Resultats de la cerca
Es mostren 4915 resultats
Santa Margarida de Nabilles (Conat)
Art romànic
Situació Vista del conjunt d’aquesta església que serví el vilatge de Nabilles, avui despoblat ECSA - A Roura Aquesta església és situada en un lloc aïllat, al SE de l’indret on hi havia hagut l’antic vilatge de Nabilles, avui despoblat, que és a 1,5 km, en línia recta, al N de Conat Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 17’ 43” N - Long 2° 21’ 43” E Hom hi arriba a peu en uns 2 km per una sendera, que segueix la riba esquerra del petit riu de Nabilles Història Aquesta capella fou l’església de l’antiga localitat de Nabilles i segurament també prestà servei al lloc d’Arletes, al NW, també despoblat…
Control dels esfínters per l’infant
El desenvolupament del control dels esfínters, és a dir, els músculs que controlen l’evacuació de l’orina i la femta, no segueix un calendari tan precís com d’altres funcions psicomotores Aquesta funció varia molt d’una cultura a una altra, segons quina sigui l’educació que rep l’infant Probablement, si seguís un curs natural, aquest control s’establiria molt més tard del que se sol iniciar Per aquest motiu, convé respectar el ritme de maduració de cada nen i no intentar forçar-li el control dels esfínters Una educació excessivament rígida i disciplinària en aquest aspecte pot ésser…
Al·lèrgia a la llet de vaca. Intolerància a la lactosa dels nadons
L’allèrgia a la llet de vaca és un trastorn caracteritzat per una reacció allèrgica desencadenada en ingerir llet de vaca, que pot tenir diverses manifestacions En general és deguda a una allèrgia envers les proteïnes contingudes a la llet de vaca, que es produeix pels mateixos mecanismes que l’allèrgia en general La manifestació més habitual d’aquesta forma d’allèrgia consisteix en deposicions diarreiques persistents i de vegades vòmits, que poden arribar a causar desnutrició Hi ha infants que presenten a més altres trastorns allèrgics com ara rinitis, dermatitis atòpica o asma bronquial…
El xumet del nadó
No hi ha unitat de criteris sobre la conveniència d’emprar el xumet Algunes tendències psicològiques mantenen que el xumet és útil, necessari fins i tot, perquè tranquillitza l’infant això és una cosa que poden certificar tots els pares que l’han emprat amb els seus fills No obstant això, té l’inconvenient que si no s’adopten determinades precaucions pot causar certs trastorns És possible, doncs, que el xumet actuï com a vehicle transmissor de gèrmens infecciosos, si cau a terra o l’infant el refrega pels mobles Per a evitar-ho, cal tenir diversos xumets, per a poder-los canviar i rentar…
El que cal saber de la pediculosi
Patologia humana
La pediculosi és una infestació causada per uns tipus determinats de polls que només poden viure com a paràsits de l’ésser humà, xuclant-ne la sang per alimentar-se Sempre que una persona pateix una pruïja intensa que la fa gratar-se, cal pensar en la possibilitat que pateixi una pediculosi En general, la pediculosi és associada a la manca d’higiene Encara que això sigui cert, cal tenir en compte que sovint es presenta una pediculosi en persones que en tenen cura, sobretot pel que fa als casos de pediculosi del cap entre els infants i la del pubis entre els adults Els polls i llurs ous, les…
Quaderns de l’Exili
Historiografia catalana
Revista mensual fundada a Coyoacán (Mèxic) per Joan Sales, Josep M. Ametlla, Ferran de Pol i Raimon Galí. N’aparegueren 26 números des del setembre del 1943 al març-abril del 1947, de distribució gratuïta.
Ja en el primer exemplar s’exposà el seu ideari centrat en la unitat nacional catalana «Catalunya, València i Balears són tres països i una sola nació», la idea confederal ja fos occitana, hispànica, romànica o europea, la creació d’un exèrcit propi que havia de lluitar, com a tal, en les files aliades, la igualtat social i econòmica dels ciutadans basada en una superació de les divisions de classe a partir d’una unitat nacional interior, l’antiintellectualisme veia l’intellectualisme com el principal defecte del moviment catalanista de preguerra i l’adveniment d’un…
Lope de Espejo
Historiografia catalana
Poeta i literat, també anomenat Lupo de Spechio.
Autor poc conegut, feu els primers estudis a Oriola i es doctorà en teologia a València Visità Barcelona 1432, i ja des de la infantesa serví el Casal d’Aragó, com ell mateix declara en el proemi de la seva obra El 1438 arribà a Itàlia com a acompanyant de l’infant Ferran i en companyia dels tutors i preceptors d’aquest, Eiximén Pérez de Corella i Alfons de Borja després papa Calixt III Els anys quaranta, exercí a Nàpols el càrrec de jutge i participà en alguna campanya bèllica, però s’ocupà fonamentalment de l’administració financera i judiciària del país, i arribà a ser un dels dotze…
Sergiu Celibidache
Música
Director d’orquestra romanès.
Vida Estudià matemàtiques i filosofia a la Universitat de Bucarest El 1936 es doctorà a Berlín amb una tesi sobre Josquin Des Prés Del 1939 al 1945 treballà a l’Escola Superior de Música de Munic i un cop acabats els seus estudis musicals començà a dirigir l’Orquestra Filharmònica de Berlín en substitució de W Furtwängler, de qui després fou assistent Tot seguit passà a dirigir d’altres orquestres alemanyes, i debutà a Londres el 1948 Compaginà aleshores les seves actuacions a Itàlia i la docència a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena amb els compromisos amb l’Orquestra Simfònica de l’SDR de…
Secció Cinematogràfica Fructuós Gelabert
Cinematografia
Col·lectiu d’investigació cinematogràfica de la Biblioteca i Museu de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, especialitzat en la recuperació, conservació, classificació, estudi i divulgació dels fets cinematogràfics.
El 1974, amb Hermann Bonnín com a director de l’Institut del Teatre, es fundà la secció al si del Centre d’Estudis i Documentació d’Arts, Espectacles i Comunicació CEDAEC de la Biblioteca i Museu, centre dirigit per Xavier Fàbregas Aquest demanà a Miquel Porter i Moix de posar en marxa la secció sobre cinematografia i qüestions afins amb el nom de F Gelabert, el pioner del cinema a Catalunya La secció funcionà de fet a partir del 1976 fins a la constitució de la Generalitat el 1981, quan X Fàbregas i M Porter passaren al servei d’aquesta nova institució La secció se situà a les dependències…
Josep Maria Caffarel i Fàbregas
Cinematografia
Actor i doblador.
Vida Fill d’una família burgesa, durant la seva infància visqué temporades a Sant Sebastià i França, d’on era natural el seu pare A causa de la guerra hagué d’interrompre els estudis d’enginyeria industrial Intervingué en funcions teatrals d’afeccionats, fins que Adolfo Marsillach el contractà 1955 per a la seva companyia i li donà la possibilitat de debutar en el cinema en El frente infinito 1956, Pere Lazaga També actuà en El último cuplé 1957, Juan de Orduña al costat de Sara Montiel, i a Muerte al amanecer 1959, Josep Maria Forn, amb el qual guanyà el premi al millor actor al Festival de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 96
- 97
- 98
- 99
- 100
- 101
- 102
- 103
- 104
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina