Resultats de la cerca
Es mostren 1757 resultats
El lerrouxisme
A Lerroux, G Cornet, “Cu-cut”, 25-11-1909 Coll part Pocs personatges de la vida contemporània catalana han despertat una polèmica tan apassionada com Alejandro Lerroux i García En efecte, aquest republicà andalús, fill d’un veterinari militar, esdevingué durant les dues primeres dècades del segle XX un element clau de la política barcelonina i arribà a ser aclamat com a “caudillo popular” pels seus seguidors, mentre que els adversaris l’anomenaven despectivament “el emperador del Paralelo” Format en el periodisme republicà del Madrid del final de segle, Lerroux destacà aviat com un jove…
La “Soli”, periòdic obrer
“Solidarídad Obrera”, Barcelona, 24-12-1914 Coll part La “Soli”, el popular diminutiu amb què els venedors solien anomenar a crits el periòdic Solidaridad Obrera pels carrers de Barcelona, va ser una de les capçaleres periodístiques més representatives del moviment obrer català Va sortir per primera vegada el 19 d’octubre de 1907, com a òrgan de les Societats Obreres adherides a la Federació Local de Societats de Resistència que duia el mateix nom Va veure la llum gràcies al suport econòmic de Francesc Ferrer i Guàrdia, i va ser un periòdic societari típic, és a dir, abocat a la vida sindical…
La premsa burgesa: el “Diario de Barcelona" i “Las Provincias”
Portada de“Las Provincias” en el seu centenari, amb el retrat dels seus fundadors, València, 1966 BV / MG Els dos diaris més rellevants a les seves regions en el decurs de la segona meitat del segle XIX foren el “Diario de Barcelona” 1792 i “Las Provincias” 1866 Tot i ser diferents en diversos aspectes que n’afectaven el contingut i la presentació, poden ser considerats els títols més representatius de la burgesia catalana i valenciana respectivament El primer va néixer al segle XVIII d’un privilegi reial de Carles IV, i el segon, de la transformació de “La Opinión” 1860 en…
La forja i la decoració de ferramentes a les esglésies del Rosselló
Art romànic
Al llarg dels segles XI i XII, i fins a temps força recents segle XIX, la forja del ferro a casa nostra assolí nivells de qualitat considerable Les comarques del Vallespir i el Conflent i, en general, les conques dels rius Tet i Tec eren riques en meners, d’on s’extreia el mineral de ferro Foren importants les mines de Reiners, la Bastida, Riuferrer, Cortsaví, Espirà, Vernet, Fillols, Saorra i Taurinyà, entre d’altres Actualment estan exhaurides Només resten en explotació les no gaire conegudes mines de Vetera al Canigó D’altra banda, per elaborar aquest mineral de ferro sorgiren tot un…
Efecte de les infraestructures de transport en els mamífers
Els carnívors suposen el 10% dels atropellaments mortals de mamífers A la fotografia, teixó Meles meles atropellat en un voral de la carretera Minuartia / Ferran Navàs L’extensió de la xarxa viària i ferroviària i la intensificació de la construcció de noves vies d’alta capacitat comporten una pressió creixent sobre la conservació de les poblacions de mamífers i de la fauna en general, a més de riscos per a la seguretat viària per collisions amb senglars i cèrvids A banda dels impactes causats per la pèrdua i la pertorbació dels hàbitats que resulten alterats pel traçat de les carreteres i…
Canilles arreades
Canilla de trineu a l'Antàrtida Corel El monument de bronze al gos Togo que s’alça al Central Park novaiorquès és una mostra de l’admiració que ha estat capaç de suscitar la disciplina i la força dels gossos de trineu, en aquell cas adreçada al cap de canilla que el 1925 va protagonitzar a Alaska l’anomenada “cursa del sèrum”, una veritable proesa que va permetre de transportar en només cinc dies els bidons de sèrum que salvaren de morir de diftèria a centenars de persones a la ciutat de Nome, a 1 800 km de l’estació de ferrocarril més pròxima, i enmig d’una tempesta intensa Les diferents…
Capitells i fragments arquitectònics d’una altra procedència
L’inventari següent inclou un seguit de peces d’escultura arquitectònica de procedència diversa, sovint desconeguda Destaca el conjunt de capitells conservats al Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona Capitell MHCB, núm d'inv 9889 Aquest capitell pertany al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, amb el núm d’inv 9889 Actualment és al Dipòsit Municipal Es tracta d’una peça trobada a Barcelona El capitell, de pedra calcària i del tipus corintitzant, es troba en molt mal estat i sembla que la base fou rebaixada per tal que encaixés amb una altra peça Fa 50 cm d’alçària i 46 × 46 cm l…
Sant Julià dels Torts (la Jonquera)
Art romànic
Situació Una perspectiva de l’exterior de l’església des dellevant, amb l’absis, semicircular, a primer terme, acoblat a l’edifici en èpocatardana F Tur L’església de Sant Julià dels Torts era la parròquia del poblat d’aquest nom, format per masies escampades pels vessants pirinencs, entre el coll del Portell i el coll de Panissars És emplaçada en un replà enlairat, un excellent mirador vers migdia, llevant i tramuntana Fou bastida damunt una penya granítica, al caire d’un cingle Al lloc predomina el bosc d’alzines sureres Mapa 220M781 Situació 31TDG870986 Per arribar-hi cal agafar un camí…
La rondalla s’il·lustra
“Hi havia una vegada, quan els somnis eren somnis…” Les rondalles es narraven a la vora del foc, en la placidesa d’una estona de lleure, potser per a distreure els infants de la foscor creixent o passar agradablement les hores més dures de l’hivern Llavors, es podia donar forma a tots els personatges, que es feien difusos dins la fantasia o bé prenien el rostre d’una determinada persona coneguda El llop era a imatge de la por personal o collectiva, quan els fets passaven dins la nebulosa inconcreta de la fantasia de cadascú i, tanmateix, hi havia llibertat per a inventar i identificar l’heroi…
Ullà

El poble d’Ullà, amb el massís del Montgrí coronat pel castell en segon terme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, estès a l’esquerra del Ter, aigua amunt de Torroella de Montgrí.
Situació i presentació Limita amb Torroella de Montgrí E i N, Bellcaire d’Empordà NW, la Tallada d’Empordà W, Fontanilles SW i Gualta S El municipi s’estén des dels vessants meridionals de l’extrem de ponent del massís del Montgrí, la muntanya d’Ullà, fins a la riba esquerra del Ter Per la seva situació inclou part de les terres àrides i rocoses del massís i un sector de la plana alluvial El poble d’Ullà i el barri de la Roqueta, que forma part de l’expansió urbana de Torroella, són els dos nuclis de poblament agrupat del municipi La carretera local de Santa Cristina d’Aro a Figueres C-31,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 96
- 97
- 98
- 99
- 100
- 101
- 102
- 103
- 104
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina