Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Malagrida
Barri
Barri de l’eixample d’Olot (Garrotxa), promogut per Manuel Malagrida i Fontaner, indià i fabricant de teixits, i dut a terme pel metge Evelí Barnadas i Vila, alcalde de la ciutat al segon decenni del segle XX, el qual projectà, sense èxit, de convertir Olot en un centre de vacances.
El projecte comprenia i prolongava l’expansió de la ciutat —iniciada al començament del segle XX—, al sector de migdia, al lloc del Pla de Llacs Després del 1939 ha anat perdent el caràcter de ciutat jardí, amb l’edificació 1945 d’un grup de cases de protecció oficial i, posteriorment, de grans blocs de pisos
Manuel Malagrida i Fontanet
Economia
Industrial.
El 1890 emigrà a l’Argentina Hi obrí a un petit establiment de venda de tabac, que amb el temps esdevingué una important indústria de fabricació de cigarros Amb la finalitat de promoure els seus productes, el 1900 i 1901 organitzà concursos de cartells per als “Cigarrillos París” Enriquit amb els seus negocis, tornà a Catalunya el 1913 i s’establí a la seva ciutat natal Entre 1916 i 1925 promogué i urbanitzà, dins la modalitat de ciutat jardí, l’eixample d’Olot cap al sud-oest de la ciutat, a banda i banda del riu Fluvià, el que és actualment l’Eixample Malagrida, obra de l’…
Bonaventura Bassegoda i Amigó

Bonaventura Bassegoda i Amigó
© Fototeca.cat
Arquitectura
Literatura catalana
Escriptor i arquitecte.
Arquitecte de professió, participà en el pla de reforma de Barcelona Les seves obres més representatives són la casa Rocamora passeig de Gràcia - carrer de Casp, la casa Berenguer carrer de la Diputació i el collegi Comtal 1909, a Barcelona, el Casino del Masnou i la casa Malagrida d’Olot És autor d’una interessant monografia sobre l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona 1925-27 i d’altres assaigs Collaborà literàriament a diverses revistes com La Renaixença , La Ilustració Catalana i L’Avenç i des del 1905 feu crítica d’art al Diario de Barcelona i després a La…
,
Del Modernisme al Noucentisme. 1888-1920
El Modernisme català –arquitectònic, plàstic, musical o literari– fou un esclat creatiu extraordinari que responia al gran dinamisme de la societat catalana del segle XIX, com també a la seva inserció en la primera globalització El pas del temps n’ha augmentat l’atractiu, que, a partir dels anys setanta, s’ha disparat fins a arribar al “gran públic” de molts països del món Confluència de fonts i tendències El Modernisme català fou, alhora, un moviment d’una gran densitat que reinterpretava o, segons Ignasi Solà Morales, desestabilitzava tendències estètiques molt diverses, unes tendències d’…
Països occidentals i eixample nord-africà: la geobotànica d’Emili Huguet. 1921
Emili Huguet i Serratacó Granollers, 1871 – Rabat, 1951, que signava amb el segon cognom del pare, Huguet del Villar, va fer aportacions a la geopolítica liberal catalana, partint d’unes disciplines científiques que ell mateix contribuí a definir l’edafologia i l’ecologia De molt jove, viatjà per l’Amèrica Llatina En tornà el 1900, any a partir del qual continuà la investigació naturalista Els països occidentals d’E Huguet 1921 Als Països Catalans, a la geopolítica, com a disciplina, s’hi arribaria per camins molt diversos la diplomàcia C Badia Malagrida, l’arquitectura NM Rubió…
Arquitectura catalana del Noucentisme i academicisme
Com la major part de moments de l’art i l’arquitectura catalans, el Noucentisme va ser fortament ambigu naixia de les mateixes arrels que el Modernisme però, al mateix temps, no solament pretenia superar-lo sinó oposar-s’hi Josep Puig i Cadafalch, un dels màxims protagonistes del Modernisme va passar a ser promotor del Noucentisme, canviant medievalisme goticista per classicisme mediterrani, i Joan Rubió i Bellver, deixeble de Gaudí, va fer obres declaradament noucentistes També va ser inicialment Barcelona el focus difusor de la nova estètica classicista i mediterranista Els grups escolars…
El pensament polític. De la Primera Globalització a la crisi del 1929. 1898–1930
L’emigració i el fort creixement de l’Europa d’Ultramar, la guerra hispano-nord-americana i el militarisme imperialista, la Primera Guerra Mundial, els vells/nous nacionalismes i la reconstrucció d’Europa, la Revolució Russa, el feixisme italià, el despertar d’Àfrica i d’Àsia, i la creació de la Societat de Nacions van modificar considerablement el mapa polític mundial I, alhora, les idees polítiques La juxtaposició de ciència i romanticisme, que eren a la base de les revolucions liberals del segle XIX, per bé que ha funcionat durant tot el segle XX, ha esdevingut insuficient Des del final…
història de la música
Música
Disciplina que s’ocupa de l’estudi de l’evolució de la música.
A Occident, el concepte de música, a causa de la tensió entre teoria i pràctica, del canvi constant de formes i de la permanent aparició de música nova, n’inclou en ell mateix la història La música, en la seva historicitat, és un fenomen que tan sols existeix en la cultura occidental Davant d’aquesta concepció apareix contraposada la formació natural del so, prehistòrica i premusical HH Eggebrecht, és a dir, no influïda per la cultura europea, que no pot denominar-se pràctica, ni coneix la teoria, i que es caracteritza per la seva relativa ahistoricitat La història de la música occidental va…
Olot
Panoràmica d’Olot
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de la Garrotxa a la vall alta del Fluvià.
Situació i presentació Termeneja amb els municipis de la Vall de Bianya N, Sant Joan les Fonts N i E, Santa Pau SE, les Preses S i la Vall d’en Bas i Riudaura E Se situa a la vall alta del Fluvià, que travessa la població, al centre del pla d’Olot, una de les fosses tectòniques formades al sector de falles que afecta aquest tros de la Serralada Transversal La part septentrional del terme és drenada pel Ridaura i accidentada per la serra de Sant Miquel del Mont 793 m i la muntanya de Sant Valentí 709 m, serres que formen en part el límit N La serra d’Aiguanegra, al NE, el separa de Sant Joan…
La diversitat arquitectònica dels Bassegoda
D’ençà del 1855, data del títol de Mestre d’Obres de Pere Bassegoda i Mateu 1817-1908, la família ha tingut un seguit d’arquitectes que han deixat bon nombre de construccions importants, especialment en els períodes de l’eclecticisme, el Modernisme i el Noucentisme Els arquitectes que treballaren en aquests períodes foren Joaquim 1854-1938 i Bonaventura Bassegoda i Amigó 1862-1940, nebots de Pere, el qual fins al 1891 va ser un constructor, amb gran experiència com a contractista i dissenyador, d’edificis de ponderat eclecticisme entre els quals sobresurten la Casa Josep Añés al carrer…