Resultats de la cerca

Es doctorà en dret, civil i canònic, i en teologia a València Fou prefecte i professor del seminari a València i fiscal del tribunal eclesiàstic de l’arxidiòcesi, regida pel cardenal Sancha Acompanyà aquest quan passà a Toledo, on fou nomenat vicari general i bisbe auxiliar el 1899 Al bisbat d’Urgell es remarcà per les seves fundacions d’obres de caràcter social per als obrers al bisbat de Barcelona promogué la reconstrucció dels temples destruïts durant la Setmana Tràgica, fomentà obres d’assistència social i patrocinà el tercer Congrés Nacional de Música Sacra 1912 i el primer Congrés d’Art…

Donava feina a les cosidores, funcionava com una cooperativa de materials per a la costura i oferia formació en tall de patrons i confecció de vestits a les noies A més, la formacio d’un “secretariat"  brindava el suport necessari en qualsevol tipus de gestió o consulta de les obreres associades El Patronat tenia el suport del bisbe Laguarda i de mossèn Josep Ildefons Gatell , i estava situat a la residència de monges franciscanes del carrer de Montcada

Es traslladà a Amèrica, on, el 1869, inicià la seva vida de caputxí a Antigua Guatemala Fou desterrat als Estats Units Finalment, acabà els estudis a França i fou ordenat el 1877 Promotor de la vida caputxina, fou collaborador dels germans Vives i Tutó en la restauració de la vida caputxina en terres americanes Exercí com a ministre provincial de la llavors província d’Aragó 1889-1895 i primer provincial de la província catalana restaurada 1900 -1906 Pius X el nomenà, el 1911, primer vicari apostólic de Guam Arran de la seva tasca eclesiàstica, fou proposat com a candidat per bisbe i…

Becari del Collegi Major Santo Tomás de Villanueva, es doctorà en teologia Fou condeixeble i amic dels bisbes Castellote i Laguarda Exercí el ministeri sacerdotal, entre altres localitats, a Alcalà de la Jovada, al Collegi de Vocacions Eclesiàstiques de Sant Josep de València, a Torís i a Xest És autor de Gozos de la Beata Inés , Breve Compendio de la vida de la Beata Inés i Reseña histórica de la villa de Benigánim 1901, text que, en tretze capítols, dona notícia dels establiments religiosos, les institucions municipals i benèfiques, les fonts de riquesa i els elements de vida,…

Afeccionat a la música des de petit, cantà a les esglésies i teatres de Barcelona i a altres pobles de Catalunya, a més de publicar diverses peces Aviat s’interessà per qüestions religioses i polítiques i també pel periodisme Abans d’entrar als jesuïtes collaborà en publicacions d’orientació carlina i propaganda catòlica com “El Correo Catalán” i “La Hormiga de Oro”, abanda de dirigir “El Crit de la Pàtria” El 1885 entrà a la Companyia de Jesús, a Veruela, i fou ordenat de sacerdot El 1906 viatjà a Alemanya, Bèlgica i França per conèixer noves experiències en el camp de l’acció social…

Vida i obra Fill de família de tradició catalana, el 1960 es traslladà a Perpinyà, on regentà la Llibreria Catalana fins el 1976 Promotor d’activitats catalanes al Rosselló president del GREC i director de la revista  Sant Joan i Barres , donà a conèixer els problemes de la cultura catalana a França amb les seves collaboracions a Les Lettres Françaises i amb els números especials de la revista Europe del 1958, 1967 i 1971 S’inicià com a poeta la dècada de 1940 a la revista La Tramontane , de Carles Bauby, durant l’ocupació alemanya, mentre combatia a la resistència La seva poesia —amb un…

Situació Aspecte exterior de la capella, precedida per un porxo d’època tardana ECSA - E Pablo És situada al cementiri municipal, en una terrassa sobre la carretera a Santa Creu de Calafell, al quilòmetre 8 de la qual hi ha un camí que hi porta MPP Mapa 36-17448 Situació 31TDF187754 Història La primera menció medieval del lloc és del 986, quan el comte Borrell va fer una permuta amb el monestir de Sant Cugat, al qual donà una terra seva pròpia que li pervingué dels seus pares, situada “ in terminio de castrum Eraproniano, in locum quem dicunt Sales ”, és a dir, al terme del castell d’…

Desenvolupament enciclopèdic La primera referència historiogràfica coneguda és l’obra d’Antonio R Pascual Descubrimiento de la aguja magnética en que se manifiesta que el primer autor es el Beato Raymundo Lulio , publicada a Madrid el 1789 Però l’interès pròpiament dit per la història de la cartografia catalana es desvetllà a França l’any 1836 amb la publicació en el Bulletin de la Société de Géographie de París d’un article de Josep Tastú titulat “Observations relatives a des cartes catalanes des quatorzième et quinzième siècles, extraites ou traduites de deux lettres, dont l’une en langue…

Té una extensió territorial de 7630 km 2 , que comprèn també Andorra, amb una població de 184395 h 2000 Limita amb els bisbats de Vic, Solsona, Lleida, Barbastre, Tolosa, Pàmies i Perpinyà La seva jurisdicció s’estén a 408 parròquies, amb 127 annexos, 221 de les quals de menys de 100 h, repartides en 16 arxiprestats Els límits territorials, que durant l’edat mitjana sobrepassaven els 10000 km 2 , en el transcurs dels segles experimentaren modificacions importants la pèrdua de la Ribagorça segle IX, a favor de la seu de Roda, traslladada més tard a Lleida 1149, la del Berguedà, el Solsonès i…

Situació i presentació El municipi es troba a l’extrem sud-occidental de la comarca, arraconat entre els primers contraforts del massís de Garraf i la part de ponent del delta del Llobregat A ponent confronta amb el terme de Sitges de la comarca de Garraf, des del turó de la Covafumada 131 m fins a la Pleta del Cérvol la Romeguera, per sobre dels 300 m, divisòria ja amb el terme de Gavà que envolta el de Castelldefels per tramuntana turó del Fanxó, 282 m turó del Gall, 198 m, i turó d’en Vinader, 186 m i llevant, seguint ací només en un curt tram la riera dels Canyars Altres altituds…