Resultats de la cerca

Fou professor de sociologia a la London School of Economics, ocupació que deixà el 1953 per ocupar el càrrec de secretari executiu de la International Sociological Association 1953-59 Del 1968 al 1985 fou catedràtic de sociologia a la Universitat de Sussex Escriví sobre una gran diversitat de temes i tingué un paper important en la divulgació de les idees de la sociologia marxista, que exposà a Karl Marx Selected Writings in Sociology and Social Philosophy 1961, Marxist Sociology 1975 i a Austro-Marxism 1978 Entre les seves obres sobre les classes i el poder polític destaquen Classes in…

Fill de Carles Pi i Sunyer Es formà a la Universitat de Londres i a l’Escola Nacional d’Antropologia de Mèxic, i es doctorà en ciències socials a Harvard Especialitzat en antropologia social, actualment és professor a Amherst, Massachusetts Ha publicat nombrosos treballs sobre temes d’antropologia de l’àrea americana S'ha interessat pels aspectes sociològics dels Països Catalans i ha publicat diversos articles sobre el tema El manteniment de la identitat ètnica a Catalunya 1971, Etnicitat i nacionalisme en l’Europa moderna 1971, El turisme i els seus problemes i l’impacte d’una indústria en…

Després d’estudiar enginyeria, treballar als ferrocarrils i en la siderúrgia, dedicar-se a la política, viatjar i assolir una àmplia cultura, succeí Walras a la càtedra d’economia política de Lausana 1893 Utilitzà el mètode matemàtic i desenvolupà un treball d’alt nivell teòric es destacà en el camp de l' economia del benestar És molt coneguda la seva llei sobre la distribució estadística de les rendes La seva obra econòmica es concreta en dos llibres Cours d’économie politique 1896-97 i Manuale di economia politica 1906 Liberal de bell antuvi, derivà a posicions crítiques i independents La…

El consell de redacció l’integren els membres titulars del departament Enrique Cruselles, José María Cruselles, Ramon Ferrer, Antoni Furió, Mercedes Gallent, Ferran Garcia-Oliver, Enric Guinot, Pedro López Elum, Rosa Muñoz, Rafael Narbona, Mateu Rodrigo i Manuel Ruzafa La llengua de la publicació fou la dels autors que hi escrivien, fonamentalment castellà i català, a més del francès i l’italià La revista nasqué per donar sortida a la societat a la proliferació de treballs i estudis fets els darrers anys Aquest, almenys, és un dels postulats enunciats a la presentació del primer número reduir…

Trajectòria acadèmica Deixeble de Joan Mercader i Riba , participà en els cursos que aquest organitzà al Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada en 1960-70, i cursà la carrera de Filosofia i Lletres Secció d’Història a la Universitat de Barcelona entre els anys 1969 i 1973 Es llicencià amb la tesina Evolució social i econòmica d’una família catalana de l’Antic Règim Els Padró d’Igualada 1642-1682 , dirigida per Emili Giralt i Raventós, el qual també dirigí la seva tesi doctoral  Els mecanismes del poder en els municipis catalans del segle XVIII , que llegí el 1980 Des de l’any 1974 exercí com a…

Desenvolupament enciclopèdic La microhistòria nasqué al final de la dècada del 1970 a Itàlia com una modalitat més de l’anomenada nova història , un moviment historiogràfic molt heterogeni, aliat contra el determinisme de les explicacions econòmiques, demogràfiques i geogràfiques Davant l’abstracció dels grans models, la microhistòria, aprehenent mètodes característics de l’antropologia, elabora una minuciosa reconstrucció de la “vida real” a través de les descripcions denses que possibiliten els marcs d’estudi relativament reduïts La reducció de l’escala d’anàlisi ha estat un dels aspectes…

Art popular tradició i innovació Agostino, G d’Ed Arte popolare in Sicilia Le tecniche i temi i simboli , Palermo, Flaccovio Editore, 1991 Alcina Franch, J Arte y antropología , Madrid, Alianza Forma, Alianza Editorial, 1982 Alcover, A M Moll, F de B Diccionari Català-Valencià-Balear , Palma de Mallorca, 1975 segona edició Boas, F Cuestiones fundamentales de antropologia cultural Dimensión de los problemas , Buenos Aires, Solar/Hachette, 1964 Burke, P Cultura popolare ne’ll Europa moderna , Milà, Oscar Studio Mondadori, 1980 Buttita, A «L’artista popolare e le sue ragioni», dins Arte…

La notable tasca de recerca i experimentació en el món de la impremta i del gravat, i les innovacions consegüents aportades a la darreria del set-cents, marquen l’inici del definitiu, i cada cop més accelerat, desenvolupament dels sistemes de comunicació visual i escrita Així, la centúria següent es va beneficiar de seguida de noves tècniques en la producció del paper i en l’elaboració de matrius La litografia fou, sens dubte, el descobriment més revolucionari en el camp de la difusió sistemàtica de les imatges que, al costat de la producció culta, assolí les funcions del gravat calcogràfic…

Navarro, F 1969-70  Enterramiento tardorromano en Montferri Tarragona , “Boletín arqueológico” Tarragona, època IV, pàg 127 Navarro Sáez, Rosario 1980 Los mosaicos romanos de Tarragona , resum de la tesi doctoral, Universitat de Barcelona, Barcelona Navarro, Rosario - Mauri, Alfred 1985* L’église de Santa Margarida du Prieuré de Sant Genis de Rocafort, Martorell Barcelona , “Bulletin de Liaisons”, pàgs 10-12 Navarro, Rosario - Mauri, Alfred 1985 La secuencia estratigráfica de la necrópolis de Santa Margarida , “Actas del I Congreso nacional de arqueología medieval”, Osca, pàgs 435-452 Navarro…

Vista aèria de la part alta de la ciutat de Tarragona, que correspon a l’àmbit del recinte de culte imperial, el fòrum provincial i el circ de la ciutat romana ECSA - J Todó Parlar de la ciutat romana tardana al nord-est peninsular significa, d’entrada, situar-se en un debat que afecta tot l’àmbit occidental de l’Imperi i que oscilla entre dues posicions ideològiques enfrontades D’una banda, la que defineix el final del món romà antic com una autèntica ruïna, tal com assenyala A Carandini, que afirma que “la catastrofe del mondo antico non è una ideologia ma un fatto ” Carandini, 1993, o, en…