Resultats de la cerca

L’energia emprada per l’ésser humà en un gran nombre de processos industrials, pels vehicles de transport, climatització, i també l’energia elèctrica utilitzada, tenen un estadi final en forma d’energia calorífica, la calor antropogènica, la qual en algunes àrees de gran concentració humana o industrial pot ser superior al flux d’energia solar rebuda Constitueix una variable important en els estudis de clima urbà, particularment per determinar la magnitud del fenomen anomenat illa de calor de les grans ciutats

Les notables diferències entre les superfícies urbanes i les naturals sobretot pel que fa a les dràstiques modificacions d’estructura i composició que comporta una superfície edificada produeixen al seu torn una important modificació de la capa d’aire que recobreix la ciutat El moviment de l’aire es veu sotmès al fre que suposa la major rugositat de la superfície urbana, els fluxos de matèria contaminants i energia calor antropogènica determinen també canvis en la composició, temperatura i humitat de l’aire L’alçària de la capa límit natural, típicament de l’ordre d’1 km, es veu…

Té la seu a Ginebra No desenvolupa recerca pròpia, sinó que avalua l’impacte del canvi climàtic i les possibles opcions de mitigació a partir d’estudis científics realitzats per altres institucions i cientíifcs que accepten participar-hi voluntàriament Aquests informes, l'elaboració dels quals és avalada per la pràctica totalitat dels Estats del món, són presentats periòdicament 1990, 1997, 2001, 2007 i 2014 per tal d’orientar els governs a l’hora de dissenyar polítiques ambientals Ha estat presidit successivament per Bert Bolin 1988-97, Robert Watson 1997-2002 i Rajendra Pachauri 2002-14 Des…

És anomenat, també, canvi global, per les implicacions socials, polítiques, econòmiques i culturals que té Al llarg de la història de la Terra el clima ha patit grans canvis, tant a causa de variacions en l’activitat solar com de diverses transformacions de la geosfera i la biosfera L’augment progressiu de les temperatures mitjanes des de la meitat del segle XVIII, coincidint amb la Revolució Industrial, ha fet pensar, però, que el canvi climàtic actual podria estar provocat en bona part per les activitats humanes Concretament, l’augment de la temperatura s’ha atribuït a la major concentració…

Copacabana, Flamengo, Botafogo platges famoses arreu del món, abans al costat de les frodosíssimes laurisilves atlàntiques, estan ara acompanyades per gratacels, carrers asfaltats i passeigs marítims de la ciutat de Rio de Janeiro Zones de selva atlàntica ocupades per indústries químiques, de ciment, de paper, de vidre i alimentàries, que formen el segon centre industrial més important del Brasil I és que, gradualment, l’asfalt uniformitza els biomes d’arreu del món Rio de Janeiro, des de la seva fundació el 1565 per Estacio de Sá, ha anat menjant-se la laurisilva atlànntica que abans…

Els vint anys transcorreguts des de la publicació del volum Fongs i líquens d’aquesta mateixa obra han estat extremament productius pel que fa als estudis dels fongs als Països Catalans A tall d’exemple, al Principat s’ha duplicat amb escreix el nombre de registres de 34615 citacions de fongs s’ha passat a 73621 i ha augmentat considerablement el de publicacions referides als fongs abans del 1990 s’havien publicat 240 treballs, mentre que d’ençà d’aquest any se n’han publicat vora 320 Aquest increment d’informació tan important ha permès que actualment es tingui coneixement de la presència al…

Les estepes eurasiàtiques Dos terços de les estepes mundials uns 800 milions d’ha es concentren a Euràsia, en una banda relativament estreta d’entre 150 i 600 km que s’estén en sentit latitudinal al llarg d’uns 9 000 km, pràcticament sense solució de continuïtat des dels altiplans de l’Àsia interior fins a les depressions del Danubi mitjà Les estepes d’Euràsia són extraordinàriament variades, des de les més àrides menys de 100 mm de precipitacions l’any a Mongòlia, Tuva i l’Altai sud-oriental, fins a les que gaudeixen d’una pluviositat considerable fins a 800 mm, als contraforts de l’Altai,…

Sempre els mateixos arbres Només al llarg d’uns pocs quilòmetres de selva plujosa tropical hom pot trobar algunes desenes d’espècies d’arbres i centenars, si no milers, d’altres espècies vegetals A la taigà, en canvi, són freqüents els espais infinits, de centenars i fins i tot milers de quilòmetres, coberts per boscos extraordinàriament monòtons pel que fa als arbres, una sola espècie, i quant a l’estrat herbaci i subarbustiu, la dominància absoluta de només un parell d’espècies Si s’exclouen les plantes introduïdes, a la zona eurasiàtica de la taigà la quantitat total d’espècies de plantes…

Claveguera del món o amortidor d’estralls Distribució de la contaminació a les mars i els oceans del món El mapa reflecteix les àrees marines més afectades per la contaminació d’origen antròpic al final de la dècada del 1980 Editrònica, a partir de fonts diverses La societat s’ha acostumat a disposar de les aigües costaneres per a desfer-se dels residus És fàcil d’entendre la temptació d’utilitzar els corrents d’aigua del “gran riu planetari” per a traslladar els residus de la terra a la mar Les ciutats se situen al costat dels rius per la facilitat de transport i la provisió d’aigua i d’…