Resultats de la cerca
Es mostren 1589 resultats
Santa Maria de Darnius
Art romànic
Situació Una perspectiva des del costat sud-est de l’església, amb la capçalera i el mur de migjorn, en el qual hi ha obertes la porta d’entrada i tres finestres F Tur L’església parroquial de Santa Maria de Darnius es troba al centre del reduït nucli medieval de la població al qual encara s’accedeix, des de la plaça Major, per un passadís cobert És a l’extrem de tramuntana de l’actual conjunt urbà de la vila Mapa 220M781 Situació 31TDG862909 Per arribar-hi cal situar-se a la carretera N-II des d’on a l’indret del Pont de Campmany sobre el Llobregat d’Empordà, uns 7 km abans de la Jonquera,…
Veracreu d’Anglesola
Art romànic
Anvers de la creu, on s’aprecia clarament la remodelació que sofrí la peça en època moderna, tal com es conserva actualment ECSA-E Segarra Anglesola posseeix una relíquia insigne de la Creu de Crist, vulgarment coneguda amb el nom de “Santa Creu” Es conserva a la capella de la Santa Creu La llegenda conta que Martí de Montsant, pelegrí o soldat que venia de les croades de Terra Santa, anà a Anglesola al principi del segle XIII, allí caigué malalt i fou hospitalitzat a l’Hospital dels Pobres de Jesucrist en aquells moments de recent fundació, que era governat pels pares trinitaris Aquest…
Granges de Santa Maria de Santes Creus
Art romànic
El monestir de Santes Creus posseí diverses granges, és a dir, explotacions agràries satèllits del monestir que tenien cura del cultiu de les terres allunyades de la casa mare i també es dedicaven a la ramaderia Les granges foren la forma típica d’organització dels dominis dels monestirs cistercencs No eren menades per monjos directament sinó per conversos, encapçalats pel convers granger Amb el temps, però, en davallar el nombre de conversos, cada vegada tingueren més presència a les granges els jornalers i els esclaus La butlla del papa Urbà III del 1186 en què es confirmen les possessions…
Arxivística, biblioteconomia i documentació 2017
Arxivística i biblioteconomia
Arxivística L’ICA, l’entitat internacional professional de més alt nivell en el camp de l’arxivística, va aprovar una nova normativa de descripció arxivística Records in contexts, que té en compte el paper de les tecnologies i el desenvolupament de normatives similars en els camps de les biblioteques i els museus Al juliol va néixer el portal web de gestió documental de la Generalitat de Catalunya, que recull informació, normativa i enllaços relacionats amb aquesta temàtica Un altre dels projectes importants de la Generalitat, que es va iniciar a finals del mes de novembre del 2016, i al qual…
Sant Quintí d’en Bas (la Vall d’en Bas)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental, amb la capçalera rectangular a primer terme J M Melció Sant Quintí d’en Bas és una antiga parròquia del municipi de Sant Esteve, situada just al límit amb Joanetes, a l’esquerra del Fluvià, a ponent del poble de Sant Esteve d’en Bas Mapa 294M781 Situació 31TDG539631 Per arribar a Sant Quintí d’en Bas cal anar per la carretera d’Olot a Santa Coloma de Farners, per Besalú i Anglès Entre els punts quilomètrics 44 i 47 hi ha, a mà dreta, el trencall que porta a Joanetes En arribar al veïnat de Can Trona, a 500 m, cal…
Cartes de població
Carta de poblament de Tortosa, 1149 AHCTE / RM Amb aquest nom o altres de semblants carta de poblament, carta pobla, o l’originari de carta populationis , la historiografia medieval ha designat uns privilegis o concessions atorgats pels sobirans o els titulars de senyories jurisdiccionals i àdhuc dominicals als pobladors, presents o futurs, d’una localitat S’hi consignaven essencialment les condicions de tinença del sòl i de residència en aquest també es fixaven, donat el cas, unes normes fonamentals per a l’encarrilament de la convivència jurídica de la comunitat veïnal La concessió de…
La canònica de Santa Maria de Castelló de Farfanya
Art gòtic
L’església de Santa Maria de Castelló de Farfanya, a la Noguera, fou bastida a mitjan segle XIV, en substitució d’una altra de castral, més antiga, també sota l’advocació de Santa Maria Fou promoguda per la comtessa Cecília de Comenge, mare del comte Pere d’Urgell i vídua del comte Jaume I, com es dedueix de les claus de volta de la nau, on s’alterna l’heràldica pròpia de la comtessa amb la del comtat d’Urgell i la de la vila Vista aèria de l’església canonical, una obra promoguda a mitjan segle XIV per la comtessa Cecília de Comenge ECSA - MCatalán Entre les raons que expliquen la…
Capítols de l’obra de dues capelles de l’església parroquial de Santa Maria de Cervera
Art gòtic
Data 8 de desembre de 1483 Els paers de la vila, els obrers de l’església de Santa Maria i altres ciutadans encomanen al mestre de cases cerverí Joan Barrufet, a canvi d’una remuneració de dues-centes lliures barceloneses, l’obra de dues noves capelles dedicades a l’Àngel Custodi i a sant Jordi Dia vuit del mes de desembre, en l’any de la Nativitat del Senyor mil quatre-cents vuitanta-tres “En nom de nostre senyor Déu sia e de la umil Verge Maria, mare sua, amén Capítols fets, fermats, pactats e jurats per e entre los honorables n’Anthoni Comalada, Vicent Sanaüga, Berenguer Gaçó…
Sant Iscle i Santa Victòria (La Maçana)
Situació Aquesta església és dins la Maçana, poble que es troba situat a 1 240 m d’altitud, a la confluència del riu d’Arinsal o d’Erts amb la ribera d’Ordino Un cop dins el nucli de població, cal deixar la carretera general i prendre la cruïlla de la carretera d’Escàs A pocs metres hi ha la plaça de l’església, davant el comú Situació x 1°31′00” — y 42°32′45” JFT Història La primera notícia escrita de la Maçana és del dia 25 d’abril de 1085, que Anne donà unes terres a Santa Maria d’Urgell, terres que eren situades in comitatu Urgello, in apendice de Sancti Aciscli, qui est situs in villa…
Sant Miquel de Campmajor

Església de Sant Miquel, a Sant Miquel de Campmajor
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla de l’Estany situat a l’W de la comarca, tocant a la Garrotxa.
Situació i presentació Comprèn tota la vall de la riera de Campmajor, des del seu naixement sota la serra de Trentinyà fins a l’aiguabarreig amb el Ritort, que acaba desguassant al Ser Aquest riu drena la part septentrional del terme, la qual, pel coll de Salom, a la serra de la Creu Blanca, i el torrent de la Miana o del Junyell, afluent del Fluvià, limita amb el municipi de Sant Ferriol Garrotxa Formen la vall de Campmajor, a llevant, els contraforts septentrionals de la serra de Rocacorba, que pel collet de Guixeres, la serra del Ginestar, el serrat del Mig i el serrat del Bac, limita amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 96
- 97
- 98
- 99
- 100
- 101
- 102
- 103
- 104
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina