Resultats de la cerca
Es mostren 3046 resultats
Càncer de vagina
Patologia humana
És anomenat càncer de vagina el desenvolupament anòmal d’un grup de cèllules originàries dels teixits vaginals, que adopten característiques atípiques, es reprodueixen exageradament i formen una massa tumoral que tendeix a infiltrar-se per les estructures adjacents i a disseminar-se per d’altres òrgans allunyats formant-hi metàstasis o tumors secundaris capaços de causar complicacions mortals El càncer de vagina és relativament poc freqüent, ja que representa solament l’1% dels tumors malignes de l’aparell genital femení En general es manifesta després de la menopausa, entre 50 anys i 70,…
Infart renal
Patologia humana
És anomenada infart renal la mort o necrosi dels teixits d’una zona del ronyó deguda a un defecte d’irrigació sanguínia causat per una oclusió de les artèries corresponents L’oclusió arterial causant de l’infart pot ésser deguda a una embòlia, és a dir, l’obstrucció sobtada de l’artèria per un coàgul sanguini o un altre cos estrany procedent d’una altra part de l’organisme arriba als vasos sanguinis renals a través de la circulació general La majoria d’embòlies són causades per coàguls formats a conseqüència de trastorns cardíacs com ara estenosi mitral, fibrillació auricular, endocarditis o…
El que cal saber de l’emfisema
Patologia humana
L’emfisema pulmonar és una malaltia caracteritzada per la retenció d’aire als pulmons, a causa de la dilatació permanent dels alvèols i la destrucció de les parets alveolars, que origina la disminució progressiva de la capacitat respiratòria En la majoria dels casos, l’emfisema pulmonar es manifesta a conseqüència de l’hàbit de fumar cigarrets També contribueixen al desenvolupament d’aquesta malaltia la inhalació habitual de substàncies irritants per motius professionals, la pollució atmosfèrica i les infeccions repetides El símptoma principal de l’emfisema, que se sol manifestar…
El que cal saber de la síncope
Patologia humana
La síncope, anomenada popularment desmai , consisteix en una pèrdua de la consciència transitòria que, en general, no es prolonga més d’uns minuts o uns segons, i que gairebé sempre és deguda a una disminució del flux sanguini cerebral Les causes d’aquest trastorn solen ésser poc importants alteracions fucionals del sistema nerviós autònom o de la pressió arterial Així, és habitual que afecti persones sanes, a causa d’una resposta exagerada del sistema nerviós que regula la pressió arterial davant emocions intenses, estats d’ansietat o por És típic, per exemple, la síncope davant…
Imma Colomer i Marcet
Cinematografia
Teatre
Actriu.
Estudià magisteri i exercí de mestra, feina que compaginà amb estudis a l’Institut del Teatre 1970-73 Cofundadora i actriu d’ Els Comediants 1971, el 1976 passà a formar part de la companyia del Teatre Lliure , on treballà durant 10 anys sota la direcció de Fabià Puigserver, actuant en la majoria dels muntatges Després ha continuat la seva carrera sense una vinculació estable D’entre les nombroses obres que ha interpretat es poden esmentar Elsa Schneider 1989, de Sergi Belbel, dirigida per Ramon Simó el monòleg No havies d’haver vingut 1991, de Feliu Formosa Desig 1991, de Josep Maria Benet i…
Cinematiraje Riera
Cinematografia
Laboratori cinematogràfic creat el 18 de juny de 1932 al carrer de Rosselló de Barcelona, per Josep Riera i Mercadé i la seva dona Teresa Ruaix i Dejuan.
Fou el continuador dels antics laboratoris Editorial CinematográficaTrilla, que havia fundat Pere Trilla i Baliu Tingué una sucursal a Madrid, i l’estiu del 1945 el laboratori patí un incendi Amb l’objectiu d’ampliar els laboratoris barceloní, els propietaris llogaren un edifici a l’avinguda Diagonal i el seu laboratori es convertí en el de més capacitat productora de l’Estat Atenia amb la màxima rapidesa encàrrecs relacionats amb el revelatge de negatius, tiratge de còpies i retolació també disposava de sales de muntatge i de proves amb doble equipament sonor El 1960 la direcció fou assumida…
Conrad Roure i Bofill
Conrad Roure i Bofill
© Fototeca.cat
Periodisme
Teatre
Historiografia catalana
Advocat, polític, periodista, autor dramàtic i dietarista.
Vida i obra Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona 1863, posteriorment fou secretari del Collegi d’Advocats i membre dels Congressos Jurídics celebrats a Barcelona els anys 1881 i 1888 Ben aviat adoptà l’ideari liberal i federalista de Valentí Almirall i s’integrà en l’ambient cultural iconoclasta de la Barcelona popular de la seva joventut Amic de Frederic Soler, Pitarra , i d’Eduard Vidal i Valenciano, amb els quals collaborà en diverses obres singularment, amb el darrer, a Antany i enguany , 1864, contribuí al nou repertori teatral en llengua catalana amb peces còmiques breus,…
, ,
Castell d’Arbeca
Art romànic
El castell d’Arbeca era situat al capdamunt del petit turó que domina el poble, a l’extrem sud-est de la comarca Encara en resten alguns vestigis tardans No es té cap referència sobre el castell d’Arbeca fins força temps després de la caiguda de Lleida el 1149 Berenguer de Torroja, conseller de Ramon Berenguer IV, va obtenir la senyoria del lloc el 1156, probablement per cessió del mateix comte de Barcelona, però el primer esment del castell no apareix fins al testament de Guillem de Roca de 1225 L’any 1218 foren estipulats els capítols matrimonials d’Agnès de Torroja, que havia de contraure…
atonalitat
Música
Terme que s’utilitza per a referir-se a la música basada en tècniques compositives allunyades dels principis de la tonalitat.
El concepte de atonalitat s’ha constituït per oposició al de tonalitat Això explica que hagi fugit del sistema de relacions jeràrquiques i funcionals que dominaven aquest últim En la música atonal apareixen intervals melòdics i harmònics que dificulten l’establiment d’un centre tonal concret, d’un acord de tònica Tampoc no es pot parlar de progressió de graus harmònics en un sentit causal, sinó d’enllaços acòrdics L’emancipació de la dissonància suposa un fonament imprescindible per a la atonalitat Si dins del sistema tonal la consonància implica estabilitat i repòs, atès que s’identifica amb…
escolania
Música
Mot que designa els col·lectius formats per escolans.
Derivat del llatí schola 'escola', des de la Baixa Edat Mitjana ha tingut dos significats d’una banda, els escolans del llatí scholaris com a membres d’una escola i, de l’altra, en una accepció més específica, aquells nens que formaven part de l’escola o capella de música, tant als monestirs i esglésies regulars com a les catedrals i d’altres esglésies seculars Els primers documents eclesiàstics occidentals estipulen que, seguint la tradició paulina, les dones no podien formar part de les scholae cantorum o capelles de música Quan es desenvolupà la polifonia i es cantà a més de tres veus…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 96
- 97
- 98
- 99
- 100
- 101
- 102
- 103
- 104
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina