Resultats de la cerca

Situació Aspecte actual d’aquesta torre que ha donat nom a la població, un edifici de planta quadrada, mutilat a la part alta i completat amb unes estructures molt poc adients ECSA - J Bolòs Torre situada al mig del poble, a prop de l’església, al costat del torrent de les Castellanes Actualment és en un jardí d’una casa particular Mapa 33-18472 Situació 31TCF209549 Podem anar a la Torre de Fontaubella per la carretera local TV-3001, que va de Marçà a Colldejou, al Baix Camp, tot passant pel costat d’aquesta població També s’hi pot arribar per la carretera local TV-3223, que prové del Pradell…

Situació Escassos vestigis d’aquesta antiga torre de planta rectangular situada en un pujol al nord de la plana del Pla de Manlleu ECSA - J Bolòs Fortificació situada al cim d’un pujol, al nord de la plana del Pla de Manlleu, al turó de Cal Gatelló A conseqüència de l’incendi que va patir no fa gaires anys aquest indret, l’elevació on hi havia la torre resta coberta per argelagues, fet que en dificulta la visió i la possibilitat d’accedir-hi Mapa 35-16419 Situació 31TCF750826 Anant del Pla de Manlleu cap a Santes Creus, a uns 300 m del pont, surt a mà dreta un camí, asfaltat al principi…

Situació Aquesta església és la parròquia del poble d’Eina, situat a la dreta del riu d’Eina L’església és al nucli enlairat de la població Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 28’ 28” N - Long 2° 5’ 1” E Des de Puigcerdà, s’arriba a Eina per un trencant que, a mà dreta, surt de la carretera N-116 CPO Història Bé que la vila d’Eina és documentada des del 913 villa Esna , l’església parroquial no és consignada fins al novembre del 1270, que Jaume d’Eina, prevere i sagristà d’Eina, confessa i reconeix que P de Puigboscà havia llegat una lliura de cera a l’església de Sant Miquel d’Eina En les…

La tiroide és una petita glàndula situada a la base del coll Consta de dos lòbuls laterals , que es troben adossats als costats de la tràquea, units entre si en la part mitjana per una mena de pont transversal, l’ istme , que passa per davant del cartílag cricoide Cadascun dels lòbuls laterals té aproximadament entre 4 i 6 cm de longitud, 1,5 cm d’amplada i 2 o 3 cm de gruix en molts casos, el lòbul dret és més gran que l’esquerre En un 15% de la població hi ha una petita prolongació de la part superior de la tiroide que correspon a l’anomenat lòbul…

La faringe és un conducte músculo-membranós, de 12 cm a 14 de llargada, que es disposa en forma vertical al llarg del coll, de manera que comunica per dalt amb les fosses nasals i la cavitat bucal, i per sota amb la laringe i l’esòfag Aquesta doble comunicació converteix la faringe en un òrgan que forma part tant de l’aparell respiratori com de l’aparell digestiu La cara anterior del conducte faringi presenta obertures molt àmplies que el connecten directament, de dalt a baix, amb les fosses nasals, la cavitat bucal i la laringe La cara posterior corre propera a la columna…

Situació Dues tombes paralleles, del tipus banyera, de les cinc que formen el conjunt de la necròpoli EFS Aquesta necròpoli és al sud-est de l’Aranyó, en una petita serra de forma allargassada, parcialment coberta de coscolls, la qual correspon geomorfològicament a un canal antic de pedra sorrenca sobre nivells de margues Mapa 34-14 361 Situació 31TCG522187 Per tal d’accedir a la petita localitat de l’Aranyó cal prendre la carretera L-303, que surt des de Cervera, en direcció nord-oest Necròpoli La petita serra on hi ha la necròpoli té senyals d’extracció de pedra i d’una trinxera de la…

Planta de l’excavació realitzada a la partida de Fontjoana el 1988, amb elements que havien format part d’una premsa un gran bloc de jaspi rectangular, aprofitat com a contrapès, i una pedra de molí circular M Genera La partida de Fontjoana és situada al S del poble de Vinebre S’estén sobre una terrassa a l’esquerra de l’Ebre, al costat dret de la carretera que condueix a Móra, a uns 80 km de la ciutat de Tortosa Arran de la descoberta en aquest indret d’una estela funerària d’extraordinari valor —dedicada al soldat difunt de la legio VI C Aebutius Verecundus—, a l’hivern del 1988 es va…

Apocinàcies 1 Baladre Nerium oleander a flor seccionada longitudinalment, amb els àpexs de les anteres entortolligats en espiral, els replecs corollins formant la corona i l’ovari súper x 1 b aspecte del fruit follicle madur x 0,5 2 Vincapervinca Vinca difformis a aspecte general d’una branca amb les fulles ovades, una poncella, una flor ben oberta al capdamunt i un fruit x 0,5 b detall del calze i del peduncle floral x 2 Eugeni Sierra Comprenen unes 1500 espècies esteses per les zones tropicals i temperades Són petits arbres, arbusts sovint lianoides i herbes de fulles simples, oposades o…

Comprenen 13 gèneres i unes 300 espècies distribuïdes per tot el món de les quals poc més d’una dotzena són presents als Països Catalans Les linàcies són, en general, plantes herbàcies i presenten les fulles esparses, petites i simples Les flors se solen disposar en inflorescències cimoses i són regulars, hermafrodites i pentàmeres Tenen els sèpals i els pètals lliures, cinc estams i un ovari superformat de dos a cinc carpels El fruit és capsular i presenta falsos septes Aspecte d’una mateta de maleïda Linum suffruticosum ben florida que mostra les flors d’un blanc puríssim Observeu els…

L’alburn Alburnus alburnus no té gaire interès com a espècie pesquera a causa de la seva mida petita rarament supera els 15 cm de llargada, però ha estat introduït als rius i rierols catalans com a pastura i també es fa servir com a esquer viu per a altres espècies carnívores més populars en pesca recreativa Adolf de Sostoa La destrucció de l’hàbitat i la introducció d’espècies exòtiques són les principals amenaces per a la biodiversitat del planeta Si bé no totes les espècies exòtiques introduïdes representen un perill, n’hi ha algunes que per les seves característiques…