Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Feodor Čaljapin
Música
Baix rus.
Ingressà al teatre Panajev a disset anys El 1895 debutà al teatre Marjinskij de Sant Petersburg amb Faust , de Gounod La seva elevada estatura, la seva presència a l’escenari i la seva impressionant veu admiraren el públic La interpretació que féu de Borís Godunov Musorgskij marcà el seu temps, així com les creacions d' El príncep Igor Borodin, Una vida pel Tsar Glinka i Don Quichotte Massenet, que estrenà el 1910 El 1922 fixà la residència a França Cantà amb regularitat al Metropolitan Opera House de Nova York fins el 1929 Fou un dels pioners de la indústria discogràfica
Jan Dismas Zelenka
Música
Compositor bohemi.
Estudià teoria musical al collegi dels jesuïtes de Praga i més tard, en aquesta mateixa ciutat, entrà al servei del comte Hartig 1709 El 1710 arribà a ser contrabaixista en l’orquestra reial de Dresden Com altres músics d’aquesta formació, fou enviat a continuar estudis musicals amb JJ Fux a Viena i amb A Lotti a Venècia Tornà a Viena el 1717, on impartí classes de contrapunt a JJ Quantz Romangué a la capital austríaca durant dos anys, al llarg dels quals recollí una impressionant collecció de música dels més grans compositors Una altra vegada a Dresden, treballà a la cort com a compositor de…
Giovanni Andrea Fioroni
Música
Compositor italià.
Inicià els estudis a la seva ciutat natal i posteriorment es traslladà a Nàpols, on fou alumne de Leonardo Leo durant quinze anys El 1747 obtingué el lloc de mestre de capella a la catedral de Milà, càrrec que ocupà fins la seva mort Segons documentació conservada sembla que, a més, Fioroni exercí aquestes mateixes tasques en altres esglésies de Milà, com ara la de San Marco o la de Santa Maria della Visitazione i que la seva música seguia essent interpretada durant els oficis a la seu molt després de la seva mort Leopold i Wolfgang Amadeus Mozart conegueren Fioroni el 1770 i Leopold el…
Augusta Mary Anne Holmès
Música
Compositora francesa.
Mostrà una forta personalitat i es relacionà amb els músics més influents de la França del seu temps D’ascendència irlandesa, els seus pares eren gent culta amb amistats entre els intellectuals de l’època Augusta cresqué a Versalles, on estudià música amb l’organista de la catedral, Henry Lambert, i amb el clarinetista H Klosé Més tard fou deixebla de C Franck, el qual n’opinava que tenia un estil compositiu massa ampullós S’interessà principalment per l’òpera, gènere per al qual escriví, per exemple, Héro et Léandre 1875, Astarté i Lancelot du Lac De totes les seves obres escèniques només…
Els Rocamora

Escena d' Oliu, el Petit Llenyataire , espectacle de Rocamora Teatre
© Rocamora Teatre
Companyia de titellaires de fil creada l’any 1982 per Carles Cañellas (Barcelona 1954), alumne de Pepe Otal.
Cañellas havia cofundat el collectiu artístic TIZ Teatre Independent Zuric, 1974-76, que, connectat amb el moviment provo, organitzà happenings , creacions públiques de poemes i altres activitats Cañellas fou membre del Grupo-Taller de Marionetas 1976-78, cofundà el Collectiu d’Animació 1978-80 i participà activament en la creació i direcció del Circ Cric com a dissenyador d’estructures, director tècnic i cap de manteniment 1980-81 Joan Miró, Joan Brossa i Harry VTozer li admiraren la utilització del titella de fil a la pista de circ Per la companyia Els Rocamora han passat…
llatinista
Lingüística i sociolingüística
Estudiós i docte en la llengua i literatura llatines.
Als Països Catalans, durant el període del Renaixement, el llatí fou conreat pels diversos humanistes humanisme, que l’empraren com a llengua en la redacció de llurs treballs o en llur epistolari També traduïren diverses obres dels autors llatins més famosos i aprofitaren els models en la creació de les pròpies obres Amb tot, l’estudi de la llengua i de la literatura llatines mai no fou professat amb un veritable rigor científic Els humanistes només poden ésser considerats llatinistes d’una manera parcial, en tant que admiraren les obres dels clàssics i intentaren que els fossin familiars Hi…
Josep Sureda i Blanes
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor, historiador de la ciència i humanista.
Vida i obra Germà de Francesc Sureda i Blanes Estudià el batxillerat a l’Institut Balear Posteriorment anà a Barcelona, on estudià la carrera de farmàcia segons voluntat del seu pare, que ja exercia la professió Més tard es traslladà a Madrid per fer el doctorat 1915 En acabar, decidí continuar els estudis de química, i per això es traslladà a Múnic, on es trobà immers en la Gran Guerra i hagué d’acabar els estudis al politècnic de Zúric A Madrid continuà les seves investigacions en química, i el 1926 tornà a Mallorca per dirigir la fàbrica d’adobs químics de Porto Pi, propietat del financer…
, ,
Vincenzo Bellini
Música
Compositor italià.
Vida Nascut en una família de músics, posseïa una capacitat auditiva per sobre del normal, i a sis anys ja havia compost alguna obra sacra La seva educació es dirigí de manera gairebé exclusiva al terreny musical Segurament de la mà del seu avi, i seguint les petges del pare, Vincenzo començà a compondre una gran quantitat d’obres religioses, totes elles datades abans del 1825 El 1819 es traslladà al Conservatori de Nàpols, on Giovanni Furno fou el seu primer mestre El 1821 inicià els estudis de contrapunt amb Giacomo Tritto, i l’any següent ingressà a la classe de Nicola Zingarelli, director…
La diplomàcia: una ambaixada a París durant la guerra dels Segadors
El 1648 l’aliança de Catalunya amb França passava per dures proves L’exèrcit francès a Catalunya, abandonat i sense soldada a causa de la rebellió de la Fronda contra el primer ministre Giulio Mazzarino, provocava conflictes greus amb els pagesos Igualment, el lloctinent Charles de Schömberg pretenia controlar les bosses d’insaculacíó de Barcelona per expurgar sospitosos de desafectes a França Tot plegat va fer decidir la Generalitat i Barcelona d’enviar una ambaixada a la cort de París L’ambaixador Joan Baptista Montfar-Sorts i Cellers, doctor en dret i germà de l’historiador Dídac Montfar,…
La modernitat d'un marginal: Francesc Gimeno
Francesc Gimeno i Arasa Tortosa 1856-Barcelona 1927 ha estat un artista difícil de classificar La seva obra és un exemple immillorable de com l’art transgredeix contínuament les conceptualitzacions dels historiadors i estudiosos De fet, la pintura gimeniana no encaixa en el discurs historicoartístic de l’art català finisecular L’automarginació del tortosí convertí la seva obra en l’excepció de la pintura del seu temps Al llarg de la seva trajectòria sempre mantingué una actitud independent respecte dels corrents estètics de cada moment La seva inadaptació el va fer romandre al marge de l’art…