professor i director de l’Institut de Geografia a la Facultat Catòlica de Lilla entre el 1925 i el 1939 i com a professor auxiliar de geografia prehistòrica a l’Escola d’Antropologia de París A més, fou secretari general de la Societat de Geografia de Lilla 1932-37 Visqué uns quants anys al Brasil, on exercí la docència, creà les càtedres de geografia a…
Les ramnàcies
Grup format per quasi un miler d’espècies arbòries i arbustives, distribuïdes per tot el món, algunes de les quals s’han utilitzat per a extreure’n colorants i d’altres per a plantar-les com a ornamentals Les flors, axillars, petites i, de vegades, sense corolla, són hermafrodites i tetràmeres o pentàmeres El gineceu és bicarpellar, però té de vegades, quatre cavitats Els fruits poden ser secs o carnosos Algunes de les ramnàcies són plantes punxoses perquè tenen les estípules transformades en espines Ramnàcies 1 Espinavessa Paliurus spina-christi a aspecte d’una branca amb fulles, espines i…
Cabusset
El cabusset Tachybaptus ruficollis és el més petit 25-27 cm i el més abundant de tots els cabussons Noteu a la fotografia el color teula de les galtes i la gola que caracteritza el plomatge estival d’aquesta espècie, i compareu-lo amb el plomatge hivernal, més somort Xavier Ferrer Aquest petit ocell cabussador es pot veure tot l’any en indrets adients dels Països Catalans, quelcom més escampat a l’hivern Resten encara per determinar l’origen i l’abast dels efectius hivernants forans El cabusset es distribueix pel sistema d’aiguamolls litorals, incloent-hi les àrees humides de reduïda…
Cucut
El cucut Cuculus canorus és un ocell bosquetà de cant característic, paràsit, a l’època de cria, de diverses espècies de moixons, els nius dels quals desposseeix de la posta legítima, tot dipositant-hi els ous propis i deixant la covada i l’alimentació de la nierada als pares espoliats L’exemplar illustrat, procedent del Vallès Occidental, mostra els trets morfològics d’un individu adult cos afuat, cua llarga, color general gris, i abdomen blanc amb bandes travesseres grises les potes, poc visibles a la imatge, són grogues Oriol Alamany Cuculus canorus Àmpliament estès per tot el…
patrimoni cultural
Art
Conjunt de testimonis que constitueixen l’herència cultural de la societat.
El patrimoni com a concepte cultural ha anat evolucionant Inicialment es parteix de la idea tradicional, sorgida de les revolucions burgeses, segons la qual el patrimoni és constituït per tot un seguit de béns que tenen el reconeixement oficial de la collectivitat Així, a determinats edificis o objectes se’ls atorga un valor especial i esdevenen els tresors més preciosos d’un poble o d’una cultura determinada i, per tant, han d’ésser preservats i llegats a les generacions futures Avui dia, però, la noció de patrimoni s’ha ampliat cap al conjunt d’elements que remeten a la identitat dels…
els Països Catalans

Mapa dels Països Catalans
Conjunt de territoris de llengua i cultura catalanes situats a la riba occidental de la Mediterrània.
La major part dels territoris són enclavats dins de l’Estat espanyol Catalunya, País Valencià, Illes Balears i Franja de Ponent i una petita part és dins de l’Estat francès Catalunya del Nord També en formen part un petit estat independent Andorra i una ciutat de l’illa de Sardenya l’Alguer El concepte d’un país que aplegava la nació catalana, és a dir, el conjunt de terres que tenien com a pròpia la llengua catalana, diferenciada de la llatina, aparegué com a mínim al segle XII L’expansió territorial dels segles següents cap al SW continental i el SE marítim, especialment la del segle XIII,…
Jaume Salvà i Riera
Historiografia catalana
Historiador.
El 1916 es llicencià en dret i ciències socials a la Universitat de Barcelona, i es doctorà a la Universitat de Madrid 1917 amb la tesi Derecho de familia en Mallorca 1918 El 1945, fou elegit corresponent de la Real Academia de la Historia i, el 1964, acadèmic numerari de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts de Palma El 1947, fou nomenat president de la Comissió Provincial de Monuments de Balears President de la Societat Arqueològica Lulliana 1971-78, el 1981 fou elegit president de l’Acadèmia de Belles Arts de Palma Pel que fa a la seva tasca com a historiador, collaborà en la…
Joan Pons i Álvarez
Música
Baríton menorquí.
Vida S’introduí en el món de la música com a cantaire de la Coral de la Capella Davídica de la Catedral de Menorca De ben jove es traslladà a Barcelona Estudià cant al Conservatori del Liceu i ingressà al cor del teatre El 1977 començà a interpretar papers importants al Liceu Inicià la seva carrera internacional l’any 1980 amb l’òpera Falstaff , amb producció de G Strehler i sota la direcció de L Maazel, al Teatro alla Scala de Milà Poc després, i al mateix teatre, interpretà el paper de Tonio en I Pagliacci , produïda per F Zeffirelli A més de l’Scala de Milà, ha pujat als escenaris d’alguns…
Tomàs Forteza i Cortès
Literatura catalana
Poeta i filòleg.
Vida i obra De família benestant, estudià humanitats al seminari de Mallorca i es dedicà tota la vida a l’ensenyament Des del 1883 fou secretari de la junta provincial d’instrucció pública de les Balears El 1873 fou proclamat mestre en gai saber i el 1881 aconseguí el primer premi del certamen del millenari de Montserrat, amb una oda A la Verge de Montserrat Publicà un fragment del drama històric Les noces de l’infant al “Calendari Català de l’Any 1882” 1881 Les seves Poesies , en català, en castellà i en llatí, foren publicades pòstumament el 1902, amb un elogiós pròleg de…