Resultats de la cerca
Es mostren 3639 resultats
far antiboira
Transports
Far que produeix una llum groga perquè el filament crema en una atmosfera de iode o perquè duu un vidre especial; aquesta llum no enlluerna els conductors que van en direcció contrària, quan hi ha boira baixa pel camí.
matèria interestel·lar
Astronomia
Matèria de densitat molt baixa distribuïda per l’espai interestel·lar en forma de gas interestel·lar i, en proporció molt menor, de pols.
Durant el segle XIX hom acceptava que l’espai interestellar era completament buit Al començament del segle XX, el fet que en unes certes regions del firmament hom no veiés brillar cap estel feu pensar en l’existència d’importants condensacions de matèria que absorbien la llum dels estels que hi devia haver al darrere Posteriors observacions han confirmat aquesta hipòtesi La densitat mitjana del gas interestellar és de 0,1 àtoms per cm 3 , és a dir, de 10 - 2 4 g/cm 3 , i la densitat de la pols és de 10 - 2 6 g/cm 3 , bé que en certs llocs de l’espai la densitat del gas pot…
nebulosa

Nebulosa Roseta
© Corel
Astronomia
Condensació de matèria interestel·lar
en forma de núvol de contorns imprecisos i que pertany a la Galàxia.
Fins al començament del s XX, aquest terme fou utilitzat per a indicar tant els núvols de matèria interestellar de la Galàxia com les galàxies exteriors, puix que, a causa de la poca potència dels instruments d’observació, els dos tipus d’objectes celestes presentaven un aspecte semblant Actualment, però, aquesta segona accepció ha estat abandonada per tal d’evitar confusions Les extensions abastades aparentment per les nebuloses van des d’un màxim de 3° a la nebulosa d’Orió fins a no presentar pràcticament cap diàmetre mesurable El diàmetre real d’una nebulosa és d’uns quants parsecs, amb el…
Pont de la Cabreta (Campdevànol)
Art romànic
Situació Vista general J Bolòs Pont situat sobre el riu Freser, quan la vall es comença a eixamplar, a uns 2 km al nord de Campdevànol Cal relacionar aquest pont amb la via que anava de Ripoll cap a Ribes seguint el riu Freser Mapa 256M781 Situació 31TDG313781 Si agafem la carretera que va de Campdevànol a Ribes de Freser, el veurem a mà esquerra, immediatament després de passar la Colònia l’Herand Pont La longitud total d’aquest pont de doble vessant és d’uns 53 m Actualment, tot ell no és pas d’època romànica ha sofert diverses reconstruccions i transformacions L’arcada central, que té uns…
El que cal saber del vitiligen
Patologia humana
El vitiligen és un trastorn de la pigmentació caracterítzat per l’aparició de zones de pell despigmentades a causa de la destrucció, d’origen desconegut, dels melanòcits de les àrees que en són afectades Aquesta alteració no es presenta des del naixement Sol aparèixer entre quinze anys i vint-i-cinc S’inicia amb unes taques blanques i petites ben delimitades que, en general, al cap d’un temps s’estenen i formen àmplies plaques despigmentades Les taques solen ésser simètriques a les dues bandes del cos Habitualment, es localitzen en les zones de pell que envolten els orificis del…
Parmènides: la natura de l'univers
Per a Parmènides, el món sensible és mera aparença, només per la raó es pot assolir el coneixement de l’ésser u, invariable, immòbil i etern si pogués canviar, voldria dir que té una part de ‘no ser’, cosa incompatible amb el fet que el que no és no pot existir En tot cas, la diversa proporció de dos principis bàsics, la claror que identifica amb el foc i la foscor que identifica amb l’absència de claror, definiria els objectes del món sensible Aquest plantejament, tot i ser segurament hereu del misticisme dels pitagòrics, no deixa de recordar també el pensament taoista xinès, sobretot en els…
bastiment

Diferents parts del bastiment d’una porta i secció transversal d’un bastiment d’alumini d’una finestra
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Marc de fusta (o de ferro, alumini, etc) collat a l’obra i al qual resten subjectes amb frontisses els batents d’una obertura.
Si els bastiments tenen el mateix gruix que la paret on van subjectats reben el nom d’aquest gruix bastiment d' envà , de pitxolí , de tres quarts , i si el bastiment és de menys gruix resta encaixat dins la paret i rep el nom de bastiment de doella En els bastiments amb tapaboques la llum d’obra és una mica més gran que la del bastiment Les cares arranades a la paret poden anar ornades amb motllures, i hom en dissimula la unió clavant-hi a sobre un tapajuntes o fent un galze adequat a la fusta La cara exterior té un canal que ajuda a subjectar el bastiment a l’obra, i la…
fecunditat
Biologia
Capacitat de fecundació, que depèn de les característiques genètiques i del medi intern i extern.
Els estímuls sensorials, la llum, la temperatura, la humitat i l’efecte de grup són els factors externs que influeixen més sobre la fecunditat La fecunditat en un animal es caracteritza pel seu potencial reproductor, que en els animals vivípars correspon al nombre de fills per ventrada i en els ovípars al nombre d’ous per posta, com també al nombre de postes o de ventrades l’any La necessitat de mantenir l’equilibri ecològic condiciona la fecunditat de les espècies, per la qual cosa és important la relació que hi ha entre el nombre d’ous per posta i el nombre d’ous que sobreviuen…
lupus eritematós sistèmic
Patologia humana
Col·lagenosi crònica, de causa desconeguda, que afecta sobretot les dones joves.
De curs variable, presenta remissions espontànies o, contràriament, es mostra força resistent a la terapèutica Pot afectar qualsevol òrgan o sistema orgànic i, per tant, els seus símptomes són ben diversos Tanmateix, hom pot establir la diagnosi quan existeixen de manera simultània o seqüencial quatre o més dels onze trastorns següents eritema de les regions malars de la cara, sovint en forma d’ales de papallona lupus discoide fotosensibilitat reacció exagerada de la pell a la llum solar úlceres orals o nasofaríngies artritis no erosives pleuritis o pericarditis proteïnúria superior a 500…
flogist
Filosofia
Substància hipotètica postulada per Stahl a la fi del segle XVII per explicar la combustió, la calcinació dels metalls, la respiració, la fermentació i la putrefacció.
La teoria del flogist fou la reformulació científica de l’antic principi del foc Segons Stahl, el flogist formava part de totes les substàncies combustibles o transformables per la calor i es desprenia en cremar-les o en calcinar-les Una reincorporació de flogist podia, en certs casos, regenerar-les, i així s’explicava que els òxids es retransformessin en metalls en escalfar-los amb carbó, que era considerat com a flogist gairebé pur Malgrat que avui sembli absurda a la llum dels conceptes moderns de massa, de matèria i d’energia, la teoria del flogist permeté d’ordenar d’una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 96
- 97
- 98
- 99
- 100
- 101
- 102
- 103
- 104
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina