Resultats de la cerca
Es mostren 2377 resultats
La ramaderia i la pesca
La major part de la població del món es nodreix bàsicament d’aliments vegetals Però als països rics, des de la segona meitat del segle XX, el consum de carn, ous, llet i productes lactis ha anat augmentant de forma regular, gràcies sobretot al fet que els progressos tecnològics aplicats a la producció han permès obtenir excedents de cereals que han estat utilitzats en l’alimentació del bestiar vegeu el mapa L'origen dels animals domèstics Tanmateix, s’ha constatat que alimentar animals per a alimentar els homes és una forma molt costosa de produir aliments És a dir, per a alimentar una…
Ecumene i anecumene
El mapa mostra la distribució de la població respecte al territori que ocupa, és a dir, d’acord amb les diferents densitats, expressades en habitants per km 2 Predominen unes àrees poblades permanentment, dites ecumèniques –del grec οἰκέω, ‘habitar’–, però no deixen de ser sorprenents les extenses terres anecumèniques, és a dir, inhabitades, com és el cas de gran part de Grenlàndia i de l’Antàrtida El ventall de densitats dins del món habitat, l’ecumene, és ben divers des de terres amb poblacions nòmades, que poden abraçar espais molt extensos, fins a àrees densament poblades, amb densitats…
Camins ramaders
Camins ramaders al País Valencià al segle XVII La transhumància fou una activitat important als Països Catalans durant tota l’edat moderna, però no se’n coneix bé l’evolució Tanmateix tot fa pensar que fou més gran el seu protagonisme en els temps medievals que no pas en els moderns Malgrat això, el nombre d’animals que es movien anualment entre les pastures estiuenques de muntanya i les hivernals del pla i de la costa continuà sent alt fins al segle XIX Els avenços de l’agricultura varen fer recular aquests moviments i, especialment al Principat, al final del vuit-cents, molts camins…
De l'adob natural a l'adob químic
Els vegetals xuclen de la terra una sèrie d’elements químics que són necessaris per al seu creixement Que el cultiu empobreix la terra és una cosa sabuda des de fa molts segles El sistema tradicional per a regenerar la terra eren els adobs naturals o orgànics, en forma de fems, aigües fecals, restes vegetals, cendres, etc Europa conegué un nou fertilitzant o adob natural en la primera meitat del segle XIX el guano, un material procedent, sobretot, del Perú, format per excrements i cadàvers d’ocells marins El primer carregament de guano arribà a Catalunya el 1844, nou anys més tard del primer…
Francesc Caballé i Pere Vallès. Teles metàl·liques i motlles per a paper moneda
Guía de Barcelona , 1877 Pere Vallès seguí Francesc Caballé en la fabricació de motlles per a fer paper especial amb filigrana incorporada L’activitat d’aquests dos personatges es complementa perfectament en el temps i en el producte Es pot pensar –i jo ho penso– que Pere Vallès va ser deixeble de Francesc Caballé i que alguna relació hi devia haver entre tots dos Però com que no en tinc cap prova, ho deixo així Francesc Caballé ocupa la primera meitat del segle XIX i Pere Vallès la segona Gairebé d’una manera exacta Tots dos van fer teles metàlliques i tots dos es van especialitzar en la…
Els aliments grassos
Els aliments grassos inclouen una sèrie de productes naturals o elaborats que es caracteritzen per llur elevat contingut de greixos i alt valor energètic i per emprar-se, sobretot en la nostra cultura, com a condiment alimentari Atès que són tan rics en lípids, aquests aliments compleixen també amb la funció de facilitar l’absorció de les vitamines liposolubles Entre els aliments grassos de consum més important es troben els olis, les margarines i els greixos animals També formen part dels aliments grassos les fruites seques grasses i la mantega, que han estat citats en apartats anteriors Els…
patum
Folklore
Figura de cartó, etc, que representa un animal fabulós i que hom treu a les processons i les festes populars.
pinta
Taca o clapa petita en la pell, pèl o plomatge d’un animal o en la massa d’un mineral.
càrrega
Unitat de mesura amb diferents valors, però que generalment correspon a la quantitat que pot portar un animal de càrrega.
xilòfag | xilòfaga
Entomologia
Dit de l’animal que es nodreix de fusta, com els coleòpters i altres insectes que viuen dins els troncs.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 96
- 97
- 98
- 99
- 100
- 101
- 102
- 103
- 104
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina