Resultats de la cerca
Es mostren 7015 resultats
Jordi Benito i Verdaguer
Art
Artista plàstic.
Féu estudis d’arquitectura tècnica a Barcelona i s’inicià artísticament en el camp de la pintura amb obres properes a l’art pobre Els anys setanta realitzà els primers environaments, entre els quals Descoberta Fregoli 1972 Desenvolupà accions a mig camí entre el body art i l’espectacle teatral A partir de la segona meitat dels anys vuitanta es decantà per les installacions i dugué a terme accions multidisciplinàries, com ara les realitzades amb el músic Carles Santos Estigué allunyat del panorama expositiu des de mitjan anys noranta fins que el 2003 retornà a l’escena amb Antwort…
Manuel Vega i March
Arquitectura
Arquitecte.
Titular el 1892 Escriptor erudit, publicà Las enseñanzas industriales en España 1903, Mientras se alza el edificio, La reforma de Barcelona 1907, etc Fundà i dirigí la revista Arquitectura y Construcción 1889-1923 Fou acadèmic de Belles Arts de Sant Jordi des del 1913 i director de l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1920-31 Com a arquitecte féu un interessant projecte per a la plaça de Catalunya, amb un edifici al mig dedicat a magatzems comercials 1922, un projecte de teatre per a San Salvador —que guanyà un premi internacional— 1911, el Collegi d’Orfes Pobres de Sant Julià de…
Hendrik Petrus Berlage
Arquitectura
Arquitecte holandès.
Cap de l’escola holandesa que es rebellà contra l’eclecticisme del segle XIX i a través de la qual passà a Europa la influència de l’escola americana Basà l’arquitectura en la construcció i aplicació de materials fets per menestrals el maó vist té tota la bellesa, i els arrebossats no compten Fou atret per les construccions romàniques i usà les grans parets contínues i els arcs de mig punt Durant la seva estada a Amèrica rebé una gran influència de Henry Hobson Richardson Les seves obres més importants són la casa del Diamantista a Amsterdam 1899-1900, la borsa d’Amsterdam 1903 i…
Colum McCann
Literatura
Escriptor irlandès.
Després de treballar com a periodista per The Irish Press , al principi de la dècada del 1980 es traslladà als Estats Units, fou guia en un programa de rehabilitació de delinqüents juvenils a Texas i visqué un any i mig al Japó abans de tornar a Nova York per iniciar la seva carrera literària amb títols com Songdogs 1996, This Side of Brightness 1998, Dancer Irish Novel of the Year 2004 o Zoli 2007 Amb Let the Great World Spin obtingué el National Book Award del 2009 i l’International IMPAC Dublin Literary Award del 2011 Posteriorment ha publicat TransAtlantic 2013 I Apeirogon…
Castell de la Donzell (Agramunt)
Art romànic
La primera menció del castell de la Donzell és de l’any 1190, en què Ramon de Seró i la seva esposa Alet el llegaren a la seva filla Berenguera, casada amb Ramon de Camporrells És esmentat també l’any 1328, en què Jaume II donà el comtat d’Urgell al seu fill Alfons En començar la guerra civil contra Joan II el terme era de Joan de Casaldàliga, ciutadà de Lleida La baronia de la Donzell fou comprada a mitjan segle XVII pels Solà En l’actualitat, un vetust edifici que es troba al mig del poble de la Donzell, uns 6 km al nord d’Agramunt, conserva el nom d"’el Castell”
Sant Ponç d’Alinyà
La capella de Sant Ponç és situada a mig camí entre Perles i Alinyà, a l’antic terme de Fígols d’Organyà Segons P Madoz aquesta església era construïda en el lloc d’un antic castell, del mateix nom No s’ha trobat cap més notícia ni referència que permeti establir l’origen d’aquesta capella, si era una capella de castell, i per tant d’origen antic, o si fou una capella edificada posteriorment, aprofitant les restes d’edificacions preexistents Tan sols en la visita pastoral del 1758, la capella de Sant Ponç consta com a annexa de Sant Esteve d’Alinyà, on s’hi pujava dues vegades a…
Sant Joan d’Enveja (Vilanova i la Geltrú)
Art romànic
Aquesta petita església es troba al costat de la torre d’Enveja És consignada per primera vegada l’any 1290, en què Bernat de Castellbisbal va deixar-hi un llegat La capella continuà subsistint i al segle XVI s’hi creà un benefici La capella va ser restaurada el 1873, però fou saquejada durant la guerra civil Actualment es troba en un total estat d’abandonament L’edifici que s’aixeca avui dia al lloc és posterior al segle XIII La porta és de mig punt i té un campanar de paret amb dues obertures Hi ha un ull de bou sobre el portal L’absis és recte i a l’interior l’arcada és…
sou
Numismàtica i sigil·lografia
Entre els romans, moneda d’or (solidus), i especialment la que sorgí de la reforma monetària de Constantí I el Gran (anys 310/312), per la qual es rebaixava la talla de l’or amonedat de 60 a 72 peces per lliura, i el pes restava reduït de 5,46 grams a 4,55 grams per moneda.
Aquesta nova moneda d’or, el solidus aureus , que equivalia a 1/5 de la lliura d’argent i a la vegada a 24 síliqües moneda efectiva d’argent, de 2,73 grams de pes, continuà encunyant-se a l’imperi Bizantí molt després de la caiguda de Roma a mans d’Odoacre, rei dels hèruls, l’any 476 Se'n coneixen divisors el semissis o mig sou, i el tremissis o terç de sou, de 2,27 i 1,51 grams, respectivament Aquests divisors foren molt més imitats que el mateix sou d’or pels pobles germànics visigots i d’altres, i especialment el tremissis de les sèries dels emperadors Anastasi, Justí I,…
Francesc Puig
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte.
Treballà a Solsona i a altres llocs abans de tornar a Cervera Treballà en l’altar de Sant Isidre de l’església major de Cervera 1639 Planejà i construí la Paeria o Casa de la Ciutat 1680-83, d’un barroc sobri i massís, en què sobresurten les figures de mig cos que a manera de mènsules sostenen les balconades de la façana i que són mostres d’un curiós expressionisme popular el cos esquerre de l’edifici, idèntic als altres dos, és obra setcentista de Jaume Padró Féu altres obres a Cervera, com la creu de terme de les Orenetes El seu fill Francesc Puig i Miró collaborà sovint amb…
Mestre de la Seu d’Urgell

Sant Jeroni penitent (cap al 1495)
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Nom amb què es coneix un pintor anònim de les acaballes del segle XV, autor de les teles de l’orgue de la Seu d’Urgell i del retaule de Sant Jeroni a Puigcerdà, avui al Museu d’Art de Catalunya, a Barcelona.
Aquestes obres es troben a mig camí entre el corrent flamenc, demostrat en el minuciós tractament de totes les parts, i la influència italiana, palesa en l’incipient naturalisme i la creació d’atmosfera al paisatge Hom l’ha volgut identificar —sense que hagi pogut ésser demostrat— amb Roderic Valdevells, domiciliat a Barcelona el 1498, pintor de la casa del bisbe d’Urgell Pere de Cardona, i amb Roderic de Bielsa, que pintà set estudis al costat de la casa del bisbe També se suposa que aquests dos noms poden correspondre a la mateixa persona Darrerament hom ha assenyalat les…