Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
Castell de Berà (Roda de Berà)
Art romànic
El termino de Bera vel de Roda figura mencionat en la documentació l’any 1011, quan els tutors i almoiners del difunt Adalbert van fer donació al monestir de Sant Cugat del Vallès del castell d’Albinyana i la torre de Moja Tan sols dos anys més tard, el 1013, és esmentat per primera vegada el castro Berano , com a límit dels béns que els comtes de Barcelona, Ramon Borrell i Ermessenda, confirmaren al susdit cenobi vallesà d’acord amb la butlla del papa Silvestre II En altres escriptures del segle XI, aquest castell es menciona com a límit territorial, com en una de l’any 1040, on figura el…
Sant Pere de Clarà (Argentona)
Art romànic
Situació Façana de migdia de l’església prioral, amb un arcosoli fet per a una tomba d’estructura ja gòtica ECSA - Rambol Aquest antic monestir o priorat benedictí és situat en un extrem del terme d’Argentona, proper al poble d’Òrrius, a la demarcació parroquial del qual pertany Ocupa un petit turonet, enmig del bosc Mapa L37-15393 Situació 31TDG470501 És accessible per un trencall, senyalitzat, de la carretera que va a Òrrius i que surt de la C-1415 o carretera de Mataró a Granollers Es troba poc més d’1 km abans d’arribar a Òrrius La pista que hi porta té un cadenat, però és fàcil obtenir…
Castell de Creixell
Art romànic
Per coherència geogràfica, s’ha pretès que el territori d’ Ullastrello , donat en propi alou l’any 1060 pels comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis a Bernat Amat de Claramunt i a la seva muller Arsenda, correspon al lloc de Creixell tanmateix, el lloc de Crexel surt ja esmentat en un document datat també el 1060 La majoria d’autors, començant per J M Font i Rius, que seguint E Hinojosa, J Mas i S Puig, publica la carta de població donada el 20 de març de 1190 pel bisbe de Barcelona Ramon de Castellvell als que anessin a poblar la vila de Castelli Crescentis , han atribuït o aplicat…
Sant Bartomeu de Roda de Berà
Art romànic
Aquesta església, com a sufragània de la parròquia de Creixell, també depengué del monestir de Sant Pere de Casserres Existia ja el 1277, any en què és consignada en una inspecció dels visitadors de Cluny feta a l’esmentat monestir Del segle XVI endavant va augmentar la feligresia, motiu pel qual es reconstruí l’edifici Aquest, d’estil renaixentista, té a la porta de la sagristia la data del 1612 i al centre de l’arc del cor la del 1681, cosa que podria indicar les dates extremes de l’obra principal Té un bonic portal renaixentista amb dues columnes estriades que sostenen un…
Torre del Cucurull o castell de Roda (Roda de Berà)
Art romànic
Situació Torre de planta circular, mig en ruïnes, que centrava el desaparegut castell de Roda J Bolòs Fortificació situada a l’extrem meridional de la muntanya dels Molins, al cim d’un turó, des d’on es veu, a sota, el poble de Roda de Berà i, davant, un llarg tram de la línia de costa Mapa 34-17446 Situació 31TCF705614 Seguint la carretera que va de Roda de Berà cap a Bonastre, havent fet uns centenars de metres, surt a mà dreta un camí que porta a uns horts que hi ha prop de la via del tren S’ha de travessar la via, passar pel costat dels horts i arribar a una caseta, des d’on en pocs…
Sant Pere de Berà (Roda de Berà)
Art romànic
Antiga església del nucli de Berà, avui despoblat, situada prop d’on estigué alçat l’antic castell de l’indret, on ara hi ha l’ermita o santuari de la Mare de Déu de Berà, aixecat el 1720 L’església de Sant Pere es va erigir entrat el segle XII, sens dubte, sota la protecció del monestir de Sant Pere de Casserres, senyor del lloc en nom del monestir de Cluny Una notícia del capítol I, titulat Senyoria , de les “Ordinacions de Creixell, Roda i Berà”, redactades al pas dels segles XVI al XVII pels jesuïtes del collegi de Betlem de Barcelona, successors dels monjos de Casserres,…
Sacramentari gregorià o missal de Sant Ruf
Art romànic
Aquest manuscrit és un dels més interessants, des del punt de vista litúrgic i artístic, que es guarda a l’Arxiu Capitular Té 142 folis de pergamí 26,2 × 17,5 cm escrits en una correcta i clara lletra francesa de mitjan segle XII, disposada en una sola columna de 23 línies 17 × 10 cm, amb rúbriques de tinta vermella Conté les oracions, el cànon i les indicacions de les estacions, que només tenien lloc a Roma i són característiques d’aquest tipus de sacramentaris En algun moment es degué enquadernar amb diversos errors d’ordenació en cosir els llibrets, de manera que tal com indica JB Ferreres…
L’organització eclesiàstica de la Noguera
Art romànic
El bisbat d’Urgell a la zona meridional Mapa de les esglésies de la Noguera anteriors al 1300 C Puigferrat Ben consolidat i organitzat des de centúries enrere, amb els diferents ardiaconats que configuraven les primitives demarcacions eclesiàstiques, el bisbat d’Urgell s’eixamplà vers el S a mesura que el procés de conquesta de noves terres, Segre avall, es féu possible D’ençà del segon terç del segle XI, però, l’empremta i la repercussió que tingueren en el bisbat d’Urgell les regles canonicals i l’expansió benedictina deixaren en mans d’alguns cenobis o canòniques bona part del control…
Santa Maria de Cubièras de Cinòble
Situació Vista aèria del petit nucli de Cubièras, disposat al voltant de la seva església parroquial o antic monestir de Santa Maria ECSA - F Tellosa Capçalera actual de l’església, orientada a tramuntana ECSA - A Roura L’església parroquial i antic monestir de Cubièras es troba al centre del poble del mateix nom, que és emplaçat a l’encreuament de dues vies de comunicació, la procedent de la Fenolleda per les gorges de Galamús i la que uneix l’alta vall de l’Aude amb el Perapertusès després d’haver travessat el coll de Linars, al peu del Pèg de Bugarach Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 51′46″…
El marc històric del romànic del Perapertusès
Presentació Vista aèria del sector original de la comarca, amb el castell de Pèirapertusa, que li dóna nom, a primer terme, I, al fons, el grau de Maurin i l’esperó de Querbús ECSA - F Tellosa La Fenolleda i el Perapertusès són dues comarques o països totalment vinculats en els aspectes polític i religiós fins al començament de l’edat mitjana és per això que s’han tractat conjuntament fins a la seva ocupació pels carolingis en la introducció o estudi que sobre les èpoques prehistòrica, protohistòrica, romana i visigòtica ha fet J Abélanet a l’inici del marc històric de la Fenolleda Allí ens…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina