Resultats de la cerca

Traslladat aviat amb la seva família a Terrassa, estudià dibuix i pintura 1882-83 al Cercle Artístic terrassenc amb el marinista Sivilla i el pintor de gènere Martínez Altés, que practicava un art molt fidel al subfortunyisme en voga, i del qual ell aprengué el virtuosisme pintoresquista dels seus primers dibuixos Tanmateix, la influència més forta que rebé fou del paisatgisme de Joaquim Vayreda, amb la seva harmonia de colors i el seu lirisme Anà després a Llotja, on no congenià amb Antoni Caba, i deixà l’ensenyament acadèmic per la pintura a l’aire lliure Es perfeccionà sol, pintant a les…

Passà setze anys a Cuba, des d’on collaborà a “La Llumenera de Nova York” De retorn, dedicà estudis a la seva vila natal Noticias de Blanes , 1884 Etología de Blanes , 1886 Ressenya històrica de la vila de Blanes , 1882, ampliada a la Història de Blanes des del s XIV fins als nostres dies , inacabada Collaborà amb poemes, narracions de tipus anecdòtic, sentimental o folklòric entre les quals hi ha Memòries d’un hereu i La pubilla i articles erudits “Les cançons populars”, un allegat contra el canvi de llengua en el repertori popular al “Butlletí de l’Associació Excursionista Catalana” i La…

Dedicat a l’estudi de la seva vila natal, publicà Etologia de Blanes 1886, una breu Ressenya històrica de la vila de Blanes 1882, ampliada a la Història de Blanes des del segle XIV fins als nostres dies , inacabada, i diversos treballs de divulgació històrica i folklòrica

Durant la guerra del Francès fou ajudant de cirurgia de l’exèrcit El 1814 li fou confiada la càtedra de física experimental de l’escola de física creada per la Junta de Comerç de Barcelona Més tard fou vicerector i catedràtic de la Universitat de Barcelona, vicepresident de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia i membre de les de Bones Lletres i de Ciències i Arts de Barcelona Traduí obres de text per a estudis de física i publicà alguns opuscles de temes científics

L'actuació conjunta Amat, Trias i Vieta La masia Freixa, obra de l’arquitecte Muncunill, 1908, en una postal de començament de segle L'empresa Successors d’Ignasi Vieta es convertirà en Freixa i Sans el 1894, tot començant la producció de filatura d’estam i introduint els teixits d’alpaca Si hem de fer cas d’un cronista terrassenc —Francesc Giralt—, l’empresa Amat i Trias —no Amat, Trias i Vieta, com diu ell— va néixer el 1833 en fer-se càrrec de la fàbrica d’Ignasi i Josep Anton Vinyals, establerta el 1824 a Monistrol de Montserrat i amb magatzem a Barcelona Un dels successors —Ignasi Vieta…

Fou alcalde de Terrassa En iniciar-se la guerra del Francès es posà al davant del sometent per combatre els invasors Cooperà amb el general Milans del Bosch a la batalla de Sant Julià d’Altura 1810 L’any 1812 assistí a les corts de Cadis Més tard 1822 lluità contra els liberals, i posteriorment s’adherí als malcontents, motiu pel qual fou empresonat 1829

Fou conseller d’Enric III i d’Enric IV Pot ésser considerat el fundador de l’àlgebra moderna estudià les equacions i els mètodes per a l’extracció d’arrels, introduí nombrosos símbols matemàtics, calculà el nombre π amb una gran exactitud, analitzà les funcions angulars, la trigonometria i la resolució de triangles Publicà Canon mathematicien 1579, Supplementum geometriae 1593 i In artem analyticam Isagoge 1591

Advocat, collaborà a la premsa del moment Publicà Dictamen sobre el nuevo ensanche de Barcelona 1855, Biogra- fía de don Pedro Vieta 1857, Biografía de don Antonio de Capmany y de Montpalau 1857 i Apuntes históricos sobre la antigüedad y prerrogativas de la iglesia de los Santos Justo y Pastor de Barcelona 1860

La societat es constituí el 13 de novembre de 1856 Es proposava ajudar la indústria, fent d’establiment financer, descomptant efectes comercials i concedint crèdits amb les degudes garanties Les oficines eren al carrer d’Escudellers, núm 76, de Barcelona El capital nominal era de 3 milions de duros —15 milions de pessetes—, dels quals se’n desemborsaren 600 000 —el 20%—, és a dir, 3 milions de pessetes Memòria de la Caixa Catalana Industrial i Mercantil del 1865 Els promotors eren coneguts membres de la burgesia barcelonina industrials com Vieta, Portabella, Ciuró o Ricart,…

Vida Fill d’un pastisser, aprengué l’ofici i l’art fotogràfic al costat del fotògraf barceloní Areñas i exposà per primera vegada el 1914 Aquesta pràctica la compaginà amb el cinema i el 1915 debutà amb el documental La Costa Brava per a la Barcinógrafo Després entrà a treballar a la Royal Films de Ricard de Baños, on feu de guionista, fotògraf, assessor i director El 1917 feu fotografies de Fuerza y nobleza , de Ramon i Ricard de Baños, i el 1918 feu el migmetratge Unión que Dios bendice , amb Francesc Carreras per a la Ponscarr El 1920 fotografià les produccions de Baltasar Abadal, Los…