Resultats de la cerca

Definició Són anomenats anomalies congènites els trastorns produïts a conseqüència d’una alteració en la formació i el desenvolupament d’un òrgan o diversos òrgans del fetus durant l’embaràs, i que, per tant, es troben presents des del naixement, per bé que poden passar desapercebuts fins més endavant, de vegades fins a la vida adulta Freqüència, causes i tipus Les anomalies congènites constitueixen en conjunt un grup de trastorns relativament freqüent, però que engloba alteracions molt diverses, tant per la seva importància com per la causa i la freqüència La incidència concreta de les…

Les anomalies de posició del cordó umbilical són trastorns caracteritzats per la localització del cordó umbilical fora del seu lloc habitual durant el part, en una situació que pot causar sofriment fetal En el moment del part, una tercera part dels fetus tenen una o més circulars del cordó, és a dir, enrotllaments del cordó al voltant d’alguna part del cos, principalment del coll, que en una quarta part dels casos, sense les mesures adequades, ocasionarien sofriment fetal En alguns casos es presenten nusos del cordó umbilical, que consisteixen en entortolligaments del cordó sobre…

Si la Terra fos homogènia, la gravetat seria igual en tots els punts en no ésser-ho, hom mesura aquestes anomalies, que poden ésser positives o negatives, segons que estiguin per sobre o per sota del valor que teòricament li correspondria

Les anomalies de la situació de l’úter constitueixen una sèrie de circumstàncies en què la situació de l’òrgan, o d’una part d’ell, no correspon al que es considera normal, de manera que es poden produir alteracions de la fertilitat o símptomes molestos De fet, la situació de l’úter és molt variable i no es pot definir clarament quina és la normal En general, l’úter és al mig de la pelvis menor, la part més baixa i estreta de la pelvis el fons es troba més a prop de la part alta del pubis que de la primera vèrtebra sacra la porció vaginal es troba a la mateixa distància de la…

Permet la diagnosi prenatal de malalties genètiques i bioquímiques en fases molt inicials de l’embaràs, i la previsió del part d’un fetus amb determinades anomalies És indicada quan hi ha antecedents d’anomalies cromosòmiques, en mares d’edat avançada o que s’hagin exposat a raigs X, o que en embarassos precedents hagin tingut infants amb alteracions congènites també es realitza quan cal conèixer el grau de maduresa pulmonar com a dada per a avaluar la viabilitat extrauterina del fetus, per a conèixer l’estat del fetus en casos d’isoimmunitat Rh, i davant de signes…

El nivell del mar mesurat mitjançant l’altimetria inclou essencialment dues contribucions, la causada per la distribució de masses de la Terra geoide, constant en el temps però no prou ben coneguda per aplicacions oceanogràfiques, i la causada pels fenòmens oceanogràfics topografia marina Per extreure'n la darrera s’acostuma a calcular les anomalies del nivell del mar conegudes com a SLA de l’anglès Sea Level Anomalies Aquest mètode, però, només és capaç d’extreure la variabilitat oceànica, de manera que els fenòmens que varien lentament en el temps no es poden separar del geoide Per a…

Des d’un punt de vista bioquímic, hom considera que hi ha sofriment fetal agut quan en la sang fetal constata hipoxèmia, acidosi i hipercàpnia L’origen del trastorn és molt divers, ja que es pot produir a conseqüència d’una alteració en l’organisme matern anèmia, malalties cardíaques o respiratòries, hipertensió arterial, diabetis mellitus , de complicacions de l’embaràs placenta prèvia, toxèmia gravídica, despreniment prematur de la placenta, d’alteracions del part hipodinàmia o hiperdinàmia uterina, anomalies de posició del cordó umbilical, o d’anomalies del fetus…

L’anomalia de la gravetat és la diferència entre el valor teòric calculat per a un ellipsoide ideal donat per l’equació de Helmert i el valor mesurat experimentalment Hom considera principalment dues anomalies d’una banda, l' anomalia a l’aire lliure , donada per la diferència entre el valor de la gravetat en el punt del geoide situat a la vertical del punt en què hom fa l’observació valor aquest deduït directament de l’observat en tenir en compte la disminució de la gravetat amb l’altura i el valor teòric que resulta del model del geoide aquesta anomalia dóna compte, doncs, de…

És un trastorn poc freqüent, d’etiologia encara no prou coneguda, però segurament associada a anomalies del sistema hipotamohipofisari

En poden ésser la causa diverses anomalies, com ara algunes malalties de l’oïda, malalties neurològiques, intoxicacions, hipotensió postural, alguns estats infecciosos, etc