Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
Els armaris
Art gòtic
Miracle dels sants Cosme i Damià Escena d’un retaule dedicat a aquests sants procedent de Santpedor, obra del darrer quart del segle XIV relacionada amb el Mestre de Rubió S’hi pot apreciar clarament un armari encastat amb lleixa central i portes ©Museu Episcopal de Vic – JMDíaz Junt amb les caixes i els cofres, els armaris són, amb tota seguretat, el conjunt més interessant de mobiliari de grans dimensions del període que s’ha conservat fins a l’actualitat I malgrat que aquestes peces són armaris exempts d’àmbit religiós, també n’hi havia d’àmbit domèstic Els…
puig dels Armaris
Cim
Cim de la carena que uneix el Canigó amb roca Colom (2 570 m alt) situat entre pla Guillem i les esquerdes de Rojà, límit entre el Conflent i el Vallespir.
força
Dret
Vigor natural de l’home emprat sobre les coses, l’ús del qual fa que es qualifiqui de robatori l’apoderament d’una cosa moble amb ànim de lucre.
S'entén per força l’escalament, el trencament de parets, sostres, portes i finestres, la fractura d’armaris i tota classe de mobles tancats, i l’ús de claus falses, rossinyols, etc
sagristia
Arquitectura
Art
Cristianisme
A les esglésies, local annex, generalment tocant al presbiteri, on són custodiats els ornaments i els vasos sagrats i on es revesteixen els sacerdots i ministres sagrats per a les funcions litúrgiques.
Derivada de la pròtesi i del diakonikón de les primitives esglésies cristianes, anà adquirint importància major, sobretot a l’època del Renaixement i del Barroc, en què esdevingueren sovint un element arquitectònic separat En la majoria dels casos es tracta d’una sala rectangular, voltada de calaixeres i armaris de grans dimensions, decorada amb quadres, frescs i mosaics de gran valor artístic Són famoses la de Florència, obra de Brunelleschi i de Miquel Àngel, la de Sant Marc de Venècia, adornada de mosaics bizantins, i la de la catedral de Toledo, que conté una sèrie d'…
Joan Manuel Gisbert i Ponsole
Literatura catalana
Dramaturg i narrador.
Director i autor teatral, ha escrit en aquest àmbit les obres Post-mortem 1983, Pleniluni de cera i altres peces 1983 i Màgic concert i altre peces 1984, premi Crítica Serra d’Or 1985 Ha publicat una extensa obra en narrativa juvenil, en català i castellà, com El talismà de l’Adriàtic amb A Ruano, 1992, L’arquitecte i l’emperador d’Aràbia 1993, El mag d’Esmirna 1994, Tren elèctric, 5 L’últim enigma amb S Campillo, 1994, Històries secretes de l’espai 1995, La frontera invisible 1995, L’enigma de la noia adormida 1995, La veu de matinada premi Edebé de literatura juvenil 1995, Els armaris…
Jaume Santandreu i Sureda
Literatura
Prevere, escriptor, polític i activista social.
Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere 1949-69 Ordenat el 1960, fou missioner al Perú 1964-69, experiència que reflectí a la novella El denari del profeta 1988 D’ençà del seu retorn a Mallorca es dedicà a la problemàtica derivada de la marginació social Militant d’esquerres des del 1973, fou president d’ERC a les Balears 1988-92 És autor de llibres de poemes, com Dos pams d’home 1971, premi Ciutat de Manacor 1970, de poesia eroticoamorosa, i novelles, entre les quals, a més de l’esmentada, Camí de Coix 1979, premi Ciutat de Palma, Mamilla, encara 1984, premi Andròmina, psicològica i…
,
ebenisteria
Tecnologia
Denominació moderna donada a l’ofici de conjuminar les fustes per constituir un moble de suport (cadira, taula, llit) o una caixa, forma primària dels mobles de guardar objectes.
Etapes successives d’afaiçonament foren l’emmetxat en figura de cua d’oronella, que substituí la clavaó per a fixar en els mobles del tipus caixa els quatre taulers laterals aquests taulers, de fusta massissa, subjecta al joc de contracció i dilatació, donaren pas als bastiments La fórmula del bastiment com a integradora del moble fou una descoberta que transcendí i encara és vàlida fou característica en els mobles del Renaixement, bé que ja era corrent en les caixes de núvia catalanes del s XIV Els constructors idonis foren coneguts com a fusters-caixers , i després simplement com a fusters…
El domicili particular en la vellesa
Hi ha moltes persones grans que, mentre conserven les condicions físiques que els permetin una certa autonomia, la qual cosa es pot prolongar durant molts anys, prefereixen de viure en el seu domicili, ja sigui amb la seva parella o fins i tot, si no la tenen, sols De fet, com a concepte bàsic, aquest és un desig que caldria intentar de respectar sempre que no hi hagi raons suficients per a inclinar-se envers una altra alternativa La pròpia llar presenta diversos aspectes positius per a la persona gran Representa un lloc on hom se sent segur, ple de records, i es troba en un àmbit que coneix…
Pròsper de Bofarull i Mascaró
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Arxiver i historiador.
Estudià filosofia i lleis a la Universitat de Cervera i es doctorà a la d’Osca el 1798, any que li fou encomanada la càtedra de Digest A 22 anys es traslladà a Madrid per tal d’obtenir el títol d’advocat dels Reials Consells El 1802 fou nomenat advocat de la chancillería de Valladolid, i tornà a Madrid En declarar-se la Guerra contra Napoleó, s’establí a Cadis, on exercí la seva professió i obtingué diversos càrrecs, entre els quals el d’alcalde major de l’illa de León El 1814 fou nomenat arxiver de l’Arxiu de la corona d’Aragó, a Barcelona, i el 1818 obtingué la consideració de director amb…
compacte
Arxivística i biblioteconomia
Sistema d’armaris mòbils de biblioteca o arxiu que es desplacen sobre raïls i queden tancats, però permeten la segregació per tal de poder agafar els llibres.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina