Resultats de la cerca

Vida i obra Advocat, membre d’una noble família menorquina, el 1811 fou elegit diputat per Menorca a Mallorca, on pertangué a la Junta Suprema de les Balears 1812 La seva activitat com a escriptor fou tardana En vida, tan sols publicà un llibre de caràcter devot, L’exercici del Via Crucis Maó 1811 i, segons estudis recents,  Principis de la lectura menorquina , publicats a Maó el 1804 amb el pseudònim d’ Un Maonès La resta dels seus treballs es conservà manuscrita, fet que en dificultà la difusió Principis generals de la llengua menorquina o modo fàcil d’aprendre de lligir, parlari escriure…

Desenvolupament enciclopèdic Trencà el privilegi de publicació que el Diario de Barcelona mantingué fins el 1833 Gràcies als esforços dels seus promotors, el primer número d’ El Vapor sortí el 22 de març de 1833 Amb una periodicitat trisetmanal dimarts, divendres i dissabte fins el 10 de juny de 1834 i quadrisetmanal dimarts, dijous, divendres i diumenge fins el 30 de desembre de 1834, a partir de l’1 de gener de 1835 es transformà en diari L’impulsor del projecte fou l’editor Antoni Bergnes de las Casas, que collaborà estretament amb l’impressor Manuel de Rivadeneyra i l’escriptor Ramon…

Vida i obra Fill d’ Antoni Palau i Dulcet  i germà de Miquel Palau i Claveras  Fou llibreter i editor des del 1917 Emprà el pseudònim de José de Vilasalba Collaborà a la premsa barcelonina i s’especialitzà en temes cinematogràfics i musicals a La Nova Revista  1928, Joia  1928, D’Ací i d’Allà  1928-31, El Faro  1929-36, Escena  1930, Gaseta de les Arts  1930, Films Selectos  1930-37, Cinema Amateur  1932-36, Cine-Arte  1933-35, Sol Ixent  1934, Proyector  1935-36, Actualidades Paramount  1935-36, Cine-Star  1935-36 i Claror  1935-36, entre d’altres S’incorporà al…

Vida i obra El conreu de la poesia li feu guanyar la Flor Natural als Jocs Florals del 1903, amb un Idilli maragallià,  fet que el decidí a entrar al cercle d’intellectuals de l’Ateneu Barcelonès Allí conegué el qui fou el seu amic i collaborador, Joan Maragall Publicà el 1904 el Llibre que conté les poesies de Francesc Pujols , amb un pròleg de Joan Maragall que en lloa el contingut i l’aproxima a la pròpia estètica, tot i que els versos poden ser entesos en clau paròdica El 1906 usà el pseudònim d’ Augusto de Altozanos per signar la novella humorística, insòlita i agosarada, …

Vida i obra Utilitzà el pseudònim de Constantí Llombart Enquadernador d’ofici, estudià primeres lletres i alguns cursos de magisteri i, de jove, escriví alguns poemes romàntics en castellà i les peces teatrals En lo Mercat de València i  La calúmnia castigada  un miracle de sant Vicent Ferrer Decidí dedicar-se a l’activitat literària i emprengué diverses tasques com la creació de les revistes satíriques El Fárrago i El Diablo Cojuelo la primera, fundada amb Pelayo del Castillo, fou ben aviat clausurada pel governador civil Republicà federal, prengué part activa en la Revolució…

Vida i obra Germà de Francesc Bartrina Participà activament en la Revolució de Setembre i, entre altres entitats, fou membre del Centre de Lectura, secretari del Casino Reusense i fundador del Club Republicano Federal de Reus, i, mentre vivia encara en aquesta ciutat, contactà amb les tertúlies barcelonines que constituïren La Jove Catalunya, de la qual formà part, i collaborà a La Humanitat El 1867 cità ja Comte si bé discrepant-ne, en un article sobre “La ciencia de los antiguos pueblos”, i, a Guerra a Dios , 1869, un dels seus escrits antireligiosos, amb el qual s’afegeix a la polèmica…

Fill d’un funcionari naval no havent pogut ingressar a l’escola naval, ho feu a l’acadèmia d’infanteria de Toledo 1907, i del 1912 al 1917 es distingí al Marroc Fou destinat a Oviedo 1917-20, i de nou al Marroc, on combaté a les ordres de Millán Astray i Valenzuela El 1923, apadrinat per Alfons XIII d’Espanya , es casà amb Carmen Polo, la qual procedia de l’alta burgesia asturiana Destinat un altre cop al Marroc amb el grau de tinent coronel, assumí el comandament de la Legió Estrangera 1923 i participà activament en la campanya del Rif, en el desembarcament d’Alhucemas i en la reconquesta…

Vida i Obra Fill de Bartomeu Ferrà i Perelló i germà del pintor Bartomeu Lluís Ferrà Estudià dret i filosofia i lletres a València i Barcelona 1902-10 i ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris Guanyà una plaça de bibliotecari i fou destinat a la Biblioteca Jovellanos, de Gijón 1911-13 i a Barcelona 1913-36, on fou bibliotecari de la universitat i de la facultat de medicina A Barcelona, fundà i dirigí la Residència d’Estudiants de Catalunya 1913-36, on exercí el seu mestratge cívic entre els joves estudiants  Des del 1936 residí a Mallorca, on dirigí la Biblioteca Pública 1936-47 Tingué…

Adquirí una àmplia formació humanística a Pforta i estudià teologia i filologia a Bonn i filologia, amb Ritschl , a Leipzig Entusiasmat amb la filosofia de Schopenhauer i simpatitzant, com a músic, amb Wagner , es destacà per la seva crítica radical de la religió i l’ambient cultural i social Professor de filologia grega a Basilea el 1869, des del 1879 viatjà contínuament, per motius de salut, dels Alps a la Riviera una forma esquizofrènica i expansiva de paràlisi estacionària el portà a la demència 1889 Escriví poemes, assaigs i composicions musicals A Die Geburt der Tragödie aus dem Geiste…

És considerada el breviari del Noucentisme, i representa una reacció contra el Modernisme, contra l’espiritualisme lliure i anàrquic de Joan Maragall i, sobretot, contra el “pairalisme”, formes que a Catalunya havia pres el Romanticisme, i proposa un programa, gairebé eticocultural, d’exaltació del classicisme i de la tradició Enceta un model de novella que acabà caracteritzant la producció narrativa de l’autor, més que no pas la del Noucentisme Al llarg d’una divisió clàssica en tres parts i trenta gloses ambientades en una colònia estiuenca de la costa catalana, l’autor va caracteritzant el…