Resultats de la cerca

Fou fundat el 1966

El 1958 s’associà a la Fiber Industries dels EUA i a partir del 1970 participà en prospeccions petrolieres a la mar del Nord Les seves factories, esteses arreu del món, abasten totes les branques de la indústria química bàsica, agroquímica, plàstics, fibres sintètiques, colorants, productes farmacèutics A l’Estat espanyol la seva filial ICI España SA, domiciliada a l’Hospitalet del Llobregat, encapçala un ampli grup industrial compost per Mevisa SA colorants, Zeltia Agraria SA agroquímica ICI Farma SA farmacèutica, Nurel SA fibres artificials, entre d’altres El 1985…

Patrocina els congressos internacionals de ciència i tecnologia dels aliments, el primer dels quals se celebrà a Londres el 1962 L’Estat espanyol hi és representat per l’Instituto Nacional de Ciencia y Tecnología de Alimentos INCYTA, que agrupa diversos centres, entre els quals hi ha l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia dels Aliments de València

Doctorat a Madrid, s’especialitzà en química cerealista i farinografia Professor de l’Institut d’Agroquímica de València i director del Laboratori d’Investigació Cerealista del CSIC 1947, fou becat per aquesta institució per a introduir les modernes tècniques de control de qualitat del blat i la farina a l’Estat espanyol Membre d’Honor de l’Escola Francesa de Molineria 1972 i corresponent de l’Associació d’Investigació Cerealista d’Alemanya 1958, el 1955 fundà l’Associació Espanyola d’Investigació Cerealista Autor de nombrosos treballs especialitzats, s’interessà també per la història de la…

Doctorat per la Universitat de Madrid 1944, des del 1947 exercí la docència i fou investigador a la Universitat de València El 1952 anà becat a la Universitat de Basilea, on estudià amb Tadeusz Reichstein El 1964 obtingué la càtedra de bioquímica i química agrícola de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrònoms de València, de la qual des del 1987 fou professor emèrit Fou fundador 1957 i director de l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments de València IATA, president de l’Instituto Nacional de Ciencia y Tecnología de los Alimentos 1970-74 i president del Consell…

Definició de pedologia i mètodes de treball La pedologia estudia els sòls, considerats com a éssers o ens naturals, en tots els aspectes, tant en llur fisiografia o morfologia superficial, organització interna, característiques físiques, químiques, mineralògiques i biològiques i fertilitat, com en llur origen, evolució, classificació, sistemàtica, distribució geogràfica, cartografia, ús, millora i conservació Mentre que alguns autors restringeixen el contingut de la pedologia a una part de la ciència del sòl estudi de l’evolució, gènesi, morfologia i classificació dels sòls, uns altres hi…

Inclou dos grans subsectors el de la química inorgànica o mineral i el de la química orgànica Els productes principals que integren el primer són àcids, bases, anhídrids i òxids inorgànics, gasos nobles, sals inorgàniques de clor, fluor, brom, iode, sofre, nitrogen, fòsfor i silici, entre altres, aigua oxigenada i halurs no metàllics El subsector de la química orgànica engloba principalment tota la química del carboni i els seus derivats, una part molt important dels quals actualment són els hidrocarburs Cal afegir-hi, a més, uns altres sectors importants a la indústria química, com és ara…

Instituts Universitaris al País Valencià La ciència visqué a València una època d’esplendor al segle XVI L’activitat al voltant de l’Estudi General fundat el 1499, sobretot en el camp de la medicina, va tenir repercussions arreu d’Europa Però, després d’un llarg període de decadència, calgué esperar els darrers decennis del segle XX perquè es consolidés una lenta recuperació de la qualitat i l’impacte del quefer científic al País Valencià En efecte, l’acció de l’administració central en especial des de l’organització del sistema de R+D arran de l’anomenada Llei de la ciència del 1986,…

Els humans, fracció conscient de la biosfera L’encaix dels humans en la natura fou objecte de la reflexió de dos dels naturalistes més importants del segle XVIII Per al francès Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon 1707-88, els humans, ‘vassalls del cel’ però ‘reis de la terra’, manen sobre totes les criatures i embelleixen, conreen, poblen i enriqueixen la superfície del planeta Tanmateix, no deixen de ser primats, encara que siguin els més desenvolupats Estan sotmesos a les lleis de la natura, i n’han de respectar les harmonies, perquè el gènere humà és “el tron exterior de la…