Resultats de la cerca

Hom acostuma d’emprar amortidors formats per un èmbol que es mou a l’interior d’un cilindre ple d’aire o d’oli o bé amortidors electromagnètics

És l’aparell fonamental de l’anàlisi química quantitativa Normalment, les balances analítiques admeten una càrrega màxima de 200 g i fan pesades amb una precisió de l’ordre de 0,1 mg En microanàlisi hom utilitza les microbalances , capaces de pesar mostres de pocs milligrams amb una precisió de millèsimes de milligram 10 -3 mg Hom en distingeix dos tipus la microbalança d’oscillació lliure , i la microbalança aperiòdica

El caràcter erudit i l’empara acadèmica en possibilitaren la publicació Aparegué de manera aperiòdica fins al número 20 1987-91 i, després de la mort del seu fundador 2000, s’ha consignat la direcció a Antoni M Badia i Margarit La seva atenció s’ha centrat en les llengües i literatures romàniques, especialment la catalana, però sense descuidar la dimensió històrica Hi han collaborat eminents romanistes catalans, entre d’altres, Miquel Coll i Alentorn, Ferran Soldevila, Ramon Gubern, Jordi Carbonell, Jordi Rubió i Balaguer, R Sugranyes de Franch, Antoni Comas, E Serra i Ràfols,…

Cursà estudis a la Sorbona, on es llicencià en ciències 1877 i treballà com a ajudant al laboratori de QP Desains El 1880 descobrí la piezoelectricitat a través d’experiments duts a terme conjuntament amb el seu germà Paul-Jacques, i a partir dels seus estudis sobre l’estructura cristallina elaborà una teoria general de la simetria aplicable a tots els fenòmens físics Per tal d’investigar a fons el magnetisme , perfeccionà alguns instruments de mesura i construí una balança aperiòdica de lectura directa balança de Curie i una balança de torsió destinada a mesurar la…

Per tal d’evitar que els possibles corrents d’aire afectin l’operació de pesar, i també per a protegir-la de la pols i de les variacions de temperatura, la balança resta tancada dins d’una vitrina , accessible pel davant o pels costats per a manipular-hi Generalment, inclouen també un mecanisme de palanques que permet d’incorporar els pesos des de l’exterior La majoria de les balances de precisió, i totes les destinades a l’ús analític són del tipus aperiòdic balança aperiòdica El canastró de la balança de precisió és construït d’aliatges lleugers, per tal que no es deformi…

En són redactors CBatlle i Gallart, JFCabestany i Fort, MMCosta i Paretas, MTFerrer i Mallol, JMFont i Rius, AMMundó i Marcet, MRiu i Riu i JSobrequés i Callicó, sota el guiatge de RAramon i Serra, delegat de l’Institut a la Societat Els primers volums de la sèrie formen uns Estudis dedicats a Ferran Soldevila en ocasió del seu setanta-cinquè aniversari , amb collaboració, entre altres, de Rd’Abadal i de Vinyals, MGual i Camarena, JMLacarra, SSobrequés i Vidal, MColl i Alentorn, EJunyent, JVincke i ESerra i Ràfols

Conté articles i àmplies recensions referents a les llengües i a les literatures romàniques de totes les èpoques i hi collaboren els més destacats romanistes catalans i un bon nombre d’estrangers Dedica una especial atenció al català i a la literatura catalana Cal remarcar-ne les importants miscellànies que ha ofert a Lluís Nicolau i d’Olwer 1961-66, a Jordi Rubió i Balaguer 1962-67 i a Pompeu Fabra 1963-68, apareguda el 1971, amb una collaboració molt variada

Tanmateix, en absorbir Catalonia Monastica , una altra publicació del monestir, s’amplià posteriorment a la història monàstica catalana 1955 El primer director fou Anselm Albareda, al qual succeí l’equip de monjos arxivers, entre els quals hi havia Cebrià Baraut i Anscari M Mundó El seu antecedent fou la Revista Montserratina gener del 1907-desembre del 1917, que havia tingut com a directors Ramon Colomé 1907-15 i Romuald Simó 1915-17, i en què predominava l’ús de la llengua castellana L’abat Antoni M Marcet, elegit com a coadjutor de l’abat Deàs 1913, decidí donar-li més volada i en nasqué…

N'aparegueren en total sis volums els articles, d’historiadors catalans i estrangers, com CCarrère, CMarinesco, YRoustit, JHElliott, JBrousolle, PVilar, hi són publicats en castellà, francès o italià Fou dirigida per Jaume Vicens i Vives, amb la collaboració dels seus deixebles, i representà un pas important en la renovació de la historiografia catalana