Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Serp d’Esculapi
Morfologia La serp d’Esculapi Elaphe longissima és un animal corpulent, de coloració fosca amb petites taques clares a les escates dorsals i una carena a les vores de les escates ventrals Antonio Bea Aquesta serp és llarga i esvelta i pot arribar als 200 cm de longitud, encara que normalment no supera els 150 cm El seu cap és estret i ben definit i té la pupilla rodona Presenta una escata preocular grossa, dues de postoculars petites, dues de temporals, vuit o nou de supralabials, de les quals la quarta i la cinquena són sota l’ull, i nou escates infralabials Les escates…
Asclepi

Asclepi d’Empúries, restaurat
© Dept. Cultura i Mitjans de Comunicació
Mitologia
A la Grècia antiga, déu de la medicina.
Passà a Roma amb el nom d’Esculapi Fill d’Apollo i de Coronis filla de Flègies, rei dels làpites i pare d’Higiea Representat plàsticament com un home madur o més aviat vell, amb barba i un mantell que deixa nus una part del pit i un dels braços, porta a la mà el bastó dels caminants al qual s’enrosca una serp El centre originari del culte sembla que fou Tricca, a la muntanya de Tessàlia, i després s’estengué per tot el territori hellènic, però els santuaris més importants foren sobretot al Peloponès Sició, Argos, Epidaure Les festes celebrades als santuaris d’Asclepi eren les…
Museu Monogràfic d’Empúries
Museu
Jaciment arqueològic
Museologia
Museu situat dins del jaciment arqueològic d’Empúries.
Creat el 1932, no fou fins el 1990 que, integrat dins del Museu d’Arqueologia de Catalunya , rebé un impuls decisiu amb la represa de les excavacions arqueològiques El 1992 hom inaugurà la remodelació del museu Es conserven alguns dels objectes descoberts durant les excavacions i la sala monogràfica de l’Esculapi d’Empúries L’any 2008 se celebrà el centenari de l’acte de recuperació institucional i l’inici de les excavacions oficials a Empúries, que es commemorà amb gran solemnitat i transcendència, sobretot perquè comportà el retorn de l’estàtua del déu grec de la Medicina,…
Isola Tiberina
Illa
Petita illa al mig del riu Tíber, a Roma.
És unida a la riba esquerra pel pont Fabricio, construït el 62 aC, i la riba dreta pel pont Cestio 46 aC És un illot baix i allargassat uns 300 m de llarg per 80 d’ample, dedicat antigament al culte d’Esculapi, que tenia el temple on actualment hi ha l’església de San Bartolomeo Aquesta, edificada per Otó III, a la fi del segle X, en honor de sant Adalbert de Praga, fou destruïda per una inundació 1557, i refeta totalment i consagrada a sant Bartomeu se'n conserva el campanar romànic i un mosaic dels segles XII-XIII Hi ha també l’església de San Giovanni Calibita restaurada el…
serp
Religions de Grècia i Roma
Etnologia
Representació, sovint fantàstica, de la serp, pròpia de la mentalitat mítica, basada en les singulars característiques del rèptil, que hom troba a l’origen de nombroses reaccions miticoreligioses ambivalents enfront de l’animal.
El seu verí i tellurisme, que representen la força demoníaca, és a l’origen dels mites cosmogònics del Leviatan, del drac El canvi de la pell i l’astúcia la relacionen amb la immortalitat i amb l'oracle Barreja d’ambdós aspectes és la serp del Paradís, relacionada amb la serp de la immortalitat de l’epopeia de Gilgameš i, doncs, amb la saviesa o “ciència del bé i del mal” pròpia dels déus i, per altra banda, amb Satanàs o el drac Per la seva forma s’integra en els cultes fàllics i adquireix un simbolisme regenerador i medicinal Aquesta idea domina en la narració etiològica sobre el culte…
colobra
colobra escurçonera
© Fototeca.cat
Herpetologia
Nom que hom dóna a diversos rèptils ofidis, especialment als de la família dels colúbrids.
Les colobres tenen costums molt diversos i s’alimenten en general de mamífers petits, ocells, amfibis i rèptils Una gran majoria són tropicals, però en la fauna de la península Ibèrica són representades per unes 10 espècies, que viuen generalment en els llocs àrids Cal destacar-ne les següents colobra verda i groga Coluber viridiflavus , que pot arribar a fer 190 cm, però que normalment no sobrepassa els 120 cm té el dors de color verd groguenc, amb franges transversals negres, i les parts inferiors, de color groc blanquinós és diürna i resisteix bé les variacions de temperatura Habita el NE…
Serp blanca
Morfologia La serp blanca Elaphe scalaris presenta quan és jove a dalt un dibuix característic, de barres fosques transverses damunt d’un fons clar l’escala a què es refereix el seu nom científic, que és progressivament substituït pel dibuix de l’adult a baix dues línies longitudinals fosques al llarg de tot el cos Oriol Alamany i Javier Andrada El cos d’aquesta serp és robust, però no massa gruixut, i pot arribar fins a uns 150 cm de longitud El seu cap és petit, arrodonit i poc diferenciat del coll, però presenta el musell una mica afilat Posseeix una escata preocular vertical estreta o…
Dànae i Asclepi
Dànae, segons la mitologia grega, fou la mare de Perseu, que el concebé en unir-se de manera inadvertida amb Zeus, astutament transformat en pluja d’or Asclepi, d’altra banda, era el déu de la medicina, és a dir, que feia el paper d’Esculapi en el panteó romà Dànae i Asclepi no tingueren cap relació, que se sàpiga, però els atzars de la taxonomia moderna els n’ha preparat una d’inesperada En honor d’Asclepi, els bo-tànics nominaren el gènere Asclepias i, al seu darrere, tota una família, la de les asclepiadàcies, les espècies de la qual es caracteritzen per la capacitat de segregar un làtex…
Empúries
Vista aèria d’Empúries. Vora la mar, la Neàpolis grega; més endins, la ciutat romana
© Fototeca.cat
Jaciment arqueològic
Antiga ciutat a la costa del golf de Roses, al terme actual de l’Escala (Alt Empordà).
Comprèn quatre unitats diferents una factoria grega establerta a l’antic illot on avui hi ha el poble de Sant Martí d’Empúries , que els mateixos grecs, quan ja havia estat fundada la ciutat de terra ferma, anomenaren Palaiapolis ‘ciutat vella’, dita avui pels arqueòlegs Paleàpolis d’Empúries , una ciutat grega al costat de la platja, avui gairebé totalment excavada, que ha estat anomenada modernament Neàpolis ‘ciutat nova’, un poblat indígena dels indigets, creat arredossat a Neàpolis i que sembla que s’anomenà Indikḗ, les ruïnes del qual no han estat localitzades, i una ciutat romana que…