Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Antoni Moranta
Escultura
Escultor.
Basa el seu treball en materials reciclats i amb una temàtica sempre vinculada a la natura, amb una clara influència de l’art pobre i del minimal art Formalment, adopta un estil geomètric, de formes simples i elementals, com ara en Cosmologies , on combina fusta i vidre amb restes de posidònia trobades a les platges
Sant Pere Molanta
Poble
Poble del municipi d’Olèrdola (Alt Penedès), situat al N del terme, a la plana.
La seva església existia ja el 991 dins el terme de l’antiga civitas d’Olèrdola El lloc és dit Palatio Moranta 996 i 1010 i més tard Palamoranta 1205, i simplement com Moranta des del s XIV L’església fou ampliada i transformada el 1744
Pere Sadurní i Vallès
Historiador.
Fill d’una família de tradició pagesa, desenvolupà diverses iniciatives culturals, cíviques i esportives al seu poble i a la comarca El 1974 creà la revista de caràcter local Font-tallada , i diversos equips de futbol a Sant Pere Molanta Promogué la fundació de l’Institut d’Estudis Penedesencs 1977, entitat de la qual presidí la junta gestora del 1996 al 1998 Fou regidor de l’Ajuntament d’Olèrdola 1987-91 i jutge de pau del municipi Entre d’altres, és autor de Retalls del folklore penedesenc 1982, Vocabulari del vinyater penedesenc 1996, Folklore del Penedès , en dos volums 2000, 2001 i Sant…
Sant Pere Molanta (Olèrdola)
Art romànic
Situació Sarcòfags de pedra conservat al costat septentrional de l’església ECSA - J Bolòs Aquesta església es troba al NE del terme municipal d’Olèrdola i centra el poble del mateix nom Mapa 35-16419 Situació 31TCF950783 Per a arribar-hi, des de Vilafranca del Penedès, s’ha de prendre la carretera N-340 en direcció a Barcelona Uns tres quilòmetres, a mà dreta, cal agafar la carretera d’Olivella Al cap de poc s’arriba al poble de Sant Pere Molanta CPO Història El lloc de Palau Monanta s’esmenta l’any 965 en el testament del comte Mir, el qual el deixà a l’església de Barcelona Se suposa que l…
Sant Pau de Riu-sec (Sabadell)
Art romànic
Situació Vista general de l’església adossada al casal veí A Roig Aquesta església, que va ser la parroquial de la quadra de Sant Pau de Riu-sec, és situada al sud del terme municipal de Sabadell, a 120 metres d’altitud És edificada en una plana limitada a llevant pel camp d’aviació i el riu Sec, i a ponent, per l’autopista de Barcelona a Manresa Al nord de l’església, a uns 5 minuts a peu, hi ha la masia coneguda com a torre de Sant Pau, on resideixen els propietaris de totes aquestes terres, incloent-hi l’església Adossada a tramuntana de l’església hi ha el gran casal de l’antiga rectoria…
Les fonts i el proveïment d’aigua
Art gòtic
La font de l’Àngel de Tortosa al seu emplaçament original, vers el 1870 Es tracta d’una obra de gran ambició del mestre Guillem Saera, construïda entre el 1440 i el 1442 AHCTE Dins del marc general d’un règim climàtic mediterrani, amb sequeres periòdiques i pluges irregulars, és lògic que aparegui regularment una preocupació per la manca d’aigua En el decurs de la baixa edat mitjana diverses poblacions catalanes, com Barcelona, Cervera, Girona, Manresa o Tortosa, entre d’altres, van afrontar aquest problema i van iniciar la construcció de xarxes de proveïment d’aigua viva per al consum de…
Les muralles de Barcelona
Art gòtic
Muralles de Barcelona A Cubeles Vers la meitat del segle XIII es va iniciar a Barcelona la construcció d’unes noves muralles a conseqüència del creixement urbà, que havia deixat obsolet l’antic recinte romà comtal Cap al final del XIV, amb la incorporació del sector del Raval incloent-hi les drassanes, s’assolí el perímetre que havia de ser el definitiu, si bé les obres continuaren ja entrat el quatre-cents Al llarg dels segles següents es dugueren a terme intervencions d’abast divers, però cap d’aquests canvis no alterà de manera significativa el traçat del conjunt i calgué esperar fins a la…
El Barcelonès al segle XII. Estancament i nou començ
Art romànic
Els comtes i els seus oficials En els primers anys del segle XII, cal destacar tres canvis polítics de gran importància per a Catalunya en primer lloc, l’atac dels almoràvits en segon lloc, la consolidació dels comtats de la Catalunya Vella sota el domini del comte de Barcelona, i en tercer lloc, una represa de l’expansió més enllà dels Pirineus i cap al sud Tot i que València havia caigut en mans dels almoràvits al final del segle XI, fins el 1107 no es feren incursions a la zona costanera del comtat de Barcelona Durant aquests anys els atacs es concentraren al Penedès i amenaçaren…
L’organització religiosa i l’economia al Penedès i el Garraf
Art romànic
Introducció Mapa d’esglésies conegudes de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf, anteriors al 1300 C Puigferrat Els límits històrics no coincideixen pas tots, i així es pot dir que hi ha diferències entre la divisió administrativa laica i l’eclesiàstica Per exemple, els castells de Montagut, Pinyana i Querol, l’any 1112, eren considerats del comtat de Manresa, però dins del bisbat de Barcelona Alguns autors, com Blasi i Català Roca, s’aventuren a suposar que Olèrdola podia haver estat “seu episcopal, la jurisdicció de la qual abraçà el Penedès i la Segarra” Malgrat que aquesta agosarada…
L’impuls urbà i mercantil
Quan el sistema de la ciutat antiga la ciutat com a exactora de rendes s’enfonsà definitivament a la primera meitat del segle XI, una part dels nuclis urbans consumà la seva decadència, mentre altres es confirmaven com a centres urbans definitius gràcies al fet que, sobre el sistema de la ciutat antiga, havien anat posant les bases de la ciutat medieval, basada en l’intercanvi amb el camp circumdant, en el mercat, i en la participació en el comerç a llarga distància Així doncs, aquestes ciutats sofriren un procés que en molts aspectes es pot considerar semblant al de l’abandonament de la…